SEAE 12/07/2016
Cinc beneficis reals de tenir un hort urbà.

A Espanya avui hi ha més de 508 horts urbans. Un nombre que ha crescut des de l’any 2000 en un 98%. La dificultat per trobar vegetals que conservin el seu gust original a les ciutats, però també la necessitat de relacionar-se amb la natura són dues de les forces que conviden els habitants urbans a conrear.

Tot i que el fenomen que va començar a desenvolupar-se en el nostre país a finals del segle XX, respon també a una necessitat social. “L’agricultura urbana compleix múltiples funcions socials relacionades amb la cohesió social, la participació, l’accés de sectors de població en risc d’exclusió”, indica Gregorio Ballesteros, membre d’Ecologistes en Acció i de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica.

La crisi, el seu aliat

img msanoja 20160706 155513 imagenes lv getty gettyimages 509450877 307 kW1G 656x437LaVanguardia Web

Imatge: Des de la perspectiva de la qualitat ambiental, l’agricultura urbana millora les condicions climàtiques de les ciutats (Bruce Yuanyue Bi / Getty)

Però si alguna cosa ha afavorit a que les ciutats es cobreixin de verd, ha estat la fi de la bombolla immobiliària. “La superfície i el nombre d’horts urbans han crescut de forma significativa en els darrers anys, principalment des de l’inici de la crisi econòmica del 2008”, assenyala Gregorio.

Aquestes àrees s’han vist afavorides per noves legislacions que ofereixen espais buits a les ciutats per convertir-los en cultius. Entre ells el Pla Buits a Barcelona, ​​que ja ha celebrat la seva segona edició, i s’encarrega de repartir solars buits del municipi.

El 2013 València va veure com un espai que anava a ser destinat a un complex urbanístic, el projecte Sociópolis, va acabar convertint-se en 19.000 metres quadrats dedicats a 150 horts urbans.

Que cada vegada les ciutats sumin més superfície agrícola explotada pels seus habitants té molts més beneficis que omplir el rebost. Aquestes són les seves avantatges.

1. Donen més valor al que mengem

Potser els horts urbans no siguin suficients per alimentar a totes les famílies implicades en ells. La seva superfície mitjana oscil·la entre 50-75 metres quadrats, arribant a zones més congestionades a reduir-se als 25 metres quadrats. Però la importància no només resideix en la quantitat de collita que cadascú porta a la seva llar.

img msanoja 20160706 155513 imagenes lv getty gettyimages 179659550 kW1G 656x437LaVanguardia Web

Imatge: Cultivar els propis aliments permet entendre el valor nutritiu dels productes hortícoles frescos (Nick David / Getty)

El procés de cultiu genera més consciència sobre el que posem sobre la taula. “Milloren la nostra percepció sobre la tasca que realitzen els agricultors. A més cultivar els propis aliments permet entendre i apreciar el valor nutritiu dels productes hortícoles frescos, cultivats de manera ecològica, i en perfecte estat de maduració “, comenta l’expert.

2. Fomenten el compromís

Engegar un camp de conreu, per petit que sigui, requereix temps i paciència. Per exemple, es necessiten tres mesos des que es planta una tomaquera fins a recollir la collita.

“Requereixen una dedicació més o menys constant, depenent de l’època de l’any, per tal de detectar els problemes o mancances que els puguin estar afectant”, afegeix el membre de la SEAE.

3. Aprendràs a reciclar de veritat

Els residus orgànics de casa poden convertir-se en adob per a l’hort. És la tècnica denominada com compostatge.

img msanoja 20160706 155512 imagenes lv getty gettyimages 88841913 kW1G 656x445LaVanguardia Web

Imatge: Els desfets orgànics de la llar poden convertir-se en adob per als cultius (Wally Eberhart / Getty)

Aquesta alternativa de gestió dels residus biodegradables té dos avantatges: redueix l’impacte ambiental causat pel transport i permet que sigui el mateix productor del compost qui pugui utilitzar-lo, evitant la fabricació i utilització d’altres productes”, apunten des de la Comissió General de medi Ambient de la Comisió Europea.

4. Milloren l’entorn

Trencar l’impacte del ciment i les rajoles amb mantells verds té repercussions per a la comunitat. Segons 1 estudi realitzat a Baltimore i Maryland i publicat al Journal of Culture and Agriculture, aquestes àrees proporcionen refugi contra el deteriorament urbà i revitalitzen barris de la ciutat.

“Els horts urbans contribueixen a reduir les emissions netes de diòxid de carboni”, assegura Gregorio Ballesteros, membre de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica.

Gregorio apunta també a les virtuts que tenen sobre l’entorn; “Contribueixen a reduir les emissions netes de CO i les que generen els actuals sistemes agroindustrials mitjançant la captura que realitzen les plantes i els arbres”.

5. Fomenten els llaços socials

Una altra investigació desenvolupada en una comunitat de Melbourne, va concloure que aquestes activitats omplen buits, redueixen les tensions existents i fomenten la integració social entre grups, que d’altra manera, estarien segregats.

img msanoja 20160706 160050 imagenes lv getty gettyimages 163245338 kW1G 656x438LaVanguardia Web

Imatge: Compleix múltiples funcions socials relacionades amb la cohesió social, la participació, l’accés de sectors de població en risc d’exclusió (Maskot / Getty)

“Els horts urbans ajuden a crear xarxes i millorar sensiblement les relacions socials, ja que es tracta d’espais on la convivència i el suport mutu prevalen sobre la rendibilitat i la competitivitat”, sosté Ballesteros.

Font: SEAE – www.agroecologia.net