cacheda

És ben sabut que els purins o fems procedents del bestiar de les granges contaminen les aigües. S’aboquen als rius o rierols sense control, s’utilitzen en excés per adobar la terra, i s’infiltren i acaben contaminant les aigües subterrànies.

Els pagesos haurien d’evitar l’abocament de purins a l’aigua i procurar no utilitzar-los en excés per adobar la terra, per tal d’impedir la contaminació de les aigües subterrànies. L’excedent de purins es pot recollir i emmagatzemar en basses especials, o bé portar-los a centres de reciclatge on es fan adobs i terres per a jardins i conreus.

Com a dada destacada, l’ Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), ha determinat en un dels seus darrers estudis que la qualitat de les aigües de Catalunya es veu afectada per la presència d’aquests purins, nanopartícules i pesticides, i per primera vegada, es detecten antibiòtics veterinaris a les aigües subterrànies en zones del país.

Al contrari del que ocorre amb els nitrats, per ara, la presència d’antibiòtics a l’aigua no està legislada. Actualment aquestes aigües no arriben a la xarxa d’abastament, però el perill radica en beure-la directament de pous o fonts sense tractar. L’efecte sobre la salut de les persones podria ser la creació de resistències a aquestes famílies d’antibiòtics i l’aparició de problemes digestius, especialment en nadons i gent gran.

En l’àmbit particular podem evitar la contaminació que genera l’industria ramadera denunciant i demanant als governs que prenguin les decisions adequades i legislin tenint en compte tots els factors de risc que genera aquest negoci.

D’altra banda com a consumidors conscients i responsables haurem de decidir quina alimentació triem; o deixar de consumir aquests productes o fer una compra responsable a empreses que garanteixin la qualitat ecològica i transparència en els seus mètodes d’explotació del bestiar.

contaminacion aguas

Pel que fa a la qualitat de les aigües dolces, podem evitar que moltes substàncies controlades per nosaltres, vagin a parar a l’aigua si adoptem algunes d’aquestes mesures:

Evitar la utilització en excés de productes de neteja agressius amb el medi com el lleixiu, l’amoníac i altres productes tòxics a més de detergents, ja que són rics en fosfats i tots aquests productes van a parar, a través de l’aigüera, als rius, llacs i embassaments.

No abocar a l’aigüera líquids no solubles en aigua, com pintures i olis, ja que fan una pel·lícula sobre l’aigua que en dificulta l’oxigenació. La millor solució és portar aquests productes a la deixalleria, instal·lació que recull de manera selectiva els residus que no disposen de contenidor al carrer.

Una altra mesura molt fàcil és prendre consciència d’alguns hàbits integrats, com ara no llençar a l’aigua objectes que haurien d’anar a les escombraries: papers, plàstics o restes de menjar, i denunciar qualsevol abocament de substàncies tòxiques o contaminants a l’aigua.

És important escollir productes reciclats en la nostra compra, ja que la fabricació d’aquests productes comporta una reducció del consum i la contaminació de les aigües; per això és necessari utilitzar com a matèries primeres residus recuperats. Per exemple, la fabricació de paper reciclat és un procés que redueix a la meitat la contaminació i comporta un 85% d’estalvi en el consum d’aigua.

Autora: María Cacheda, divulgadora científica

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here