plásticos alimentarios plàstics alimentaris

Hi ha una creixent evidència de que els aliments envasats en plàstic poden estar contaminats per substàncies químiques perjudicials procedents dels productes químics que en ells es troben.

Molts dels aliments que consumim s’envasen en plàstics que comporten riscos, menjar i beguda, tant processada industrialment com en aliments orgànics saludables.

El plàstic en sí mateix no és un problema ja que les molècules del polímer són massa grans per migrar de l’envàs a l’aliment. Però juntament amb les molècules polimèriques del plàstic es troben molècules molt més petites que sí que poden migrar al menjar amb el que està en contacte. És el cas del policarbonat i la resina epoxi, que s’utilitza en recipients d’emmagatzematge i ampolles, que poden contenir bisfenol A, un producte químic que causa seriosos problemes de salut. O bé el PVC que s’usa per fer ampolles i film transparent, presenta productes químics plastificants que se li afegeixen perquè sigui flexible i poden arribar a ser el 40% del material plàstic. Són els ftalats i l’oli de soja epoxidat què intervenen negativament en la salut.

El bisfenol A i ftalats actuen sobre l’organisme produint una desregulació del sistema endocrí i la producció d’hormones corresponent pel que causen una sèrie de problemes com alteracions en l’aparell reproductor masculí i femení, en el cervell i en el comportament, el metabolisme i el sistema cardiovascular, la tiroide, el sistema immunitari, l’intestí i efectes carcinogènics.

Els nadons i els joves són els més vulnerables a l’exposició ja que el seu creixement i desenvolupament estan fortament influenciats per les hormones. Per això són molt vulnerables a l’acció dels disruptors endocrins fins i tot a nivells molt baixos d’exposició.

La legislació espanyola en matèria d’envasos de plàstic d’ús alimentari queda regulada pel Reial Decret 211/92 i 2207/1994, pel qual s’aprova la llista de substàncies permeses per a la fabricació de materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments i es regulen determinades condicions d’assaig. Per realitzar la determinació de la migració de substàncies tòxiques als aliments s’utilitza el mètode d’assaig que estableix la norma UNE 53-330. Determina la migració global dels materials plàstics en contacte amb aliments simulats.

PAG.14 SECCIO PARLEM DE PLASTICS ALIMENTARISEls fabricants d’aliments envasen la beguda i menjar en recipients fets de plàstic. Per saber quins recipients són segurs i quins hem d’evitar s’estableix un símbol de reciclatge a la part inferior de l’envàs. El número es troba estampat amb valor de l’1 al 7. Els números de plàstics segurs per a la salut són l’1, 2, 4 i 5, tot i que les ampolles fabricades amb aquests components no poden ser reutilitzades. Els envasos que presenten els números 3, 6 i 7 cal evitar-los a totes totes ja que contenen compostos nocius per a la salut.

Entre els plàstics acceptats com a segurs per evidències científiques de que no mobilitzen substàncies químiques capaces de causar càncer o la interrupció de les hormones tenim el marcat amb el número 1, el tereftalat de polietilè (PET o PETE), i s’utilitza en envasos de refrescos i begudes carbonatades, aigua mineral, oli i conserves.

El 2 es correspon amb el polietilè d’alta densitat (HDPE). S’usa en les ampolles de llet, aigua, sucs i bosses de tancament hermètic. És el millor plàstic per emmagatzemar aliments a llarg termini per ser un dels plàstics més estables i inerts i és segur perquè no desprèn toxines. El número 4 és el polietilè de baixa densitat (LDPE) que s’usa en bosses d’aliments congelats. Per últim tenim el 5, polipropilè (PP), que trobem en ampolles plàstiques i envasos per contenir aliments.

Els plàstics que hem d’evitar són aquells sobre els que hi ha prou evidències de que mobilitzen cap als aliments bisfenol A i ftalats amb risc per a la salut. El plàstic etiquetat amb el 3 és el clorur de polivinil (PVC), que allibera al medi el Di (2-etilhexil) ftalat que és un carcinogen per a l’ésser humà, i que s’usa per fabricar film transparent que té contacte amb els aliments frescos , fruites, verdures i carns. El marcat amb el número 6 és el poliestirè (PS), present en ampolles, gots de iogurts i recobriments, que pot desprendre substàncies cancerígenes i bisfenol A. El número 7 es correspon amb els policarbonats. Plàstic rígid de color transparent o blanc que s’empra en la fabricació d’envasos plàstics de sucs, llet i aigua, de biberons, vaixella de microones i estris per menjar. El procés de rentat d’ampolles i el revestiment interior de les llaunes de conserves augmenta la quantitat de bisfenol A lliure que pot entrar en contacte amb els aliments.

Com a mesura de precaució no hem de comprar cap envàs de plàstic on no figuri la composició, i si pot ser, emmagatzemar el menjar en envasos de vidre o de plàstic segur com el polietilè d’alta densitat. A causa de les evidències científiques sobre la mobilitat de substàncies tòxiques als aliments s’han d’evitar els plàstics marcats amb els números 3, 6 i 7. Una mesura de precaució en l’ús dels recipients plàstics és no escalfar al microones menjar ni beguda, ni biberons ni recipients plàstics susceptibles de mobilitzar substàncies tòxiques.

Autor: Raúl Martínez

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here