És curiós com la tecnologia pot facilitar-nos la vida al mateix temps que ens allunya d’ella. El desenvolupament de sofisticats sistemes de refrigeració i calefacció, per exemple, ha pervertit el nostre concepte del que és el temps “normal”, implantant en moltes ments urbanites l’erroni concepte que el rutinari, el que està sota control i es repeteix dia a dia és el desitjable.
Per tant, qualsevol situació fora de la mitjana genera desassossec i es converteix automàticament en alguna cosa “excepcional” que requereix mesures extraordinàries.
Un exemple repetit és el de les “ones hivernals” de fred i les “ones estiuenques” de calor. Encara que ho haguem oblidat, quan arriba l’hivern, el normal és que faci fred, plogui, nevi i flagel·li el vent, de la mateixa manera que quan arriba l’estiu fa calor, el cel s’aclareix, no corre l’aire i l’ambient es posa sufocant. En realitat, la notícia seria el fred a l’estiu o la calor a l’hivern!
Però el titular és apetitós, sobretot quan hi ha danys específics per una situació meteorològica concreta: “estem davant d’una situació excepcional”. De fet, sempre hi ha algun veí per testificar davant càmeres i micròfons la singularitat d’un succés gràcies a la frase màgica: “jo això no ho havia vist mai abans”, com si el bon senyor portés 500 anys seguits vivint allà.
Avui sabem que les temperatures europees dels segles X al XIV van ser molt més caloroses que ara –el període càlid medieval va permetre el creixement demogràfic i el progrés de l’època- i que les dels segles XIV al XIX van ser també molt més fredes –la petita edat de gel va permetre a Dickens descriure en les seves obres un Londres esporuguit-, així que hauríem de deixar de prendre els incidents meteorològics i les temperatures mitjanes de l’últim segle i escaig com si fossin les úniques “normals” i tota la resta, “excepcional” .
A més a més, els passejos marítims destrossats, els barris de xalets inundats i les carreteres quarterades per la fúria de la mar o de les pluges són la conseqüència lògica de construir passejos, barris i carreteres massa a prop de la costa o en antigues rambles i rieres, quan a més es talen i desbrossen els vessants adjacents.
Males notícies per a les ments benestants: la vida en si és excepcional i no se sotmet a les regles humanes. És urgent despertar de l’atordiment al qual ens sotmeten els mons virtuals de les nostres pantalles i tornar a mirar la Natura per re-aprendre a interpretar el món real. Encara que només sigui per instint de supervivència.
Autor: Pedro Pablo G. May, Escriptor i Periodista Ambiental
Bio Eco Actual Març 2017
