Avui dia com a senyal de prosperitat les persones consumeixen molta carn i productes làctics. La producció mundial de carn i la producció lletera es dupliquen a passos de gegant any rere any. És la indústria del sector terciari amb el creixement més ràpid i el mitjà de subsistència d’uns 1.300 milions de persones. A més, suposa el 30% de la producció agrícola mundial.
La contrapartida, a més del maltractament als animals, és el cost mediambiental que no té preu: segons informes de la FAO, el sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle que el sector del transport i és una de les principals causes de contaminació ambiental, del sòl i dels recursos hídrics.
Segons aquesta organització, aquest sector és responsable del 9% del Co2 procedent de les activitats humanes i produeix el percentatge més alt de gasos d’efecte hivernacle més perjudicials: 65% d’òxid nitrós, 37% de metà i 64% d’amoníac. Tot això procedeix dels excrements i del sistema digestiu del bestiar boví i porcí, que contribueix de forma important a la pluja àcida.
La FAO també explica que la ramaderia utilitza el 30% de la superfície terrestre del planeta i l’extensió per produir farratge és del 33% de tota la superfície cultivable. La tala de boscos és una de les principals causes de desforestació i pèrdua de biodiversitat.
La producció pecuària és una activitat capitalitzada intensiva, especulativa i que busca maximitzar els beneficis i solament necessita el sòl imprescindible per construir les naus com qualsevol activitat industrial, arribant a ser un problema quan existeix una localització massiva en municipis o espais concrets, sense les mínimes condicions higièniques ni sanitàries i de vegades, en el mateix si del nucli urbà. La població humana veu perillar la seva qualitat de vida i l’ambient més proper que l’envolta, amb les granges properes.
El problema s’agreuja amb el bestiar porcí i la gran quantitat d’excrements que genera que no poden ser assimilats per l’agricultura, causant una contaminació molt perillosa de les aigües superficials i subterrànies, a més d’alterar significativament la qualitat de l’aire. Una possibilitat d’evitar una part de la contaminació seria la producció d’energia, processar els purins per obtenir gas metà que després es convertiria en energia elèctrica i tèrmica; encara que és una opció amb un elevat cost.
Una altra mesura seria reordenar el territori en zones amb gran intensitat ramadera, descongestionar zones de valls properes als nuclis urbans i traslladar-la progressivament a sectors més elevats d’una manera sostenible, per alleujar la contaminació d’aquesta activitat nociva i insalubre en zones baixes.
Altres solucions serien el pagament per serveis mediambientals en l’ús del sòl per limitar la seva degradació, millorar la dieta dels animals per reduir la fermentació intestinal i les consegüents emissions de metà i establir plantes de biogàs per reciclar el fem. Seria convenient millorar l’eficàcia dels sistemes de reg, fer pagar el cost total de l’aigua i introduir impostos per no incentivar la concentració d’aquesta indústria a gran escala prop de zones habitades.
Segons la FAO el cost mediambiental per cada unitat de producció pecuària hauria de reduir-se a la meitat, tan sols per impedir que la situació empitjori.
Autora: María Cacheda, divulgadora científica
