VSF Justicia Alimentaria Global 14/11/2016
La normativa sobre menjadors escolars a Espanya dificulta l’adopció d’alternatives ecològiques.

Les comunitats autònomes tendeixen a afavorir la subcontractació a empreses de càtering davant de la gestió directa per part de les comunitats escolars .. El model actual repercuteix en la qualitat nutricional del menjar servit en els menjadors escolars, amb una escassa proporció de verdures, excés de proteïna animal i abús de fregits.

La complexa normativa sobre menjadors escolars a Espanya afavoreix la subcontractació a empreses de càtering i dificulta l’adopció d’alternatives ecològiques i de proximitat, conclou l’informe ‘La Alimentación escolar en España. Hacia un modelo más saludable y sostenible’, dirigit per l’Associació Del Campo al Cole i documentat pel col·lectiu Carro de Combat.

Així, tot i que el marc regulador nacional estableix diversos tipus de gestió, inclosa la gestió per part dels propis centres escolars, les legislacions adoptades per les diferents comunitats autònomes tendeixen a donar prioritat a la subcontractació amb empreses externes. En aquest sentit, segons dades del Ministeri de Sanitat, el 61% dels centres disposen d’un servei de menjador subcontractat amb una empresa externa. A més, la legislaciónfavorece sovint la contractació de grans empreses, el que ha portat a la concentració del sector en unes poques empreses.

Aquest model té clares repercussions sobre el menjar que se serveix als menjadors escolars. Així, l’estudi conclou que bona part dels menús analitzats no segueixen les recomanacions recollides en el Document de Consens per a l’alimentació en centres educatius, elaborat per experts per encàrrec de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició (AESAN), o per publicacions similars realitzades per les pròpies comunitats autònomes. Així, en els menús destaca l’escassa proporció de verdures, tot i les recomanacions per fer dels vegetals un element fonamental dels menús, l’excés de proteïna animal i l’abús de fregits.

La normativa dificulta més l’adopció d’iniciatives ecològiques i de proximitat. Sibien, segons apunta el Ministeri d’Agricultura, les cuines in situ segueixen sent majoritàries, la tendència és a desmantellar per instal·lar cuines centrals des de les que després es reparteix el menjar ja preparat. L’Administració Central, per altra banda, no ha fomentat aquestes iniciatives i ha deixat fora el sector de la restauració i el càtering del seu Pla de Contractació Pública Verda de l’any 2008. La Unió Europea, per la seva banda, ha avançat durant els últims anys en una sèrie de recomanacions per a la compra pública responsable en el sector de la restauració i el càtering.

Aquestes tendències en el sector han portat a molts pares i mares a Espanya a iniciar una batalla per recuperar la gestió dels menjadors escolars, amb l’objectiu de controlar millor el que se serveix i, en molts casos encara que no en tots, per introduir principis ètics i mediambientals en la selecció de productes utilitzats. Aquesta pugna ha estat recolzada per la constitució de la Plataforma d’Menjadors Responsables, de la qual formen part la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), Ecologistes en Acció i VSF Justícia Alimentària Global. En l’Informe es recull el Manifest i Decàleg d’aquesta plataforma, amb recomanacions i peticions a les autoritats competents.

Dades sobre alimentació escolar a Espanya

– Uns 666.300 alumnes d’educació infantil (36,2%) i gairebé 806.000 estudiants (el 27,7%) de Primària van menjar al menjador del col·legi en el curs 2014-15, segons les últimes dades disponibles del Ministeri d’Educació, en els que no s’inclou la Comunitat Valenciana.

– El 61% dels centres disposen d’un servei de menjador subcontractat amb una empresa externa, segons dades del Ministeri de Sanitat

– Composició dels menús: Segons la publicació Nutrició i Alimentació en l’Àmbit Escolar, que inclou un estudi realitzat sobre 50 menús escolars, el primer plat máscomún són les pastes i arrossos bullits (22%), seguits de sopes i brous (20 %), de llegums guisades (16%) i de nou pastes i arrossos però en aquest cas guisats (10%). En el cas dels segons plats, un 39% dels plats analitzats eren de carn, mentre que els embotits suposaven el 16% i els aliments preparats un 10%.

Segons el mètode de cocció, el 62% dels primers plats són bullits o cuits, però en els segons plats regnen, però, els fregits, que se serveixen en un 56% dels casos
Segons un altre estudi sobre menjadors a la Comunitat de Madrid, publicat pel FROM el 2010, se servia verdura només 1,37 vegades per setmana (la mateixa freqüència que els embotits), enfront de les 4,03 vegades de les llegums o les 1 , 96 dels cereals. Per la seva banda, les carns se servien 2,61 vegades per setmana, el peix 1,73 vegades, els embotits 1,36 vegades i els ous, 1,12.

– Les dietes amb un elevat consum d’aliments d’origen animal suposen majors emissions de CO2, així com un major consum de terra, aigua i energia, que aquelles basades majoritàriament en aliments d’origen vegetal. El sector ramader és responsable del 18% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle mesurats en equivalents de CO2, ocupa el 70% de la superfície agrícola i el 30% de la superfície terrestre del planeta i és responsable del 8% del consum mundial d’aigua, segons dades de la FAO.

– La participació del sector primari en la cadena alimentària dominant de la restauració col·lectiva és residual i la presència de cadenes curtes i la utilització d’aliments locals són excepcionals. Segons dades de VSF-Justícia Alimentària Global, tan sols el 22,7% de la carn, el 8,8% de les verdures i hortalisses, i el 2,4% fruita s’adquireix a productors primaris, mentre que la compra a majoristes és del 61,8% 74,4% i del 78,2% respectivament.

– Malbaratament de menjar: El Ministeri d’Agricultura, en les escoles de Primària es malgasta una mitjana d’entre 60 i 100 grs per comensal i menjar. Així, el volum total de desaprofitament en menjadors escolars en ensenyament primari a Espanya és superior als 10 milions de quilos a l’any.

Sobre els autors

Carro de Combate (www.carrodecombate.com) és un projecte periodístic que investigasobre l’origen dels productes i les condicions laborals en què són fabricats, per tal de visibilitzar els impactes socials i ambientals de les mercaderies que consumim, així com indagar en les alternatives a l’abast d’un consumidor crític i solidari.

del Campo al Cole és una associació sense ànim de lucre que realitza campanyes de sensibilizacióne incidència política sobre alimentació escolar sostenible. A més assessora centres escolars sobre introducció de menús agroecològics, i lidera un projecte de distribució d’aliments de proximitat i temporada a centres escolars de Madrid.