Jean Giono va escriure una preciosa història sobre Eleazard Bouffier, un pastor francès que viu en una vall desolada i que, després d’enviudar, decideix dedicar-se a repoblar-la poc a poc en un meritori esforç personal. Després de 40 anys de treball anònim, transforma el lloc en un edèn que beneficia milers de persones i que les autoritats franceses acaben controlant oficialment: creuen estar davant d’un extravagant però positiu fenomen natural. 

Bouffier mor sense rebre cap reconeixement però amb la satisfacció íntima d’haver fet alguna cosa útil amb la seva vida.

Encara que moltes persones segueixen creient avui que Bouffier va existir, Giono va confessar que era només un relat, amb el que a més no havia guanyat diners malgrat l’èxit de la publicació. L’autor estava satisfet de totes maneres, ja que la seva intenció era llançar una crida al servei actiu a la Natura i ho va aconseguir.

No obstant això, coneixem casos reals de persones que van fer una cosa semblant. A l’Índia, per exemple, viu Jadav Payeng, que el 1979 va descobrir milers de rèptils morts després d’unes inundacions. La imatge el va impactar tant que va demanar mesures als responsables locals i, quan van desestimar la seva petició al·legant que el lloc era irrecuperable, va decidir consagrar la seva vida a intentar-ho.

dando trigo pedropablomay

Primer va plantar bambú, que va créixer en pocs anys. Després va introduir espècies més grans i fins i tot va portar formigues vermelles perquè ajudessin a millorar el sòl. Més de 30 anys després, el bosc que ha plantat amb les seves pròpies mans ronda les 1.400 hectàrees d’extensió i s’ha convertit en refugi per a animals en perill d’extinció. El 2008, els mateixos que  van riure’s d’ell van reconèixer que els havia donat una immensa lliçó i van començar a facilitar recursos per a la conservació.

Un altre cas és el de Sant Balbir Singh Seechewal, o Eco Baba (el terme baba en hindi vol dir pare en el sentit de mestre o guru espiritual). Aquest home va passar a l’acció a Panjab el 2000 vista la passivitat de les autoritats davant l’abocador en el qual s’havia convertit el riu Kali Bein. Després de reunir un grup de voluntaris, va netejar i va recuperar els 160 quilòmetres de la llera. També va plantar arbres en les seves ribes, va crear un sistema de clavegueram barat per reconduir les aigües residuals i reaprofitar-les en agricultura i fins i tot va dissenyar camins ecològics perquè els veïns aprenguessin a gaudir però també a tenir cura i estimar el riu.

Recordo aquestes històries quan celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient, saturat sempre de boniques paraules i declaracions d’intencions que, com algunes flors, es marceixen d’un dia per l’altre.

Si de veritat estimes la natura, no esperis permisos per fer alguna cosa bona per ella.

Autor: Pedro Pablo G. May, Escriptor i Periodista Ambiental.