VSF Justicia Alimentaria Global 23/06/2016
La manca de regulació publicitària deixa al consumidor indefens.
La resposta de l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (Autocontrol) en referència a la denúncia interposada per VSF Justícia Alimentària Global contra l’empresa El Pozo per publicitat i etiquetatge enganyós no té cap tipus d’efecte.
Amb aquest dictamen, es torna a posar en relleu la ineficàcia de l’autoregulació empresarial i la total impunitat de la indústria amb relació a aquests temes.
L’organització VSF Justícia Alimentària Global va denunciar el passat 23 de maig a l’empresa El Pozo per utilitzar de manera fraudulenta i il·lícita el terme artesà a la publicitat i etiquetatge de la seva gamma de xarcuteria All Natural. En el seu dictamen, Autocontrol posa de manifest que els productes qualificats d’artesans per l’empresa El Pozo podrien induir a l’error al consumidor, però que a causa de que l’empresa no és sòcia d’Autocontrol i que tampoc ha contestat a la reclamació, només pot emetre un dictamen no vinculant en el qual es reflecteix el seu parer sobre la correcció deontològica de la publicitat, però sense cap tipus d’efecte.
En la resposta s’assenyala de manera expressa que «les resolucions que dirimeixen tals controvèrsies només tenen força vinculant per als associats, que voluntàriament han manifestat la seva adhesió al Codi de Conducta Publicitària d’Autocontrol […] aquest dictamen constitueix una mera opinió, no vinculant, sobre la correcció ètica i deontològica de la campanya publicitària en qüestió, emesa per experts en la matèria».
D’altra banda, Autocontrol considera que no se li pot aplicar la Llei 1/2014, de 13 de març, d’Artesania de la Regió de Múrcia perquè no pot ser qualificada com a empresa «l’activitat sigui l’elaboració i comercialització de productes artesans». Això vol dir que no se li pot aplicar la llei -que sí que és aplicable als artesans de la regió-, però que, en canvi, sí que pot publicitar i etiquetar els seus productes com si d’una empresa d’artesania es tractés. El director de VSF Justícia Alimentària Global, Javier Guzmán, denuncia que «el consumidor només pot denunciar les males praxis de la indústria a un organisme controlat per la pròpia indústria, pel que es troba totalment desemparat i no hi ha cap llei que el protegeixi» .
El Pozo no és un cas aïllat
Des de VSF Justícia Alimentària Global s’ha denunciat en diverses ocasions l’omissió del deure de vigilància per part de l’Administració Pública i ha demandat a l’Administració que reguli al respecte perquè el control no recaigui en la indústria, sinó en un òrgan independent i competent dedicat a aquesta matèria. «La total impunitat de què gaudeixen les empreses en aquest aspecte provoca frustració i sensació d’impotència als consumidors, pel que és necessari que es desenvolupin mesures urgents», explica Javier Guzmán.
El cas del Pou no és quelcom aïllat. VSF Justícia Alimentària Global també va denunciar a l’empresa Bimbo per la utilització del terme saludable en un dels seus productes dirigits al públic infantil i que contenia un 22% de sucres afegits. L’empresa va rebutjar expressament sotmetre a les regles d’autoregulació de la pròpia indústria i, per tant, no va retirar la seva publicitat. Segons les recomanacions de l’OMS, no s’hauria de publicitar cap aliment que contingui més d’un 10% de sucres afegits.
Nova legislació a Xile
Organitzacions internacionals com l’OMS porten temps alertant del problema de salut pública que comporta l’augment de malalties directament relacionades amb l’alimentació, de manera que hi ha Estats que ja han començat a prendre mesures al respecte. En aquest sentit, el proper 27 de juny entra en vigor a Xile una nova legislació per protegir la salut de la població davant l’augment de casos d’obesitat i malalties associades. Entre les accions, destaca regular l’etiquetatge perquè el consumidor tingui una informació clara del producte adquirit i enfortir la regulació sobre la publicitat d’aliments. Entre altres mesures concretes, els productes alts en calories, sucres, sodi i greixos saturats no podran publicitar-se a mitjans dirigits a menors de 14 anys, és a dir, en ràdios, revistes, televisió i Internet. A l’Estat espanyol, estem molt lluny d’aconseguir alguna cosa semblant.
Fuente: VSF Justicia Alimentaria Global – vsf.org.es
