La pedra seca és una tècnica de construcció ancestral que utilitza un sol material, la pedra. S’anomena “en sec” per l’absència de morters d’unió entre les seves peces i, en conseqüència, d’aigua.

L’adequada col·locació d’unes pedres respecte a les altres tenint en compte els coeficients de fregament i la força de gravetat, principals factors de cohesió entre elles, permet construir una gran varietat d’elements constructius, sense la necessitat de aparellar-les amb morters d’unió.

Les primeres construccions en la història de la humanitat que es van erigir van ser en sec, els dòlmens. De forma intuïtiva i instintiva, es va col·locar una llosa pètria sobre dos pilars, donant lloc així a la primera construcció creada per l’home, un recer en el seu sentit més pur.

Aquesta tècnica és el resultat de la creativitat, enginy i constant experimentació de milions de mans, per tal de satisfer necessitats bàsiques de l’època: el refugi, la gestió de bestiar i l’agricultura. Seguint una sèrie de premisses bàsiques com col·locar la pedra sobre altres dues o buscar sempre un mínim de tres punts de suport, s’aconsegueixen construccions duradores que mantenen un equilibri isostàtic permanent entre tots els seus components.

Com és lògic, en l’arquitectura vernacla s’usava el material local per incorporar-lo en les construccions. Per això, depenent del lloc la tècnica de pedra seca varia segons les qualitats formals, mecàniques o pictòriques de la roca mare, tenyint així el nostre medi rural amb una carta de color molt variada, des del vermell o roig del gres al blanc clar de la calcària.

Un especialista en pedra seca pràcticament no talla o modela les peces, sinó que busca i tria la pedra l’indeleble destí de la qual l’emplaça en la seva ubicació exacta

Llegint mitjançant tempteig la facia de la pedra com si fos un escrit braille, aconsegueixen entendre quina és la posició justa que necessita la peça. No hi ha mala pedra, totes tenen el seu lloc en el trencaclosques, com se sol dir: “Tota pedra fa paret”.

Aquestes construccions camperes, de caràcter sobri, auster i autoria anònima, testifiquen el passar del temps i reflecteixen la imatge d’un èxode rural contemporani, que va deixar a aquesta tècnica en una situació fràgil però el seu renéixer és latent.

“Barraques de pedra en sec que coroneu el Maestrat dels Castells, seguiu, seguiu amb el missatge silenciós de la santedat. I no us detureu perquè creiem en totes vosaltres, i perquè ens heu donat defensa i ens la doneu encara.” – Jaume Rolíndez Fonollos a Cercant l’ànima del Maestrat dels Castells

Autor: Joan Romero Clausell, Soci cooperativista a Okambuva. Gestió i execució de projectes de bioconstrucció

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Novembre 2017