Ecologistas en Acción 28/03/2016
Maduixes amb pesticides que poden alterar les teves hormones.

Segons dades oficials, en les maduixes queden residus de pesticides amb activitat sobre el sistema hormonal:

– En les maduixes produïdes el 2014 s’han trobat 22 pesticides diferents, en una concentració menor al límit permès, de manera que compleixen la normativa.

– 5 de aquests pesticides són disruptors endocrins, és a dir, tenen capacitat per alterar el sistema hormonal. Són el penconazol, Pyrimethanil, Triadimefon, triadimenol i Myclobutanil.

Són dades del Programa de Vigilància de residus de plaguicides en aliments, que Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), dependent del Ministeri de Sanitat, té l’obligació de remetre anualment a l’Agència Europea de Seguretat Alimentària.

Les concentracions estan per sota del límit màxim de residus permès, de manera que es compleix la normativa. Però per als 5 pesticides amb acció hormonal:

1. No hi ha una concentració segura. Com han justificat multitud d’investigacions científiques, recollides en l’informe Estat de la Ciència sobre els disruptors endocrins del Programa Nacions Unides per al Medi Ambient del 2012, no es pot establir un llindar d’exposició segur per a aquestes sustancias.Cualquier concentració pot afectar el sistema endocrí, provocant greus malalties en la fertilitat, el desenvolupament, diabetis, obesitat i fins i tot alguns tipus de càncer. Per tant, els residus trobats d’aquests 5 pesticides, encara que per sota del límit legal, són inacceptables. (Veure efectes dels contaminants hormonals)

2. Es produeix el “efecte còctel”: No està prou avaluat l’efecte combinat, és a dir, l’efecte sobre la salut de la barreja de contaminants hormonals, pel que en compliment del “principi de precaució”, no hauria de permetre pesticides que siguin disruptors endocrins. (Veure post sobre l’efecte còctel) 

Els contaminants hormonals es van sumant…

Les quantitats de pesticides trobades semblen petites per separat: el màxim residu trobat és el de l’pesticida Clofentezine, amb un residu de 0,26 mg per kg de maduixa. Però aquesta quantitat ha observar-se en termes globals, pensant quants quilograms de maduixa poden menjar-se cada primavera, que cadascuna d’elles pot portar diversos pesticides i que no se sap com interactuen entre ells.

A més, s’han d’afegir els pesticides d’altres vegetals i productes carnis (segons aquestes mateixes dades, es troben residus de pesticides en l’el 41% dels 1.316 productes vegetals testats. I finalment, l’exposició a aquests contaminants hormonals presents en plàstics, cosmètics, mobiliari, etc. Llavors, la suma sí que és important.

Les dades del AECOSAN són molt molt optimistes que els presentats el 2013 per l’ONG francesa Generations Futures. El seu estudi Expert II va trobar que el 78% de les maduixes tenen almenys un pesticida disruptor endocrí. (Link a l’estudi, en francès)

Hi ha alternativa

Per sort, ja és possible comprar maduixes sense aquesta càrrega química pel fet que cada vegada més agricultors, conscients del perill que corre la seva pròpia salut i la dels seus consumidors, han optat per produir maduixes de forma ecològica.

Des d’Ecologistes en Acció, a la Setmana sense Pesticides, alerten als nostres dirigents de la necessitat de prendre mesures per reduir l’exposició de la població a pesticides disruptors endocrins. També segueixen aconsellant la transició cap a una agricultura ecològica, amb bones condicions laborals dels jornalers i jornaleres i sense els greus impactes ambientals del cultiu intensiu.

Et convidem a la jornada divulgativa d’Ecologistes en Acció:

ssp16