Hernán Silván, President de la fira Expo Eco Salud i Director mèdic del “Centre de Recuperació Funcional” de Madrid, és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Complutense de Madrid on també és professor del “Màster en Medicina Manual i Osteopatia”.
El 2010 va rebre a Alemanya el prestigiós premi mèdic Hans-Heinrich Reckeweg. Conegut conferenciant, autor de diverses obres sobre el mal d’esquena i lesions esportives i cap de l’Àrea de Medicina Esportiva de la revista Runner’s World, Hernán Silván va ser també un destacat atleta en els seus anys universitaris amb la Selecció Espanyola Universitària de Cros que va guanyar el campionat del Món de Bolonya 88. Amb ell hem conversat sobre salut, esport i nutrició.
Bio Eco Actual
Com definiria la malaltia i en què consisteix portar una vida saludable?
Hernán Silván
El que entenem per “malaltia” és, la majoria de les vegades, un procés natural de defensa de l’organisme contra substàncies o situacions tòxiques, que poden ser exògenes (del medi ambient: metalls pesats, tabac, gasos industrials, estrès, etc.) o endògenes (que es formen en l’organisme en el curs de processos fisiològics o patològics: CO2, urea, àcid làctic, radicals lliures, etc.) L’organisme reacciona en fases successives que són l’excreció (diarrea, vòmits, moc), inflamació (èczema, febre, inflor dolorosa), deposició (berrugues, adipositat), impregnació (asma, angor pectoris), degeneració (tuberculosi, cirrosi) i “desdiferenciació” (neoplàsia, càncer). Si coneixem bé la fase en què està el pacient podem aplicar el remei específic. Eliminar “el tòxic” de les nostres vides, ja sigui físic o psíquic, és un bon començament. Una alimentació equilibrada, en la qual abundin vegetals i fruites, llavors i fruita seca i es redueixin els sucres refinats, els greixos saturats i l’excés de sal, junt a la pràctica regular d’activitat física, és la millor recepta per a una vida saludable.
Quines són les claus perquè la societat entengui la importància de portar una vida saludable com a prevenció de malalties?
Només hi ha una clau: l’educació. Un sistema educatiu que no tingui entre les seves assignatures de primària i secundària una formació sanitària bàsica està condemnant a la població a no entendre l’important que és prevenir i el car que resulta curar. Si a casa hi ha una bona dieta i tots fan regularment exercici físic, el sobrepès no hi farà niu, i això és tant com dir que el seu sistema immunitari els mantindrà lliures de malalties. Òbviament després hi ha la genètica de cada un però, compte, també estem coneixent més per la “epigenètica” que els factors genètics són determinats també per l’ambient cel·lular i no només per l’herència.
Quina importància té en tot això l’agricultura ecològica i els productes ecològics?
Posar al nostre abast aliments saludables, de major qualitat nutritiva, sense substàncies tòxiques, és la gran virtut de l’agricultura ecològica. Així el nostre organisme acumularà menys toxicitat i necessitarà menys depuració. Això ja és prevenir més que curar. A més, els productes ecològics s’obtenen mitjançant procediments sostenibles, conservant la fertilitat de la terra i respectant el medi ambient. És l’única manera lògica de no matar “la gallina dels ous d’or” que és el nostre planeta.
Les teràpies integratives (també anomenades complementàries, alternatives o naturals) tenen cada vegada més implantació a Espanya. Veu pròxima la seva regulació?
Espero, més ben aviat que tard, que es regulin aquí. El 1997, al Parlament Europeu es va votar per unanimitat el “text Lannoye” sobre la normativa legal de les medicines no convencionals, esperant que els països de la UE anessin aplicant la reglamentació necessària que garantís als pacients l’accés a tractaments naturals de qualitat. Els països més desenvolupats, i amb major abast de mires quant a organització sanitària, s’han anat regulant. L’esperança és l’últim que es perd, de fet el 2011 el Ministeri de Sanitat va elaborar un informe sobre la situació davant l’augment imparable d’usuaris a Espanya.
Mentre, associacions de pacients i de consumidors han publicat diversos informes que parlen de l’alt grau de satisfacció dels pacients que acudeixen a aquestes teràpies.
Quina és la diferència entre traumatòleg, fisioterapeuta, osteòpata i quiropràctic pel que fa al tractament?
Totes tracten patologies de l’aparell locomotor però les seves teràpies són molt diferents.
Un traumatòleg és un metge especialista i les seves eines terapèutiques són la prescripció de fàrmacs o la infiltració dels mateixos, així com la cirurgia quan està indicada. Un fisioterapeuta realitza i prescriu exercicis terapèutics, utilitza electroteràpia i teràpies manuals però no infiltra ni dona fàrmacs. Tots dos són professionals sanitaris legalment reconeguts a casa nostra. En canvi, l’osteòpata i el quiropràctic no ho estan. La base de la seva teràpia és manual. De manera general, mentre l’osteòpata, abans de realitzar una manipulació articular empra en els seus tractaments tècniques de teixits tous (com massatge, bombaments, estiraments, inducció fascial …), el quiropràctic realitza els ajustaments articulars directament. Als EUA, els quiropràctics es consideren parasanitaris i els osteòpates són metges. Al Regne Unit, l’osteopatia està totalment regulada dins del seu sistema nacional de salut.
En la seva experiència, com a esportista i com a metge d’atletes olímpics, quin paper juga la nutrició en la vida d’un esportista?
Els esportistes de competició forcen tant la màquina corporal que s’acosten a la seva ruptura. La bona alimentació és clau en la vida de l’esportista, per evitar lesions dels seus teixits, per disposar de la vitalitat extra que necessita la seva pràctica i, en definitiva, per assimilar les altes càrregues d’entrenament a què són sotmesos. Cap campió olímpic descuida la seva dieta.
Veu el veganisme compatible amb l’esport a nivell de competició?
Absolutament compatible. Així ho mostren casos espectaculars com el del velocista americà Carl Lewis (imatge superior, 9 ors olímpics i 7 campionats del món), el triatleta Dave Scott (5 vegades guanyador del Iroman) o les germanes Williams en tennis. La dieta vegana aconsegueix proteïnes completes amb una bona combinació d’aliments. En fer la barreja adequada, la manca d’aminoàcids d’uns es complementa amb la major quantitat d’altres. Cereals amb llegums, cereals i fruits secs o llegums i fruits secs, són combinacions molt convenients. Aquest tipus d’esportista és una persona metòdica, coneix bé els fonaments de la nutrició i es compromet amb aquest estil de vida. Com a metge, quan m’ha tocat portar a aquests esportistes he tingut moltes satisfaccions, ja que solen seguir fàcilment els consells que els dónes com a prevenció i com a tractament, sempre amb respecte a la seva opció nutritiva.
