Miguel Jara 12/06/2016
Condemna de 72 milions a Johnson & Johnson per causar càncer a una dona amb els seus talcs.
La companyia Johnson & Johnson (J & J) ha estat condemnada a pagar 72 milions de dòlars aquesta la família d’una dona d’Alabama (Estats Units) que va morir per un càncer d’ovari per l’ús durant dècades de les pólvores de talc d’aquesta empresa.
I semblaven innocents aquests polvets blancs, de suau tacte i agradable olor amb què les nostres mares ens untaven el cul perquè no se’ns s’irrités quan érem nadons. Un jurat de la cort de Missouri atorga una indemnització de 72 milions de dòlars per a la família de Jacqueline Fox en concepte de compensacions per danys i perjudicis rebuts que el van portar a la mort.
Per Jacqueline Fox, fer servir les pólvores de talc de Johnson & Johnson era una cosa natural, ‘com rentar-se les dents’, ha explicat el seu fill. Fox va morir la tardor passada, víctima d’un càncer d’ovari, després de 35 anys funcionant amb aquests productes com a part de la seva higiene femenina. Ella va demandar a la companyia per creure que la seva malaltia estava relacionada amb l’ús dels talcs i per no advertir els consumidors dels riscos “, publica el diari ABC.
En concret, la marca usada per Fox era Baby Powder. És el primer cas en el qual s’arriba a una sentència entre les més de1.200 demandes que han interposat dones de tot EUA contra la Johnson & Johnson i que pot obrir un malson legal per a la companyia, segons el diari espanyol.
J&J va tractar d’ocultar dades i influir als comitès que regulen els cosmètics després de l’escàndol. Abans no s’havien molestat a posar un advertiment en l’etiquetatge. No van fer res potser perquè això els donaria mala premsa i les vendes del producte caurien.
Durant el judici es van treure a la llum informes interns de la companyia en els quals es reconeixien els riscos. El 1997, un assessor mèdic de Johnson & Johnson ha assegurat que qualsevol que negui el risc de l’ús de talc higiènic al càncer d’ovari “està negant obvi tot i que l’evidència diu el contrari”.
També es comparava la negació d’aquests riscos amb la negació de la relació entre el tabac i el càncer.
Malgrat això J&J continua amb la seva cantarella negacionista (i no està sola doncs quan passa una cosa així hi ha qui prefereixen usar la ciència per negar el problema que per aplicar el principi de precaució): “La seguretat del talc cosmètic es recolza en dècades de proves científiques”, afirma la casa en un comunicat.
És clar que les notícies que arriben d’USA no ajuden ja que ens expliquen que en el cas pel qual ara s’ha condemnat a Johnson & Johnson, segons ABC, la pols de talc no contenia amiant.
La pols de talc està format per magnesi, silicona i oxigen. Quan va començar la seva venda es presentava en format “natural”. El problema és que sovint presentava asbestos, més conegut com amiant. Aquest és un mineral present en els jaciments de talc.
Els efectes cancerígens de l’asbest estan molt ben estudiats. El 1973 es va aprovar a USA una llei que exigia que tots els pols de talc d’ús domèstic estiguessin lliures de asbest.
L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer classifica l’ús de pols de talc per a la neteja íntima com “possible carcinogen per humans”.
Un autèntic expert en el tema de l’amiant, Francisco Báez, potser la persona que més sap sobre això a Espanya (i part de l’estranger) i autor del llibre Amiant: un genocidi impune, m’explica que l’evidència més contundent correspon al talc de la mina Vanderbilt.
El tipus d’amiant que habitualment contamina, de manera natural, el talc i la esteatita (el “sabó” que els sastres fan servir per marcar i de la qual està feta l’estàtua del ‘Crist del Pa de Sucre’, al Brasil), és l’anomenat tremolita.
Excepcionalment, vaig saber d’un únic jaciment, en el qual el contaminant era el crisotilo o amiant blanc. Hi ha molta bibliografia científica que corrobora el nexe geològic entre talc i amiant o que dóna complerta compte de la seva presència al talc industrial, amb afectacions per mesotelioma, per exemple entre els treballadors de la fabricació de pneumàtics, en la qual el talc industrial s’ha estat utilitzant per facilitar el desemmotllament “.
Per al talc cosmètic, que en el seu moment es va comprovar mitjançant anàlisi la presència d’amiant, s’ha registrat algun cas de mesotelioma en un barber, al qual no se li va conèixer cap altre contacte amb l’asbest.
Hi ha també, segons Báez -ex empleat de la planta d’Uralita de Sevilla que va exercir un paper fonamental en els anys 80 del segle passat per sensibilitzar els treballadors, a la ciutadania i als responsables públics dels riscos laborals i ambientals del amianto- casos registrats entre els que fan un ús intensiu i quotidià de la pols de talc. Paradoxalment, un excés de zel pel que fa a la higiene personal, possiblement incrementa el risc”, indica.
Es dóna la circumstància que el maig de l’any passat, a Los Angeles (Califòrnia), Estats Units, es va concedir una indemnització de 13 milions de dòlars a una dona que va contreure una malaltia pulmonar -en concret el mesioteloma citat- per l’ús de 1 talc que contenia pols d’asbest, fabricat i comercialitzat per l’empresa Colgate Palmolive.
Judith Winkel de 73 anys d’edat va contreure mesotelioma que és una rara de forma de càncer que generalment ataca als pulmons. El jurat va trobar que Colgate Palmolive és 95 per cent responsable que ella contragués la malaltia per l’ús del talc Cashmere Bouquet que l’empresa va comercialitzar fins a 1995.
A la compensació per danys s’inclou una quantitat de 1,4 milions per a l’espòs d’aquesta senyora.
Després de llegir notícies així jo no sé què fareu vosaltres. Jo el talc de J & J (i els altres) no els ús per pasármelos per les meves parts i ara menys per si de cas; anem que ho faria però només en sentit metafòric.
Font: Miguel Jara – www.migueljara.com
