Ecologistas en Acción 03/02/2017
Els dos tipus de càncer més detectats a Espanya es relacionen amb l’exposició a contaminants hormonals.
Els dos tipus de càncer amb major incidència a Espanya són el càncer de mama en dones i el de pròstata en homes, tots dos relacionats amb l’exposició a disruptors endocrins. No obstant això, aquest fet ni es nomena en el recent informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica.
Imatge: Figura 2.18 de l’Estat de la ciència sobre disruptors endocrins (OMS i PNUMA)
L’informe “Las cifras del cáncer 2017“, de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), afirma que el nombre de nous casos de càncer detectats (l’anomenada “incidència”) augmenta de forma constant des de fa 20 anys. De fet, s’assoleixen les previsions estimades per al 2020, amb gairebé 250.000 nous càncers detectats a l’any (148.827 en homes i 98.944 en dones).
Segons la SEOM, les causes del càncer són el creixement de la població, la millora de les tècniques de detecció precoç i l’augment de l’esperança de vida. També cita que “al voltant de 1/3 de les morts per càncer són degudes a “causes evitables”, com el tabac (responsable de fins a un 33% dels tumors a nivell global), les infeccions, l’alcohol i l’obesitat”.
I què passa amb l’exposició quotidiana a tòxics?
El desenvolupament de tumors es deu a una multitud de factors entre els quals es troben els anteriors, sens dubte.
Però no s’han d’obviar els resultats de l’informe Estado de la Ciencia de los Disruptores Endocrinos, de l’Organització Mundial de la Salut i el Programa sobre Medi Ambient de Nacions Unides, que determinen que “Les taxes globals de càncers endocrins (càncer de mama, endometri, ovari, pròstata, testicular i tiroide) han augmentat en els últims 40-50 anys”.
La població s’exposa diàriament a tòxics: respira els fums procedents d’automòbils o indústries properes als seus domicilis, ingereix residus de plaguicides i additius alimentaris tòxics al costat dels aliments i s’estén sobre la pell cremes, sabons i productes cosmètics que contenen disruptors endocrins , sospitosos de generar càncers en òrgans relacionats amb les hormones.
Exemple número 1: el càncer de mama
No sembla casualitat que els dos tipus de càncer més diagnosticats, el de pròstata en homes i el de mama en dones, estiguin directament relacionats amb l’exposició a disruptors endocrins. Nombrosos estudis científics alerten sobre això encara no han rebut molta atenció per part dels mitjans ni de bon tros de les autoritats.
La següent figura, de l’informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, mostra que el càncer de mama és el tumor més freqüentment diagnosticats en les dones espanyoles:
Un estudi r
ealitzat a Espanya per l’investigador Nicolás Olea, director del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada, conclou que hi ha una forta associació entre la quantitat de disruptors endocrins en el cos i el risc a desenvolupar càncer de mama.
L’aspecte més innovador d’aquest estudi és que analitza l’efecte combinat que té un conjunt de contaminants hormonals del sèrum corporal, el que destaca la importància d’avaluar barreges de xenoestrógenos, en lloc de compostos per separat en estudiar càncers relacionats amb hormones.
L’informe de la OMS i PNUMA abans citat fa un repàs a les evidències científiques sobre la relació entre disruptors i el càncer de mama (pàgina 126).
Exemple nº2: càncer de pròstata
En homes, el tipus de càncer amb major incidència a Espanya el 2015 va ser el de pròstata, amb 33.370 nous casos detectats, com mostra la figura de l’informe de la SEOM:
De fet, aquest tipus de càncer està creixent de forma dramàtica i contínua en nombrosos països europeus el que segons l’informe Estat de la Ciència del PNUMA no pot explicar-se només per una millor detecció precoç. Els estudis sobre població migrant i bessons mostren que influeixen de forma important els factors ambientals com la dieta i l’exposició química, en particular a pesticides com el clorpirifòs, el plaguicida més habitual en els aliments españoles i present com a residus en 20 tipus d’aliments diferents . També es relaciona amb l’exposició a altres contaminants, com l’arsènic.
L’exposició contaminants hormonals que simulen funcions d’estrògens (xenoestrógenos) en l’etapa prenatal del nadó pot alterar profundament el desenvolupament de la pròstata, fent-la més sensible a desenvolupar càncer en la vida adulta.
Tot i estar demostrat científicament que l’exposició a contaminants hormonals es relaciona amb el desenvolupament dels dos càncers amb major incidència a Espanya, les autoritats no porten a terme cap mesura de prevenció de l’exposició, que “es produeix per sota dels límits legals segurs.
Però l’increment d’aquest tipus de malalties, unit a la realitat que no hi ha quantitats segures per als disruptors endocrins i de la falta d’investigació de l‘efecte còctel, deixa a la població en una situació desprotegida.
Font: Ecologistes en Acció – Blog Libres de Contaminantes Hormonales
