raul martinez

Quan parlem de les grans multinacionals productores de refrescos Coca-Cola o Pepsi la polèmica està servida. Coca-Cola ha estat acusada per The New York Times de finançar i donar suport a investigadors que sostenen que l’epidèmia d’obesitat que pateix el planeta no és conseqüència de la mala alimentació sinó de la manca d’exercici, desviant d’aquesta manera l’atenció sobre el consum dels seus productes i la ingesta calòrica que comporta, ocultant la relació concloent entre el consum de refrescos i l’augment de pes.

És una estratègia de màrqueting que busca minimitzar els riscos per a la salut que el consum de refrescos ensucrats comporta enviant missatges favorables per als seus interessos.

Els seus refrescs han estat acusats de produir addicció, diabetis mellitus tipus 2, malalties cardiovasculars, inflamacions, hipertensió i augmentar els triglicèrids. L’increment del consum de sodi pot provocar l’aparició d’edemes, dany renal, alteracions del sistema nerviós i canvis en l’equilibri dels nivells de minerals de l’organisme (potassi, magnesi, calci …) amb la consegüent descalcificació dels ossos.

cola

I per si tot l’anterior ja de per si no fos prou alarmant, un dels ingredients que s’usa per l’elaboració de les begudes, el colorant artificial caramel IV, causant del seu característic color marró i que no aporta cap gust, presenta risc de produir càncer.

El caramel IV, caramel sulfit d’amoníac o caramel a prova d’àcids, al llarg del seu procés de producció industrial i com a resultat de reaccions químiques dels sucres amb l’amoníac i sulfits a alta pressió i temperatura, forma una substància coneguda com 4 -metilimidazol. El Programa Nacional de Toxicologia dels Estats Units va dur a terme un rigorós estudi dels efectes que té aquest subproducte i van determinar sense cap mena de dubte que el 4-metilimidazol és cancerigen, establint que causa tumors pulmonars, càncer de fetge, de tiroides i leucèmia en rates de laboratori.

Els nivells de 4-metilimidazol que es troben a la beguda depenen de les tècniques usades per fabricar el colorant i del fabricant del producte. La quantitat màxima tolerada per un dia per adult és de 16 micrograms, però en els estudis realitzats es va trobar que la concentració per llauna oscil·lava entre els 145 i 160 micrograms, que equival a un percentatge del 900 al 1000% de la dosi màxima tolerada per un adult.

N’hi ha per alarmar-se! Vistos els efectes nocius d’aquestes begudes sobre la salut humana s’han de prendre mesures contundents contra elles i obligar legalment a adaptar i modificar els seus components fins aconseguir la seva innocuïtat. I en cas contrari prohibir la seva producció i comercialització.

Autor: Raúl Martínez, dietètica i dieto terapia Homo toxicologia

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here