Per finalitzar aquesta col·lecció d’articles ens agradaria parlar sobre la bala de palla, material modern i en voga a la bioconstrucció, amb una gran projecció com a sistema constructiu sostenible.
El bri de palla ha estat present en la construcció des de l’antiguitat. La trobem com fibra en maons de tova a Mesopotàmia i també en murs de terra en diversos llocs del món.
La bala de palla com a tal apareix a mitjans del segle XIX, amb l’invent de la mecanització necessària per crear blocs compactes del residu del cereal. A partir d’això comencen les primeres construccions, sobretot en l’estat de Nebraska, on hi ha gran quantitat de cereal i falta d’altres materials per construir.
Inicialment són construccions considerades com temporals, però aviat s’adonen dels avantatges del material, pel que fa a aïllament i economia i així sorgeix la primera casa de palla en els “Colinas de arena” (Nebraska) en 1896. Des de llavors aquesta tècnica ha evolucionat de forma imparable, sorgint innombrables estils constructius a tot Europa, sent França la punta de llança en aquest propòsit. Estandarditzant, testant i assajant aquest material per als diferents requeriments dels codis exigibles en edificació, la bala de palla aprova amb nota i es referma com a material de bioconstrucció preparat per a la nova era de l’edificació sostenible, fins al punt de calar en el sector urbà i la construcció en alçada, com en el cas de l’edifici de l’associació de construcció amb palla alemanya FASBA de 5 plantes.
De nord a sud d’Europa han aflorat una sèrie d’iniciatives que proposen noves modalitats de construcció amb bales de palla com els mòduls prefabricats de palla i fusta. Aquests mòduls faciliten l’execució i enfilen aquest material en el sistema de gestió i logística convencional en edificació de vegades tan inflexible i rígid. Amb els seus paràmetres normalitzats i morfologia geomètrica, tant públic sensibilitzat com escèptic veuen de forma plausible la seva incorporació al sector.
Contemplant la posició de la bala en aquest pla i la seva gran acceptació, entenem que la faula dels tres porquets estava molt mal interpretada, pot ser que la casa del primer porquet no caigués per ser de palla, sinó per haver-la construït un porc, per el que la moralitat es replanteja com: construeix la teva casa amb bales de palla però no deixis que te la construeixi un porc.
Autor: Joan Romero Clausell, Soci cooperativista a Okambuva. Gestió i execució de projectes de bioconstrucció | www.okambuva.coop
Bio Eco Actual Febrer 2017
