Els edulcorants, tant naturals com artificials, són substàncies que serveixen per endolcir els aliments i begudes, edulcoren. Els trobem pràcticament en tots els productes d’alimentació processats, en postres, menjars preparats, xarops, xocolates, dolços…
Gelats, productes de panificació, xiclets, pasta de dents i en begudes, en un llarg etcètera d’aliments als quals els afegeixen per millorar les seves característiques organolèptiques.
Els edulcorants naturals són de tots coneguts, tenim els monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa), els disacàrids (sacarosa, lactosa), trobem edulcorants derivats de productes naturals com el midó (xarop de glucosa), de la sacarosa (sucre invertit), els sucres-alcohols o poliols, com el manitol, sorbitol i xilitol, els fructooligosacàrids, o els esteviósids i la glicirrizina. Tots ells es caracteritzen per aportar energia en forma de calories en menor o major mesura, des de les quatre calories per gram dels edulcorants nutritius fins a les varietats que no aporten pràcticament calories a l’organisme.
En front al grup dels edulcorants naturals trobem els edulcorants químics de síntesi o edulcorants artificials. Presenten estructures químiques diferents uns dels altres i es caracteritzen per no tenir energia útil, no tenen calories, per la qual cosa s’utilitzen com a substitutius del sucre, encara que a diferència dels naturals poden ser tòxics. Els efectes secundaris dels edulcorants artificials van des mals de cap, migranyes i trastorns de l’estat d’ànim fins afeccions a la glàndula timó i deteriorament de la funció hepàtica i renal. En aquest grup trobem la sucrolasa, l’aspartam, el acesulfam, la sacarina i el ciclamat.
La pregunta que ens plantegem com a consumidors és si aquests edulcorants artificials són saludables. Si fem cas a l’opinió dels fabricants d’aliments sí que ho són. Ens bombardegen amb publicitat per convèncer-nos que els edulcorants són òptims, que ajuden a prevenir la càries dental, controlar els nivells de sucre en la sang i ajuden a reduir l’obesitat mitjançant la reducció del nostre consum de calories.
Dels cinc edulcorants artificials la sucralosa i l’aspartam són els substituts del sucre més habituals i més perillosos. Són els que més es fan servir en alimentació i els que amb més freqüència trobem a les prestatgeries de les botigues.
La sucralosa és un edulcorant que s’utilitza des de 1976 i es comercialitza sota diversos noms comercials. A la UE s’ etiqueta amb el codi E-955. La sucralosa és bàsicament sacarosa desnaturalitzada per cloració, procés que canvia l’estructura química de la sacarosa i afegeix tres àtoms de clor a la molècula. El clor és un carcinogen d’efectes demostrats pel que el seu ús comporta riscos reals per a la salut. Entre els efectes secundaris descrits pel seu consum trobem problemes gastrointestinals, irritacions de la pell, erupcions i urticària, dificultats respiratòries, destil·lació nasal i tos, ansietat, depressió i canvis d’ànim.
L’aspartam és un edulcorant molt polèmic des del seu descobriment per la seva toxicitat, i se sospita que el seu consum pot ser causa de mal de cap, fatiga, problemes de la visió i ansietat, tumors cerebrals, defectes de naixement, epilèpsia, la malaltia de Parkinson, fibromiàlgia i diabetis. Es comercialitza sota diversos noms comercials, i es troba en aliments i begudes baixos en calories i sense sucre, estant present en iogurts, refrescos, substituts de sucre de taula, xiclets, productes de pastisseria i postres. Està autoritzat a la UE com a additiu E-951. La molècula d’aspartam es forma a partir de tres compostos, l’àcid aspàrtic, la fenilananina i el metanol. Per sobre dels 30º centígrads la molècula es descompon en àcid fòrmic i metanol, compostos tòxics que afecten a l’organisme en diferents formes fins arribar a provocar la mort. Els efectes més greus associats a la seva toxicitat són el càncer, l’esclerosi múltiple, el lupus o l’Alzheimer.
No hi ha cap raó per recórrer als edulcorants químics o de síntesi de toxicitat demostrada i arriscar la nostra salut, quan davant nostre tenim millors opcions més sanes i saludables. Si no es té problemes de salut, problemes de sucre en la sang o de diabetis, es pot usar com a alternativa al sucre la mel. És un súper aliment replet d’enzims, antioxidants, ferro, zinc, potassi, calci, fòsfor, vitamina B6, riboflavina i niacina. O bé optar per la stevia (Stevia rebaudiana), planta originària d’Amèrica del Sud que s’utilitza des de fa mil·lennis com a edulcorant natural. L’estèvia, un dels sucres continguts en les fulles de la planta, és 300 vegades més dolça que el sucre i no augmenta la seva concentració en sang, pel que el seu consum és apte per als diabètics. La trobem disponible en pols, líquida en gotes i en pastilles per dissoldre. No conté calories i no té els efectes secundaris dels edulcorants artificials, i és per això l’edulcorant natural ideal.
Evita el consum de productes que estiguin etiquetats com “baixos en calories”, “dieta”, “sense sucre” o “sense sucre afegit”, així com begudes energètiques o revitalitzadores, ja que tots ells contenen edulcorants químics tòxics. Cal estar vigilants i mantenir fora de la dieta i de la nostra vida aquestes substàncies tòxiques.
Autor: Raúl Martínez, Dietètica i dieto teràpia Homo toxicologia
Bio Eco Actual Gener 2017
