Les reflexions col·lectives posteriors als moviments de Maig del ’68, van començar a qüestionar els límits entre natura, animals no humans i animals humans, compresos històricament des d’una mirada únicament antropocèntrica.
Va començar així la presa de consciència que la cultura tradicional d’Occident, profundament antropocentrista i basada en la creença de la superioritat de l’ésser humà en el regne animal, havia causat la situació de degradació que ja en aquell temps havia assolit el Planeta.
Milers d’espècies d’animals i plantes s’han extingit o es troben greument amenaçades perquè l’animal humà ha usurpat el seu hàbitat natural, els ha aniquilat per desenvolupar activitats antropogèniques de tota mena i, sobretot, a causa de que l’ésser humà ha convertit a la resta de animals en objecte de consum. La resposta social va derivar en el sorgiment dels primers moviments ecologistes i en defensa dels Drets Animals, les primeres manifestacions de canvi de paradigma social. La creació del Conveni CITES va ser una de la primeres actuacions internacionals efectuades pels governs, per a la protecció legal de les espècies amenaçades, però, la protecció oferta per aquest conveni resulta insuficient, ja que segueix considerant als animals possibles mercaderies i no ofereix protecció a l’animal com a individu, només procura per la conservació d’espècies.
El Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre, conegut a través de les sigles CITES (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora), es va crear amb l’objectiu de preservar la conservació de les espècies en perill d’extinció de fauna i flora salvatges, mitjançant el control del seu comerç. Va ser signat a Washington el 1973 per 21 països i va entrar en vigor el 1975. En l’actualitat, 183 Estats formen part d’aquesta Convenció.
Espanya es va adherir el 1986. L’adhesió exigeix l’adopció d’una legislació nacional que permeti aplicar les disposicions i les Resolucions aprovades per la Conferència de les Parts (Estats). Els acords són de diversos graus de protecció i cobreixen a més de 30000 espècies (5000 d’animals i 28000 de plantes), a més permeten l’adopció de mesures nacionals més estrictes com a la UE, on es realitza a través d’una reglamentació comuna per a tots els Estats integrants.
El CITES s’aplica mitjançant el Reglament (CE) 338/97, del Consell de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d’espècies de fauna i flora silvestres mitjançant el control del seu comerç. El Reglament (CE) 865/2006, de 4 de maig de 2006, estableix les disposicions d’aplicació del Reglament anterior. El Reglament d’Execució (UE) 2015/736 de la Comissió, de 7 de maig de 2015, pel qual es prohibeix la introducció a la UE d’espècimens de determinades espècies de fauna i flora silvestres (publicat en el DOL núm 117/25 de 08/05/2015), el qual conté les espècies la importació de les quals està prohibida a la UE. Aquest Reglament substitueix al RE. 888/2014.
Des que l’acord va entrar en vigor, cap de les espècies protegides s’ha extingit a causa del seu comerç, però, el nombre d’espècies amenaçades a conseqüència de la pressió humana no ha deixat d’augmentar, ja que la naturalesa cada dia es troba més domesticada i castigada pel canvi climàtic. El CITES no suposa el veto del comerç de productes i animals salvatges, segueix considerant als no humans objectes de consum, estableix una xarxa de regulació del comerç internacional d’espècies silvestres amenaçades, exigint la utilització de permisos oficials per autoritzar-ne la caça i comerç.
L’objectiu no és posar fi a l’explotació animal sinó combatre el mercat negre, per mantenir la sostenibilitat i control legal del comerç d’espècimens de fauna i flora silvestres, per no posar en perill la supervivència d’espècies i garantir la continuïtat del negoci, per això, únicament veta el comerç d’espècies a molt properes a l’extinció i restringeix el de amenaçades.
Per aplicar el CITES hi ha dos òrgans: la Conferència i la Secretaria. La Conferència reuneix tots els Estats cada 3 anys en sessió ordinària, pot reunir-se en sessió extraordinària a sol·licitud d’un terç de les parts. La Secretaria, administrada per Nacions Unides a Ginebra està finançada per les aportacions dels Estats i actua com a agent d’enllaç per als intercanvis d’informació entre països, autoritats i organitzacions; contempla l’emissió de certificacions per a les excepcions previstes en el Conveni. Exigeix permisos d’exportació al país d’origen i d’importació en el de destinació, previs a l’intercanvi dels exemplars vius, morts i derivats.
A Espanya, la Dirección General de Comercio Internacional e Inversiones té assignades les competències com a Autoritat Administrativa principal de conformitat d’acord amb el que estableix l’article IX del CITES. Les funcions que corresponen a l’Autoritat administrativa CITES són exercides pels Serveis Centrals de Madrid (Subdirecció General d’Inspecció, Certificació i Assistència Tècnica del Comerç) i la seva xarxa perifèrica formada per 33 direccions territorials i provincials de Comerç, a través dels Serveis de inspecció (SOIVRE). Tots depenen de la Dirección General de Comercio Internacional e Inversiones, integrada en la Secretaria d’Estat de Comerç del Ministerio de Economia y Competitividad.
Tot i aquestes regulacions, el control del comerç no és una solució a la perversitat especista de l’ésser humà, qualsevol animal, sigui d’espècie amenaçada o no, sigui caçat o fet captiu de forma il·legal o legal, sofreix igualment com a individu les conseqüències de la tracta d’animals. Justícia és considerar a un animal com algú i no alguna cosa.
Autora: Helena Escoda Casas, Activista pels drets dels Animals
Bio Eco Actual Gener 2017
