calcio calci

Sabem que és el mineral més conegut entre la població i el més abundant en l’organisme. Exerceix un paper crucial en la salut òssia, i a més és essencial per a moltes altres funcions.

Així, es veu implicat en la contracció i el creixement muscular, la comunicació elèctrica i la transmissió nerviosa, la coagulació sanguínia, la funció cardíaca, i altres funcions hormonals, enzimàtiques i del metabolisme en general.

El líquid extracel·lular ha de tenir una proporció constant de calci per funcionar normalment i també n’hi ha d’haver suficient a l’interior de les cèl·lules, ajudant en sang a mantenir l’equilibri àcid base en els nivells necessaris per a la vida.

Pel que fa a les fonts de calci, si preguntéssim al carrer quina és la més important, crec que la majoria de les persones pensarien en els lactis; però, veurem alternatives més saludables i eficaces.

La seva principal font és el menjar. Perquè l’assimilació de calci sigui bona, importa que la relació entre el calci i el fòsfor tingui una determinada proporció; de manera que si hi ha més fòsfor (com passa en el lacti), aquest s’uneix al calci formant fosfats que fan ineficaç l’ús del mateix. L’absorció també es pot veure limitada per la presa de antiàcids, els fosfats dels additius alimentaris, o els carbonats i oxalats dels aliments (begudes carbonades …).

Excel·lents fonts de calci són el sèsam, les ametlles, el moniato, les algues en general i les hiziki en particular (tenen unes 14 vegades més calci que la llet), i les verdures de fulla verda com la col arrissada, el kale, el bròquil, créixens, julivert, col xinesa, col de Brussel·les, coliflor, colinap, o les fulles de les arrels. Els espinacs i bledes també tenen abundant calci, però en tenir molts oxalats ho fa menys biodisponible amb el que no s’absorbeix tan bé.

D’altra banda hi ha aliments que afavoreixen la seva pèrdua: el sucre, els aliments refinats, els greixos saturats i l’excés de proteïnes d’origen animal (carn, peix, ous i lactis), acidifiquen el medi intern, fent que el calci surti de l’os per compensar aquesta acidificació i alcalinitzar-nos.

El meu consell per despreocupar-nos del calci és que prenguis amb freqüència els aliments esmentats, i que disminueixis o eliminis els descalcificants o que impedeixen la seva absorció. I prendre el sol sense protecció uns 15 minuts tres vegades per setmana, per activar la vitamina D!

Autor: Dra. Eva López Madurga. Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Nutrició i Macrobiòtica  – www.doctoraevalopez.com

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here