Ecologistes en Acció 11/04/2016
Com influeixen els contaminants hormonals en la diabetis??
L’OMS ha dedicat el seu Dia Mundial de la Salut 2016 a la prevenció de la diabetis, una malaltia que avui pateixen 422 milions de persones a tot el món i que va en augment, amb el doble de casos estimats per als pròxims 20 anys. A Europa, s’estima que podem arribar fins als 37 milions de casos el 2025.
Encara que l’aparició d’aquesta malaltia es relaciona principalment amb el tipus d’alimentació i la inactivitat física, cada vegada més estudis relacionen la diabetis amb l’exposició als contaminants hormonals en les etapes primerenques de la vida de l’individu (principalment, en la gestació). Els principals sospitosos són alguns pesticides que es troben en el menjar, contaminants hormonals que s’alliberen del plàstic, alguns metalls pesants i la nicotina.
Per tant, reduir l’exposició a aquests contaminants hormonals, també anomenats disruptors endocrins, pot ser una altra forma més de prevenir l’aparició de la diabetis, juntament amb una alimentació sana i una vida activa.
Investigació científica sobre la relació diabetis-contaminants hormonals
El 2014, l’anomenada “Declaració de Parma”, va fer públic el consens científic sobre la hipòtesi que relaciona contaminants hormonals amb obesitat, diabetis i altres malalties metabòliques, com ja vam veure en un post anterior. (Veure post)
Des de llavors, més estudis han donat suport aquesta hipòtesi, posant èmfasi en la necessitat de prevenir l’exposició als disruptors endocrins. Segons el Professor Miquel Porta, de l’Escola de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de l’informe “Review of the science linking chemical exposures to human risk of Obesity and diabetis” (veure estudi):
“Donades les actuals epidèmies d’obesitat i diabetis, l’aparició d’aquesta nova línia d’evidència científica que relaciona els contaminants químics amb aquests desordres, es necessiten polítiques més enèrgiques per reduir la contaminació humana amb aquestes substàncies”
Un sospitós a evitar: el Bisfenol-A
Nombrosos estudis relacionen l’exposició durant l’embaràs al contaminant hormonal Bisfenol A amb la adipogènesi i la diabetis. L’últim, un estudi conjunt desenvolupat per les universitats de Nàpols i Miguel Hernández d’Elx i publicat el passat mes de març. (Veure estudi)
Una de les formes d’entrada del Bisfenol-A al nostre cos és a través dels aliments envasats ja que el BPA s’allibera dels envasos de plàstic i de les llaunes i acaba en els aliments.
Alguns països europeus, com França, ja han prohibit la presència del tòxic BPA en els envasos en contacte amb els aliments.
La Comissió Europea està treballant en un esborrany de normativa per rebaixar la quantitat de BPA admès en plàstics en contacte amb aliments i controlar la quantitat de BPA en els recobriments d’envasos, que ara no tenen cap limitació a la presència d’aquest tòxic.
Però aquests límits són insuficients: els contaminants hormonals com el Bisfenol-A han de desaparèixer dels envasos alimentaris, ja que no existeix un valor llindar segur per a la seva exposició. L’exposició a quantitats mínimes d’aquests tòxics poden derivar en danys a la salut, sobretot l’exposició durant l’edat fetal i els primers anys de vida. Eliminar el Bisfenol-A dels envasos és possible, com vam veure en el passatpost sobre BPA en llaunes d’aliments.
Consells
Fins que les autoritats europees i espanyoles retirin els contaminants hormonals dels nostres productes quotidians, aconsellem seguir aquests consells generals, especialment a les dones embarassades ia pares de nens petits, les edats més vulnerables: Evita el plàstic en contacte amb els teus aliments, utilitza cremes i productes de neteja naturals, intenta menjar productes ecològics i vesteix-te amb productes sans.
Descarrega’t el tríptic de consells! Fes click aquí
(*) La diabetis té a veure amb l’hormona insulina, que controla el nivell de sucre en la sang: Es pateix diabetis quan el pàncrees no produeix aquesta hormona en quantitat suficient o quan l’organisme no la utilitza eficaçment i es produeix hiperglucèmia, o augment de sucre en sang, que amb el temps danya òrgans i sistemes.
