EFE Verde 26/10/2016
Aliments de “quilòmetre zero” a prova en les grans ciutats.
Els productes de “quilòmetre zero” estan cobrant impuls al escurçar la distància entre productors i consumidors, si bé plantegen més d’un interrogant a mesura que creixen les ciutats i la seva demanda d’aliments.
Davant de les taronges de Sud-àfrica que es venen a Europa o el salmó noruec amb el qual es fa sushi a tot el món, els productes de proximitat només es mouen a nivell local.
No recorren milers de quilòmetres fins arribar al plat perquè, com argumenten els seus defensors, és preferible obtenir-los directament en un radi de menys de 100 quilòmetres d’on es produeixen per reduir la contaminació en el transport i reforçar l’economia local, entre altres avantatges.
No obstant això, la cadena alimentària és més complexa del que sembla. Segons Nina Waldhauer, investigadora de la Universitat holandesa de Wageningen, els productors depenen sobretot dels subministraments i la logística.
“La distància curta no és sempre necessàriament millor perquè si tens un sistema de producció ineficient prop d’una ciutat i un altre més eficient però més lluny, pot ser millor aquest últim”, assenyala a Efe.
Perquè no només es tracta de viatjar almenys durant la distribució, sinó també de consumir menys energia i recursos en altres etapes del procés com la collita, la recollida, l’envasament o l’emmagatzematge.
Waldhauer també veu amb bons ulls poder tenir aliments frescos i de qualitat que aprofitin la temporada central dels països amb òptima producció si es donen les condicions per tenir preus estables i oferta durant tot l’any.
Sense voler decantar per una opció o la contrària, posa l’exemple dels “agroparques” com els que al seu país combinen funcions de producció agrícola i processament en una zona petita per després arribar a diversos milions de consumidors de la regió.
El repte actual està en com modificar els sistemes comercials, amb estructures creades al llarg de segles, per alimentar la creixent població urbana, les dimensions donen vertigen: a les ciudadesvive més de la meitat dels habitants del planeta, uns 3.900 milions, i s’espera que siguin el 60% per al 2050.
Com va explicar aquesta setmana a Roma la especialista de l’Institut Internacional per al Medi Ambient i Desenvolupament, Cecilia Tacoli, es necessita prestar més atenció a la seguretat alimentària a les zones urbanes d’Àfrica i Àsia, on es concentrarà l’augment de la població en els propers anys.
A més, en aquests dos continents la majoria de les persones viu en suburbis, sofrint problemes com l’amuntegament, la inseguretat i la falta de serveis bàsics i de sanejament.
Per garantir l’alimentació en aquestes circumstàncies, Tacoli va cridar a crear més vincles entre el medi urbà i el rural, potenciant les aliances i millorant les capacitats tècniques dels agricultors locals, tant formals com informals, perquè puguin vendre millor els seus productes.
A la ciutat colombiana de Medellín, el menjar surt més cara a la població pobra que als més rics perquè, mentre aquests últims poden desplaçar-se als supermercats i accedir a ofertes, els altres s’han de conformar amb les botigues de barris en què hi ha més intermediaris i els preus pugen.
L’assessor d’aquest ajuntament Fernando Correa va precisar que han posat en marxa un projecte per construir quatre centres majoristes de proveïment amb vistes a apropar als més pobres productes locals a preus assequibles, i estan treballant amb els agricultors locals perquè s’associïn davant l’oligopoli de la distribució i comercialitzen els seus productes en aquests centres per treure més profit.
En el cas de Sao Paulo, l’estratègia per reduir la pobresa entre els seus més de dotze milions d’habitants passa per desenvolupar accions com la compra pública als agricultors familiars de la zona i altres estats propers d’aliments que després es reparteixen a les escoles, segons la consellera brasilera Christiane Araújo.
A nivell mundial contribueixen a l’alimentació gairebé mil milions de persones que conreen en zones urbanes o dels voltants, que “formen part de la solució”, va assegurar a Efe l’especialista de l’Organització de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO ) Guido Santini.
“L’important és crear les condicions per poder produir localment i per això necessites planificar l’ús del sòl, crear marcs regulatoris, facilitar la participació de petites i mitjanes empreses, i governar de manera més inclusiva”, ha subratllat.
Font: EFE Verde – www.efeverde.com
