Justicia Alimentaria Global 15/02/2016
Europa acaba amb els seus agricultors. Per Javier Guzmán.
Sabem que els grans desafiaments a què s’enfronten la Unió Europea i els seus països membres tenen a veure amb la sostenibilitat, la salut i l’equitat, i sabem també que tots ells estan íntimament relacionats amb el nostre sistema alimentari.
Cada vegada hi ha més consens no només en moviments socials, sinó en les pròpies institucions internacionals com la FAO, que necessitem transformar l’actual model industrial i quilomètric a un basat en sistemes alimentaris locals i que apostin per una agricultura ecològica i de petita escala.
Però perquè aquests sistemes tinguin lloc, cal l’existència d’un actor bàsic i ineludible, encara que la indústria i multinacionals ho neguin. Necessitem de la pagesia i, si això no és possible, tampoc serà possible una alternativa a aquest model actual que és la causa d’enormes problemes pel que fa a la salut alimentària, canvi climàtic, dret a l’alimentació, etc.
Lamentablement una cosa són els discursos institucionals i dels nostres polítics, i una altra cosa ben diferent és la realitat. Una realitat que llança dades dramàtics i que es poden comprovar en l’última enquesta sobre l’estructura agrícola de la UE a finals d’any. Aquesta enquesta certifica que entre 2003 i 2013, més d’una quarta part de totes les explotacions de la UE va desaparèixer mentre que la superfície mitjana per explotació agrícola va augmentar en un 38%.
El 2013, hi havia 10,8 milions d’explotacions agrícoles de la UE, que treballen 174.600.000 d’hectàrees de terra (la superfície agrícola utilitzada). Atès que la superfície dedicada a l’agricultura es va mantenir gairebé estable durant el període 2003-2013, la disminució en el nombre d’explotacions significa un augment significatiu de concentració agrària. El nombre total de les explotacions a la UE s’ha desplomat en més de quatre milions d’explotacions des de l’any 2003, un descens del 27,5% en tan sols una dècada. El nombre d’explotacions va disminuir en tots els Estats membres de la UE, amb excepció d’Irlanda (+ 2,9%). A Espanya la caiguda és del 13, 4%. Aquí cal recordar que el percentatge de població activa dedicada al sector primari a Espanya és tan sols del 3%.
El nombre total de les explotacions a la UE s’ha desplomat en més de quatre milions d’explotacions des de l’any 2003, un descens del 27,5% en tan sols una dècada.
L’últim exemple el tenim en la situació creada en el sector lleter després de l’última reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que ha determinat el desmantellament de l’instrument de quotes de producció portant als petits ramaders i ramaderes a una situació impossible. En aquest moment segons l’informe realitzat per COAG sobre la situació del sector lleter, a Espanya es perd cada mes 65 explotacions de ramaderia làctia. La caiguda d’un 20% del preu de la llet ha obligat a tancar a 1.544 productors en els últims dos anys i redueix la xifra total a 16.490.
Dramàtics són també les dades relatives a relleu generacional, on veiem que el 2013, gairebé un de cada tres productors de la UE tenien una edat superior a 65 anys. A Espanya la dada també és de tres.
Aquesta progressiva i dramàtica eliminació de la pagesia dels nostres països ha estat el trist resultat de dècades de Política Agrària Comunitària, que consumeix cada any el 40% del pressupost de la Unió Europea i que òbviament ha tingut altres objectius molt diferents de la defensa del model de agricultura i ramaderia familiar.
Amb aquestes dades ja fa temps que haurien d’haver sonat totes les alarmes. Qui va alimentar? Qui va a mantenir l’ocupació a les nostres comarques? Qui va a mantenir el medi ambient i el territori? Qui va a mantenir els nostres pobles i la seva cultura?
No obstant això res d’això ha passat, les grans multinacionals segueixen empenyent per una agricultura en poques mans, a les mans, dit d’una altra manera. Una agricultura sense agricultors, si de cas alguns pocs assalariats. Una agricultura que maximitzi el seu benefici i externalitzi els seus costos socials, sanitaris i mediambientals.
És urgent reflexionar i portar al debat públic el paper de la pagesia i abordar conseqüentment un canvi radical de les actuals polítiques en què les grans corporacions no estiguin al centre de l’interès, sinó al contrari, en la defensa i augment de la pagesia a Europa.
Autor: Javier Guzmán, Director de VSF Justicia Alimentaria Global.
Publicat a Periódico Diagonal
