agricultura familiar

SEAE 05/03/2016
L’agricultura ecològica, l’única per salvar l’horta valenciana i altres similars.

A la Comunitat Valenciana, hi ha zones com l’horta valenciana, on la forma convencional de fertilització intensiva realitzada ha incrementat el nivell de lixiviat de nitrats a l’aigua subterrània fins convertir-la en una zona de les més contaminades a Europa amb nivells per sobre de 50 mg / l que poden perjudicar la salut i el medi ambient.

En aquestes zones, cal deixar de fertilitzar amb fertilitzants nitrogenades químics durant molts anys, per recuperar els sòls i les produccions. El nombre de municipis situats en zones vulnerables i la quantitat de població afectats per aquesta problemàtica és molt alt, del 92% a la província de València i el 86% a Castelló, superant els 5 milions de persones

L’aplicació de fertilitzants químic sintètics en els cultius agrícoles ha provocat aquest impacte negatiu en els agrosistemes, concretament a les aigües subterrànies que repercuteix entorn i també en la salut de l’humans com ho demostren els estudis mèdics més recents. Per això, cal reaccionar i urgent, limitar les pràctiques agrícoles convencionals i convertir la producció a ecològic que permetin la producció d’aliments sans i de qualitat. A la zona hi ha productors ecològics i organitzacions de consumidors disposat a emprendre el camí cap a un model de transició sostenible en aquestes zones.

En aquesta zona hi ha agricultors ecològics disposats a produir aliments sans i consumidors conscienciats per donar suport a aquesta producció. Aquestes són les principals conclusions de les Jornades sobre sòls i fertilització ecològica, organitzades a l’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja (ECA), de la Diputació de València, per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) que té la seva seu estatal a la mateixa, a la qual van acudir més de 100 persones, amb un 60% d’alumnes dels cicles de formació professional, en la van exposar els resultats dels seus estudis diversos investigadors

A més del problema de la contaminació (A Lidón -UPV), els diversos ponents de la Jornada van anar desgranant les pràctiques que fa servir l’agricultura Ecològica utilitza com a model a la mateixa Naturalesa, respectant els cicles naturals dels cultius, evitant la degradació i contaminació amb les cobertes vives i la biodiversitat (A Dominguez – G Valenciana); el compostatge (Josep Roselló, IVIA G Valenciana), l’ús de micorizes (A Gil, UPV), l’ús d’agents quelatants (I Fernandez, Tervalis). Aquestes pràctiques afavoreixen la biodiversitat i l’equilibri ecològic a través de diferents pràctiques: rotacions, associacions, adobs verds, tanques, ramaderia extensiva, etc. A més aquesta agricultura potencia la fertilitat natural dels sòls i la capacitat productiva del sistema agrari (M Bé). Així mateix recicla els nutrients incorporant-los de nou a terra com compost o adobs orgànics, seguint la premissa que “el que surt de la terra ha de tornar-hi. Igualment es van exposar els beneficis dels aliments ecològics davant els convencionals en qualitat nutricional (MD Raigón UPV i presidenta de SEAE).

La Jornada va finalitzar amb la intervenció dels representants dels agricultors ecològics (J Sanchis La Unió de Llauradors i Ramaders), dels consumidors (J Martorell, AVACU), que al costat de V Gonzálvez (SEAE), van concloure que és hora de passar ja a l’acció i posar en marxa una aliança entre productors, consumidors, tècnics i administració, amb un pla de xoc que salvi les terres de l’horta valenciana i d’altres hortes convertides ara en zones vulnerables.

Informa SEAE – www.agroecologia.net