La pel·lícula Unlocking the Cage narra com, per primera vegada en la història, un advocat defensa que el dret Habeas Corpus sigui aplicat a favor d’un ximpanzé. Protagonitzada per Steve Wise, professor del màster en Dret Animal i Societat a la UAB i fundador i president del Non-Human Rights Project, la pel·lícula ens mostra de forma detallada la tasca de Wise i els seus col·laboradors durant els últims 25 anys, treballant per enderrocar el mur legal que separa els éssers humans de la resta d’animals. 

És important esmentar que el passi del documental als cinemes Texas a principis de juny d’aquest any, va ser possible gràcies a la UAB i el màster en Dret Animal i Societat; un programa d’especialització professional que té com a objectiu la formació d’experts en el treball relacionat amb animals, des d’una perspectiva jurídica. Tal és la seva importància, que aquest any, el màster dirigit per la Doctora Marita Giménez-Candela va rebre el premi CyO Respecte als Animals per la seva tasca d’informació, conscienciació i denúncia en defensa dels drets dels animals.

Steve Wise és molt més que un activista, és una persona oberta al diàleg i a la investigació, mai para quiet, i afirma amb contundència, que adora als animals des dels 12 anys, quan els seus pares el van portar a una granja a Maryland. Va ser tal l’espant que va sentir en veure l’amuntegament d’animals engabiats que al tornar va escriure una carta a l’alcalde preguntant-li què faria per millorar el seu benestar. Wise va començar treballant com a advocat litigant en casos de mala praxi veterinària, però sobretot batallava en casos de gossos sentenciats a mort.

Alguns presentadors de magazins als EUA estan convençuts que vostè neda contra corrent …

És normal doncs estan desinformats, continuen vivint en el passat i no són conscients que l’ésser humà avança i evoluciona; un senyal de maduresa inequívoca i d’intel·ligència és el respecte pels animals. Qui som nosaltres per decidir sobre la seva vida, per torturar-los o fins i tot assassinar-los sense sentit ? Quan vaig començar a investigar i a treballar, al meu país es mataven vuit mil milions d’animals per any per a consum humà i milers de milions eren sacrificats en laboratoris, per aquest motiu em vaig fer vegetarià.

Tant costa d’entendre el missatge que transmet la pel·lícula, creu que estem poc sensibilitzats cap al biocentrisme?

Si, una gran part de la societat segueix insensible, és una realitat, no podem negar-ho. El missatge costa d’entendre o de captar perquè l’ésser humà es creu el centre del món, es creu poderós fins a tals nivells que els animals sempre seran alguna cosa, objectes, coses … i no és així. Si l’home no respecta als animals, no es respecta a si mateix. S’ha parlat molt dels hàbits mentals que vam heretar des que som nens a nivell cultural i social. Aquests hàbits són difícilment superables, ja que porten dècades repetint-se, però a poc a poc observem pautes de comportament i actituds que ens conviden a ser optimistes a mig-llarg termini. No hi ha raó perquè una corporació, un vaixell o una persona incapaç tinguin entitat jurídica i un ximpanzé, no. Estem tractant als animals d’una forma terrible, engabiant, matant-los amb mètodes cruels i usant-los de manera salvatge en laboratoris …

Ens ensenyen des de petits que els animals són coses.

Els animals no són una cosa, són éssers vius, alguns fins i tot amb una intel·ligència i un sentit comú molt proper a l’home. Els ximpanzés, els dofins i els elefants han demostrat i ho segueixen fent, que tenen una capacitat per a sentir i respondre a estímuls realment impressionant, però molt poca gent ho sap.

steven wise 2

Creu que a poc a poc, paraules com especisme i cosificació estan calant fondo en alguns sectors de la nostra societat?

Si. És un procés lent, però ara per exemple, als Estats Units, un 40% està d’acord en dotar de drets jurídics a certes espècies d’animals, i en general, advoquen pel respecte i la defensa dels animals des d’una òptica totalment diferent a com ho feien fa anys. Hi ha més dones que homes a favor del dret animal, però poc a poc anem guanyant terreny. És una tasca que no és fàcil, en sóc conscient, però no podem deixar de treballar per evolucionar. Qui li havia de dir a algú al sud dels EUA que un dia s’aboliria l’esclavitud? … I poc a poc la història va canviar.

Al nostre país s’està treballant perquè els circs no utilitzin animals i a Catalunya s’han prohibit les curses de braus. N’està al corrent?

Si, ho se i me n’alegro. Aquest és el camí a seguir. La meva idea és poder arribar a tenir fins i tot reserves d’animals a l’aire lliure i en el seu hàbitat original, que fomentin la reproducció i la cura de les espècies. Dit d’una altra manera, que si volem veure dofins o orques, no els veiem en un aquari, sinó al mar, a l’aire lliure.

Hauríem de començar a canviar certes paraules?

A través del llenguatge convertim els animals en coses, en un “alguna cosa” en comptes de en un “algú”. L’ús del gènere neutre en molts idiomes és un pèssim exemple. També ho podem observar en el llenguatge gastronòmic o el que s’utilitza en els laboratoris d’experimentació i en els escorxadors. Aquest llenguatge transforma els animals en objectes en ser processats, oblidant que darrere hi ha éssers vius que senten, que viuen experiències i que mereixen el mateix respecte que un ésser humà. El mateix llenguatge, entre molts altres àmbits, ja delata per exemple una estructura social discriminatòria amb la dona … doncs imagina’t amb els animals !

Que li demana al futur?

Aturar l’explotació, el maltractament i la tortura. Els animals són considerats coses per la llei i aquesta idea ha de canviar. Els animals no tenen drets i els habeas corpus són el recurs legal per plantar cara a l’obtenció de drets fonamentals. No parlo de protecció sinó de drets adquirits. Perquè els animals amb altes capacitats cognitives -grans simis, cetacis i elefants- no poden ser privats de la seva llibertat. Crec que aquest és el missatge que actualment hauríem de transmetre els qui defensem els drets dels animals.

Entrevista per Víctor Riverola a Barcelona el passat dia 2 de juny. Publicada al Bio Eco Actual de Juliol-Agost 2016