Pel seu alt contingut en olis vegetals se’l considera un aliment molt nutritiu que aporta nombrosos beneficis al nostre organisme, però ha de consumir-se en proporcions moderades, ja que posseeix un gran contingut calòric i gras, el qual és una excel·lent alternativa saludable a la mantega i a les margarines vegetals.
A més, és ric en vitamines E (propietats antioxidants), A, B1, B2, B3, proteïnes i minerals.
L’Alvocat (Persea americana) és una espècie de fruit arbori oriünd de l’altiplà central mexicà, el qual pertany a la família de les lauràcies, és a dir: l’arbre del llorer. Segons sembla indicar l’escàs registre arqueològic, el focus de la seva domesticació va començar a les terres de l’actual Estat de Puebla, farà d’això uns 10.000 anys. Des d’allà, el seu cultiu es va expandir de nord a sud, arribant fins a Califòrnia i Equador, donant el salt a l’arxipèlag de les Antilles. Per als pobles precolombins aquest fruit era un aliment fonamental com a font d’àcids grassos, avui continua sent un aliment bàsic per al poble mexicà i essencial en la seva gastronomia, com a base d’un plat estrella: el guacamole. La paraula guacamole prové del náhuatl ahuacamolli i significa “salsa d’alvocat”.
L’evidència fòssil sembla haver deixat constància de l’existència d’espècies predecessores dels actuals alvocats i que aquests van servir d’aliment als dinosaures terrestres de Mesoámerica, ja que només animals de grans dimensions podrien empassar-se la seva llavor sense dificultats i per tant exportar-la. Nosaltres, així com moltes altres espècies d’animals del present, podríem morir intentant empassar-nos un pinyol d’alvocat.
L’etimologia de la paraula “alvocat” prové de la llengua precursora del náhuatl, parla pròpia dels Mexica, la tribu que va aconseguir imposar el seu domini a la resta de pobles originaris de Mesomèrica i així consolidar l’Imperi Asteca. El vocable ahuacatl que es remunta al proto-asteca significava “testicle”, per la semblança entre el fruit i l’òrgan masculí i, per la forma com aquest penja de l’arbre, l’alvocat li deu la seva nomenclatura.
No obstant això, no en tots els països de parla hispana s’utilitza el mateix vocable. A Argentina, Bolívia, Xile, Perú i Uruguai sol anomenar-se palta. Aquesta paraula prové de la llengua andina Quechua. Els Paltas van ser l’ètnia ameríndia que va habitar a la província equatoriana de Loja i nord de Perú. La regió dels Paltas va ser envaïda per Tupac Inca Yupanqui durant la seva campanya per conquerir el territori de l’actual província de Cañar (Equador, Andes Meridionals) i incorporar-la a l’Imperi Inca. La campanya de conquesta va transcórrer entre 1.450 i 1.475, va ser llavors quan els Inques van conèixer aquest fruit i el van anomenar igual que la província envaïda.
Els primers europeus que van menjar alvocats van ser els invasors espanyols. Després de l’arribada a Mèxic, Martín Fernández de Enciso va ser el primer espanyol que ho va esmentar en un llibre escrit en 1.519, on el descrivia com una pera salvatge. El va anomenar “alvocat” com a adaptació de la pronunciació de la llengua nahualt. En 1.653, el capellà Bernabé Cobo va descriure les tres principals varietats d’alvocat relatives al seu origen: guatemalenc, mexicà i antillà.
Els vaixells espanyols que tornaven d’Amèrica solien fer escala a les Illes Canàries. Al Jardí Botànic de Orotava a Tenerife van créixer els primers exemplars procedents de Veneçuela. Posteriorment, es van introduir a la península, després de la seva bona adaptació al clima mediterrani, van ser portats a la resta d’Europa i Àfrica. En alemany es va conèixer com “fruita de mantega” ja que per la seva textura i riquesa en àcids grassos essencials és la millor alternativa saludable a la mantega i a les margarines vegetals.
Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB)
Bio Eco Actual Març 2017
