Greenpeace 14/01/2017
2017: un any decisiu per a abelles.
Luis Ferreirim – Segur que més d’una vegada has escoltat aquest nom: neonicotinoides. Els neonicotinoides són una família d’insecticides dissenyats per actuar sobre el sistema nerviós central d’aquells insectes considerats com a plagues dels cultius i… matar-los.
També són el producte estrella de grans companyies com Bayer i Syngenta, i s’han convertit en els insecticides més venuts del món. Per això, estan omnipresents en tot el medi ambient.
Però com a “bons” insecticides que són, presenten un seriós risc per a les abelles: i és que els insecticides no saben distingir entre aquells insectes que són altament beneficiosos i els que no ho són. Les abelles, per exemple, són una baula essencial per a la biodiversitat i la producció d’aliments, en realitzar una cosa tan fantàstic com és la pol·linització. Fins al 75% dels nostres cultius a nivell mundial i al menys 70% a Espanya depenen directa o indirectament de la polinització.
És fonamental protegir encara més als pol·linitzadors de l’amenaça que suposen els insecticides com els neonicotinoides. En 2013 una sèrie de descobriments científics van dur a que es posés en marxa a Europa una prohibició parcial de quatre dels pitjors insecticides que fan mal a les abelles (tres neonicotinoides: clotianidina, imidacloprid, tiametoxam i el fipronil d’una altra família). Aquesta prohibició s’aplica només als cultius que atrauen les abelles mel·líferes i per a determinats períodes de la vida d’aquests cultius. Però els perills aguaiten per moltes altres vies i afecten moltes més espècies.
Centenars de nous estudis mostren que l’amenaça és més seriosa del que es pensava
Des de llavors la investigació sobre els impactes dels neonicotinoides no ha parat. Per això, Greenpeace va encarregar a un dels principals instituts en aquest camp, la Universitat de Sussex, una revisió de les noves investigacions. Dos científics independents han analitzat centenars d’estudis i reunit les seves conclusions en un nou informe que Greenpeace publica avui (resum en castellà, informe complet en anglès). L’informe ens ensenya un escenari encara més preocupant. S’hi mostra que els neonicotinoides no només són una seriosa amenaça per a les abelles mel·líferes, sinó també per a una àmplia gamma d’altres animals, incloent abelles silvestres, borinots, papallones, aus i fins i tot insectes aquàtics.
A finals de l’any passat l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA per les seves sigles en anglès), després d’analitzar la informació remesa per la indústria, va concloure que tots els usos de l’imidacloprid i la clotianidina representen un alt risc per a les abelles. I per al tiametoxam i el fipronil la indústria no va lliurar la informació necessària per mantenir el seu autorització. Després d’aquestes conclusions, s’estima més que oportuna la prohibició total d’aquests insecticides, la qual cosa es decidirà aquest any.
L’agricultura industrial: una amenaça per a la vida silvestre i el medi ambient
Les poblacions d’algunes abelles silvestres, borinots i papallones ja estan en declivi, i fins i tot algunes espècies s’estan extingint. Els neonicotinoides poden trobar-se no només en camps agrícoles, sinó també en els camps veïns i en una àmplia gamma de cursos d’aigua, incloent canals de reg, bassals, estanys, rierols de muntanya, rius, aiguamolls temporals, aigües de desglaç, aigües subterrànies i en les sortides de plantes processadores d’aigua.
Les dades disponibles per a altres espècies són igualment inquietants. Moltes papallones, escarabats i aus insectívores, com pardals i perdius, entren en contacte amb els plaguicides, ja sigui directament o mitjançant la cadena alimentària. Els insectes aquàtics poden exposar-se als neonicotinoides tant a través de la lixiviació dels sòls agrícoles, de les sembradores i fumigacions, com a través dels sistemes d’aigua dels hivernacles. Aquestes substàncies tòxiques es troben al nostre medi ambient, no només en els camps agrícoles.
Trenquem el cicle viciós dels plaguicides
El declivi dels pol·linitzadors és un símptoma que aquest model d’agricultura, la industrial, està a punt de col·lapsar. Aquest model provoca la pèrdua de biodiversitat, alimenta el canvi climàtic, incrementa la contaminació, destrueix el teixit rural i ofega a aquelles persones que ens donen de menjar cada dia. Els pol·linitzadors s’exposen habitualment a insecticides, herbicides i fungicides. Si ens anem a prendre seriosament la protecció dels nostres pol·linitzadors, hem de prohibir totalment els pesticides que fan mal a les abelles, començant per l’ús dels tres neonicotinoides sobre els quals, per la seva demostrat perill, ja pesen serioses restriccions.
Per trencar la dependència dels plaguicides químics sintètics hem d’avançar decididament cap a alternatives ecològiques.
L’agricultura ecològica protegeix els pol·linitzadors
L’agricultura ecològica manté i fomenta la biodiversitat sense plaguicides químics ni fertilitzants sintètics. Augmenta la resiliència global dels nostres ecosistemes. Molts agricultors europeus estan disposats a canviar les seves pràctiques agrícoles, però depenen dels plaguicides i fertilitzants, cosa que no els permet sortir d’aquest sistema.
Els responsables polítics han d’ajudar els agricultors a canviar cap a mètodes ecològics. D’eliminar els subsidis més perjudicials per al medi ambient i traslladar la despesa pública a la investigació i els projectes sòlids de desenvolupament rural que incloguin l’agricultura ecològica. És un llarg camí a recórrer, però és l’única manera de protegir la vida tal com la coneixem i garantir la producció d’aliments avui i en el futur.
Perquè el canvi és urgent, si encara no ho has fet, firma la nostra petició per salvar a les abelles i l’agricultura. Volem mostrar que som un gran eixam i et necessitem!
Font: Greenpeace Espanya, Luis Ferreirim – www.greenpeace.org/espana/es
