Les dades més recents del MAGRAMA (“Caracterización del sector de la producción ecológica en 2014”) sobre l’evolució del sector i mercat ecològics -tant interior com exterior- i la tendència que es percep en els últims mesos apunten a un creixement fort i sostingut , i a un futur en expansió per al sector ecològic.
Petits productors, petits elaboradors i el canal de venda especialitzat han estat capaços de situar a Espanya en llocs de lideratge pel que fa a superfície dedicada a producció ecològica, producció i exportacions; i posicionar al mercat espanyol entre els 10 principals del món, després de diversos anys de continu creixement fins a superar el 2014 els 1.200 milions d’euros, més d’un 18% per sobre del consum registrat al 2013.
El camí fins a aquest punt no ha estat fàcil. En els últims 25 anys el sector ecològic tradicional ha hagut de lluitar, a part de la dificultat afegida de produir i vendre aliments ecològics, amb un mercat d’esquena a aquesta categoria i amb la indiferència d’un consumidor mancat de coneixement, d’informació i d’orientació cap al sector i els seus productes.
Canvi d’escenari i nous actors
No obstant això, amb els nous i favorables vents comencen a entrar en escena nous actors que, fins ara, s’havien mantingut al marge a l’espera de l’evolució dels esdeveniments.
La presència creixent de producte ecològic al canal de venda especialitzat i l’evolució de les motivacions de compra cap a posicions afins o associades a la producció ecològica -la preocupació pel medi ambient, la qualitat i seguretat dels productes i la recerca de la salut a través de l’alimentació- han fet que el consumidor general s’interessi cada vegada més per aquesta categoria.
Diguem que el mercat ha madurat prou com perquè la distribució convencional, fins ara poc més que un espectador, hagi decidit que ja és moment de implicar-se amb força -i amb la seva potent maquinària ben engreixada- en el mercat de producte ecològic. La seva estratègia ha passat de l’espera a una aposta decidida per la categoria. Fins i tot s’observen recents i clars moviments d’incorporació de producte ecològic amb marca pròpia.
Per la seva banda, els grans productors i fabricants convencionals evolucionen de forma semblant, posant en mercat cada vegada més productes ecològics, produïts de forma massiva, distribuïts a través de xarxes logístiques eficaces i amb accés fàcil a la gran distribució per la seva condició de proveïdors en actiu.
Canvi en l’equilibri
Fins ara, el mercat espanyol ha estat liderat pel canal de venda especialista, a diferència de models com l’anglosaxó, on el producte ecològic es ven sobretot en canal convencional. Els canvis que ja s’observen condueixen a un augment de quota de mercat cada vegada més gran i més ràpid de la gran distribució, en perjudici dels supermercats i botigues ecològics.
No només això, l’estratègia dels grans fabricants, amb els seus grans volums de producció sovint elaborats en altres països; i de la gran distribució amb les seves marques pròpies també gestionades per totes les seves filials europees, pot fer augmentar cridanerament la importació de productes ja elaborats.
I sense deixar d’assenyalar que el sector productor i elaborador especialista, tradicionalment de mida i capacitat limitats, amb poc accés a xarxes logístiques eficients i escassa organització, té més complicat l’accés a uns canals de venda cada vegada amb més pes i amb tirada per els seus proveïdors convencionals.
La bona notícia de tot això és que es donen les condicions per assegurar a Espanya un creixement ràpid i sostingut -no necessàriament sostenible- del mercat de producte ecològic. La dolenta, és que hi ha el risc d’un fort desequilibri entre models de venda convencional i especialista -en el qual porta les de perdre aquest últim- i entre els models de producció ecològica d’operadors convencionals i ecològics, també en contra d’aquests.
Dos models necessàriament complementaris
En la nostra opinió, cap dels dos models és prescindible. D’una banda, la incorporació del sector convencional pot dotar el mercat de major eficiència i capacitat d’accés a la majoria dels consumidors. I d’altra, el canal ecològic, tant productor com venedor, aporta el contrapunt necessari per mantenir les petites produccions tradicionals i un model de venda basat en l’especialització, l’assessorament i l’atenció personalitzada, elements que difícilment pot oferir el canal convencional.
L’equilibri entre els dos models garantiria el desenvolupament equilibrat del mercat, evitant haver de triar entre la banalització del sector, empès a una situació similar a la de l’alimentació convencional, o el confinament del sector ecològic en un nínxol de mercat reduït que limita les seves possibilitats de creixement.
En un article del mes d’abril passat, apuntàvem la necessitat de transformacions profundes en el sector ecològic. Els factors limitants que ha patit tradicionalment el sector -atomització de la producció i l’elaboració, dificultats de distribució per manca de xarxes logístiques eficients, atomització i manca de gestió comercial i de màrqueting al canal especialista, i falta d’organització i vertebració sectorial- s’agreugen ara amb la irrupció dels operadors convencionals en el model de producció i venda.
En un futur a curt o mitjà termini, no seria en absolut desitjable que els que han portat al mercat ecològic a l’atractiva realitat que és avui, es veiessin desplaçats pels que acaben d’arribar per aprofitar un nínxol de mercat emergent i amb bones perspectives. Ja que el sector convencional té totes les eines necessàries i a punt, la pilota està a la teulada del sector ecològic: o emprendre urgentment mesures per enfortir-se i poder coexistir amb el sector convencional al mercat ecològic, o mantenir el seu statu quo i condemnar-se a la irrellevància o la desaparició.
Autor: Pedro López Salcedo. www.provotec.es, Consultoria avançada per al sector agroalimentari
Bio Eco Actual Setembre 2016
