vuelta al campo tornada al camp

El món rural porta dècades patint la xacra de la despoblació, tancant les seves escoles que són el bioindicador de l’estat de salut dels pobles. Però l’actual crisi econòmica està empenyent moltes persones abocades a l’atur o a una vida d’estrès desestabilitzant a tornar al poble, a la recerca d’arrels més sòlides per enfrontar els canvis vertiginosos que s’acosten, entre ells el climàtic.

S’empelten com saba nova en una cultura en vies d’extinció i dissenyen des de la il·lusió noves aventures existencials, que giren al voltant del contacte amb la terra, l’aire, l’aigua, i un altre tempo intern més natural.

Molts emprenedors realitzen una aposta de futur, que per a alguns experts es dibuixa amb claredat en l’entorn rural. Deixen les aglomeracions humanes, els embussos de les vuit del matí, l’estrès d’una superabundància d’estímuls i arriben al camp amb somnis de tots els colors. És un moviment potser imperceptible per a l’estadística demogràfica, però el moviment migratori de la ciutat al camp a la recerca d’una nova vida és creixent, és una resposta, és el costat positiu de la crisi, l’oportunitat de canvi.

Allà els esperen oportunitats d’emprenedoria tan clàssiques com l’agricultura, la indústria agroalimentària o la recuperació de les tasques artesanals. Altres són més innovadores i només necessiten d’una connexió a internet per créixer en els mercats internacionals.

 

Al camp està arribant gent molt preparada que renova amb la seva mirada la cultura rural que agonitza, necessitada d’una transfusió d’il·lusió i esperança. Allà es troben als Grups d’Acció Local, que ajuden a implantar els seus projectes en els nous territoris. La Xarxa de Desenvolupament Rural és un dels referents que articula gran part d’aquesta assistència. Programes com Odisseu també ajuden els nous pobladors a instal·lar-se. També hi ha organitzacions com Plataforma Rural, que advoquen per una línia de desenvolupament amb minúscules, perquè van més enllà de l’economia de mercat i de reproduir la lògica del capital en aquests nous entorns i busquen recuperar la sobirania alimentària i implantar l’agroecologia, com noves possibilitats d’acció social col·lectiva i sostenible en el medi rural.

Tenint en compte que l’agroindústria és la major emissora de gasos d’hivernacle i, per tant, la principal causant del canvi climàtic, totes aquestes propostes agroecològiques enfocades en un ecologisme més social reprenen una tradició històrica que posa la generositat de la natura al centre de la vida, i reconstrueixen les relacions socials i culturals des d’aquest eix.

Molts són els projectes que es poden rastrejar en aquesta direcció més combativa, que defensa claus tan essencials per a la reducció de les emissions de CO2 com el consum dels productes locals i de temporada. O la diversificació dels cultius com a clau de la resiliència climàtica a la qual per desgràcia ja ens hem d’adaptar, o la custòdia de llavors autòctones des de les Xarxes de Llavors. Enmig de la crisi el medi rural es converteix així en una terra fèrtil per a les propostes més variades que ajudin al canvi del vell sistema.

Autor: Beatriz Calvo Villoria, Periodista
Bio Eco Actual Gener 2017