Explica una llegenda que els déus van baixar a la Terra per veure l’evolució dels éssers humans, que havien creat temps enrere. Van comprovar que les seves criatures passaven fam, perquè amb la caça i la recol·lecció no n’hi havia prou per a la seva subsistència, així que els van regalar l’agricultura. Després ensenyar-los a llaurar, van lliurar un cereal diferent a cada poble, segons el lloc del planeta que habitessin.

Als europeus, els van donar el blat; als asiàtics, l’arròs; als africans, el mill i als americans, el blat de moro. I els humans no van tornar a passar gana … (O sí, però ja no per culpa dels déus sinó de l’especulació, la inflació, la guerra o algun altre dels seus jocs favorits).

El cas és que, amb el temps i els intercanvis culturals, avui qualsevol en qualsevol part del món pot consumir tots aquests cereals, excepte si pateix una al·lèrgia alimentària. Em pregunto quins mecanismes concrets deslliguen aquestes intoleràncies, com ara la malaltia celíaca, que impedeix consumir gluten procedent del blat, l’ordi, el sègol o la civada, sota pena de provocar una reacció inflamatòria de l’intestí prim que pot derivar en tot tipus de greus malalties.

La medicina diu que la celiaquia afecta individus “genèticament predisposats”, amb una prevalença estimada elevada entre els europeus: un 1%, tot i que es calcula que un 75% estan sense diagnosticar i pateixen diarrees, anèmies, gastritis i altres molèsties que van a pitjor si els afectats no descobreixen abans per què tenen aquest problema.

Com és possible que aliments tan comuns com el pa -de blat o sègol- o la cervesa -de ordi, tradicionals a Europa des de temps immemorials, siguin ara un verí per a tants dels seus habitants? En quin moment aquests europeus van deixar de pair bé aquests cereals? I encara més interessant: per què?

beber cerveza enero17

L’alimentació i la salut estan més relacionades del que creu el profà. En vaig prendre consciència el dia que vaig voler trobar un producte processat sense sucre afegit en un conegut supermercat. No en vaig trobar cap: fins i tot el pa integral i els ganxets salats portaven sucre en la seva composició. És cridaner tenint en compte que Occident pateix una autèntica epidèmia de diabetis, és a dir, un excés de glucosa -sucre- en sang.

Malgrat les garanties de qualitat i seguretat alimentària que ofereixen governs i multinacionals, hi ha una creixent desconfiança cap al processament dels productes que consumim. No és estrany el creixent interès per l’agricultura ecològica, l‘slow food o els horts urbans. Volem recuperar el contacte amb la terra i reconquistar la sobirania alimentària. I seguir bevent cervesa.

Autor: Pedro Pablo G. May, Escriptor i Periodista Ambiental
Bio Eco Actual Gener 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here