greenpeace gmo

Greenpeace 03/03/2016
Els cultius transgènics tenen els dies comptats a la UE.

Saps quants països a la UE han prohibit i als cultius transgènics? ¡17! El que vol dir que en el 60% dels països de la UE han decidit que no volen que se sembren transgènics per protegir la seva agricultura.

A més, en altres dos s’han prohibit en algunes regions: al Regne Unit en tres (Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les) i en una a Bèlgica (Valònia). Entre aquests països hi ha els grans productors de blat de moro, com França.

Saps en quants països a la UE es conreen? En cinc. Sí, només en cinc. A que et sorprèn? Sobretot sabent que s’han començat a conrear el 1998 pel que han tingut temps de sobres per convèncer de les seves bonances, però sembla que no han convençut. El rècord de superfície conreada va tenir lloc el 2013, amb un total de gairebé 150.000 ha, segons les superfícies estimades, perquè la transparència en aquest aspecte tampoc prima i no es publiquen les superfícies reals, i des de llavors ve en descens. La superfície conreada a la UE mai ha arribat ni tan sols el 0,1% de la superfície agrícola europea.

Entre 2013 i 2015 la superfície conreada amb transgènics ha baixat un 21,4% arribant a les gairebé 117.000 ha (estimades, recordo) ia Romania, un altre gran productor de blat de moro, el 2015 s’han conreat tot just 2,5 ha. Tant de bo que el 2016 no es conreï ni un.

Lamentablement, és Espanya l’únic país on es cultiven a una escala important. El 92% dels cultius transgènics que es sembren a la UE estan en sòl espanyol, especialment a Aragó, Catalunya i Extremadura.

La permissivitat dels governs del PP i del PSOE ho expliquen i els cables revelats per Wikileaks han aportat molta llum del perquè Espanya.

Els informes tècnics, fins i tot del mateix Govern d’Aragó, apunten en una altra direcció. Any rere any (i ja en van almenys sis) mostren que les varietats transgèniques no produeixen més que els seus equivalents convencionals i que fins i tot els danys per la plaga que ataca el blat de moro, el trepant, no han estat rellevants en els últims anys. Per això, en l’informe de l’any passat, convidaven a que es fes una “profunda reflexió” sobre el seu ús, però sembla que el criteri dels tècnics importa poc.

Però a Espanya no tot són males notícies i en algunes comunitats autònomes com Canàries, País Basc, Astúries, Cantàbria també s’han decantat per una agricultura sense transgènics. Però en altres, la superfície amb transgènics és testimonial, fins i tot a Castella i Lleó, principal productora de blat de moro d’Espanya, s’han sembrat només 63 ha (estimades) en 2015. Espero que tinguem alguna que una altra bona notícia aquest any a Espanya.

Aquesta és la història de l’autèntic fracàs dels cultius transgènics a la UE, però és cert que costa reconèixer-ho. Però les grans multinacionals ja ho estan reconeixent i estan retirant les seves varietats, com ho va fer Monsanto recentment.

Un altre detall important, que val la pena recordar, és que l’autorització del blat de moro transgènic MON810, l’únic que es permet conrear a la UE, va caducar el 2008 (fa 8 anys!). Però s’ha permès que se segueixi cultivant sense que s’hagi renovat la seva autorització.

L’informe publicat divendres passat per la IPBES en què es posa evidència, un cop més, la gran importància que tenen els pol·linitzadors per a la seguretat alimentària i els ecosistemes i la dramàtica situació que viuen, amb moltes espècies a la vora de l’extinció, conclou també que els cultius transgènics són una amenaça per a aquestes espècies. Sobre els tolerants a herbicides no hi ha dubtes del seu perill.

Pel que fa als cultius transgènics insecticides, com el blat de moro que es cultiva a Espanya, diu que encara que l’ús d’aquests pot portar a que normalment s’utilitzin menys insecticides, “però, els efectes subletals i indirectes dels cultius transgènics en els pol·linitzadors són poc coneguts i en general no es tenen en consideració en les avaluacions de risc”. Una raó més per aplicar el principi de precaució i no permetre el seu cultiu.

Així, que no ens expliquin contes, els cultius transgènics no són necessaris. 2016 va ser declarat com l’Any Internacional de les Lleguminoses. Perquè són cultius més sostenibles i perquè la política agrària comuna també incentiva la seva utilització, no estaria malament anar pensant en recuperar aquests cultius que en altre temps van poblar els nostres camps i van alimentar la seva gent.

Paciència i persistència! Una Europa lliure de cultius transgènics està més a prop.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here