Ecologistes en Acció 11/06/2016
Una anàlisi d’aigua embotellada a Espanya troba tòxics en totes les ampolles.

Una anàlisi de l’aigua embotellada realitzat per l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada i publicat a Environment International troba contaminants hormonals en TOTS els ampolles analitzades.

És a dir, l’aigua embotellada és una font d’exposició a contaminants hormonals o disruptors endocrins, EDCS. Aquesta exposició pot ser elevada, si tenim en compte que el consum d’aigua embotellada ha augmentat en les últimes dècades, fins i tot en zones on l’aigua de l’aixeta és de qualitat. Espanya, amb un consum anual 124 litres per càpita, és el vuitè país del món en la compra d’aigua embotellada. Aquest augment en el consum es deu, en part, a una potent tasca de màrqueting que ha fet que els consumidors considerin que l’aigua embotellada és “més sana” que la de l’aixeta, segons indica un estudi dut a terme a Anglaterra.

Però sembla que l’aigua embotellada no és tan sana. Després d’analitzar al laboratori l’activitat hormonal de 29 mostres d’aigua embotellada comercialitzada a Espanya com “aigua mineral natural” i procedent de diferents fonts naturals, els resultats indiquen que totes les mostres d’aigua tenen acció hormonal.

Aquesta acció és de quatre tipus: Activitat estrogènica, és a dir, contenen substàncies que mimetitzen als estrògens naturals, activitat androgènica, mimetitzant a les hormones masculines naturals i activitats antiestrogèniques i antiandrogénicas, en tenir substàncies que inhibeixen l’acció d’ambdós tipus d’hormones .

Les concentracions de contaminants hormonals trobades són petites però, per desgràcia, aquests tòxics causen efectes adversos, sobretot en el fetus i els nens a aquestes concentracions, que són les pròpies de les hormones (picomolar i nanomolar). Aquests efectes van des de problemes de pèrdua de fertilitat fins problemes metabòlics, immunitaris, de neurodesenvolupament i càncer en òrgans dependents de les hormones, com càncer de mama, tiroides, testicles o pròstata.

Tot i que les característiques dels materials en contacte amb la beguda estan regulades a Europa, hi ha nombrosos estudis que mostren que els envasos poden ser una font de contaminants hormonals.

PET, polietilè tereftalat

De les 29 ampolles analitzades en l’estudi desenvolupat a Espanya, 26 eren de plàstic PET o Polietilè tereftalat, un polímer termoplàstic de què es fabriquen el 80% de les ampolles d’aigua. A l’PET se li afegeixen substàncies químiques anomenades ftalats per afegir-color i altres característiques. Aquestes substàncies es troben també en les resines dels taps i en les línies d’envasament.

Des de la ampolla, aquests additius poden migrar a l’aigua. Per això s’aconsella no reutilitzar les ampolles d’aigua ni deixar-les al sol, ja que el temps i la radiació són factors que ajuden al seu alliberament a l’aigua. També s’han trobat altres contaminants hormonals en aquest tipus d’ampolles, com losalquilfenoles, usats en la desinfecció i benzofenones, procedents dels taps de polietilè d’alta densitat.

ALTRES PLÀSTICS

Encara que aquest estudi no ha analitzat l’aigua d’ampolles d’un altre tipus de plàstics, hi ha un gran nombre d’estudis que sí que ho han fet. Aquest és l’etiquetatge i numeració per als diferents tipus de plàstic:

Diferentes tipos de plásticos

El PET és el número 1.

Les ampolles d’aigua també poden ser de polietilè d’alta densitat HDPE, nombre 2. Hi ha estudis que el relacionen amb l’emissió de benzofenones, que són contaminants hormonals.

El 3 és el PVC, més utilitzat en joguines i roba, però que també allibera tòxics com els ftalats.

Els números 4 i 5, polietilè de baixa densitat i polipropilè, són els que menys substàncies contaminants s’alliberen, segons els estudis realitzats.

El nombre 6, poliestirè, no s’utilitza en les ampolles, sinó en les safates de menjar. També és un material a evitar ja que allibera contaminants hormonals.

El número 7 es refereix al Policarbonat. Nombrosos estudis ho relacionen amb l’alliberament de bisfenolA i ha estat prohibit dels envasos alimentaris de països com França.

Aquí es pot veure un estudi de l’activitat endocrina i la toxicitat d’aquests productes.

AMPOLLES DE VIDRE

Però en l’estudi espanyol, tres de les mostres d’aigua es trobaven en ampolles de vidre. I també s’han trobat contaminants hormonals en elles, encara que en menor concentració que en les de PET. En un altre estudi desenvolupat per Wagner and Oehlmann el 2009, van trobar contaminants hormonals en un terç de les ampolles de vidre enfront del 90% de les ampolles de PET. A més, s’ha detectat que les ampolles de vidre poden alliberar plom, antimoni i alquilfenols a l’aigua. L’estudi realitzat a Granada té resultats semblants, pel que sembla que el procés d’embotellament a la planta al costat dels taps de plàstic o metall poden ser una font de contaminants que ha de ser analitzada amb més profunditat. En qualsevol cas, considerem preferibles els envasos de vidre als de plàstic.

A aquestes dades sobre l’existència de substàncies que danyen la salut en l’aigua embotellada, hem d’afegir el problema de generació de residus, que va unit a aquest consum. ¿No serà millor exigir als nostres ajuntaments que l’aigua de municipi sigui el més segura possible i beure aigua de l’aixeta, sense pagar més ni generar més residus?

Aquí l’estudi realitzat per l’Institut d’Investigació Biosanitària de Granada

Font: Ecologistes en Acció – Bloc Libres de Contaminantes Hormonales