La producció massiva de carn obtinguda de la criança de bestiar confinat en granges industrials és un dels sistemes més insostenibles i agressius per a planificar l’alimentació de la població humana, ja que els costos ambientals derivats de la ramaderia industrial són fins a deu vegades majors que els de l’agricultura.
Un estudi elaborat l’any 2006 per la Food Agriculture Organization (FAO): Livestock Long Shadow va demostrar que les activitats ramaderes són responsables del 18% de les emissions de gasos que causen l’escalfament global.
En el cas de Catalunya, la major part del pinso per l’engreix del bestiar s’elabora amb panís i soja transgènica importada del continent Americà. El transport transoceànic comporta un gran impacte ambiental derivat dels costos en hidrocarburs i emissions de gasos molt contaminants. Els animals, els quals són sacrificats amb tan sols sis mesos d’edat, reben altes dosis preventives d’antibiòtics, ja que, a causa de les condicions infraporcines en què malviuen a les granges intensives, fàcilment proliferarien malalties infeccioses. Les seves dejeccions són altament pol·luents per la presència de nitrats, tot i així són emprades per adobar els camps de cultius, fet que provoca la seva filtració als aqüífers i la contaminació irreversible dels recursos hídrics subterranis.
Catalunya és el paradigma europeu de degradació ecològica provocada per la concentració de granges industrials de bestiar porcí
Catalunya s’ha consolidat com un dels centres de producció càrnia més importants de tot el continent europeu, ha esdevingut la principal regió d’explotació porcina de l’Estat espanyol, hi ha censats 6,8 milions de porcs, repartits en més de 6.000 granges. La carn de porc suposa el 75% del total del sector produït a casa nostra, cosa que es tradueix en l’esfereïdora xifra de 19 milions de porcs sacrificats cada any, és a dir: 90.000 animals per dia, un holocaust diari. La producció arriba als 1,5 milions de tones de carn anuals, dels quals el 64% es destinen a l’exportació.
El sector carni català competeix amb els grans centres europeus productors de carn de porc, Holanda, Dinamarca, La Bretanya, Saxònia, Flandes i Renània.
La concentració de granges industrials causa un greu problema de contaminació de les aigües per excés de nitrats procedents de les dejeccions del bestiar. Els purins són considerats residus industrials i la seva gestió està regulada per Llei a la Unió Europea. Tradicionalment, els fems sempre s’havien utilitzat com a fertilitzants per augmentar la productivitat dels camps de conreus, però els purins en excés originen una situació mediambiental crítica, deriven en greus problemes ecològics, especialment quan procedeixen de bestiar alimentat amb pinso proteic i al qual se li ha subministrat altes dosis d’antibiòtics.
L’aigua potable que arriba a milers de llars catalanes conté més nitrats dels recomanables a causa de la gran concentració d’explotacions ramaderes que hi ha al nostre territori.
Per utilitzar el purí com a fertilitzant agrícola, per cada 10 metres cúbics de purí de porc d’engreix cal un contingut en elements fertilitzants d’aproximadament 59 kg de nitrogen, 53 kg de fòsfor (P2O5) i 36 kg de potassi (K2O) i un baix contingut en matèria orgànica. Els camps adobats amb purins desprenen una olor característica desagradable derivada de la fermentació anaeròbica, però el problema va molt més enllà de la contaminació odorífera. Els nivells de nitrats superiors a 10 mg / L (10 ppm) en l’aigua de boca poden causar la síndrome del nadó blau o metahemoglobinèmia adquirida. L’eutrofització o la proliferació de biomassa a l’aigua derivada d’un excés de nutrients en ecosistemes aquàtics (basses, llacs, rius, etc.) comporta conseqüències com ara el descens de la biodiversitat, canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes tòxics.
Helena Escoda, Bio Eco Actual Octubre 2016
