La Naturopatia, sota el principi de “primum non nocere” (primer no fer mal) intenta facilitar a cada persona el camí per prendre consciència i desenvolupar la capacitat de curar-se a si mateixa. A través d’unes eines fonamentals com el dejuni, la dieta, els estímuls naturals (massatges, hidroteràpia, talassoteràpia …) i l’exercici físic intenta potenciar la capacitat innata del cos de mantenir un bon estat de salut.
A més de tot això se sol recolzar en eines com són les flors de Bach, la fitoteràpia (utilització de plantes amb fins curatius), les bioteràpies (com l’homeopatia, els oligoelements, les Sals de Schüssler) etc.., que el que busquen és facilitar els mecanismes d’adaptació per aconseguir la curació o l’equilibri (l’homeòstasi) que el propi organisme té. La Naturopatia no reprimeix els símptomes ja que són l’esforç de la “vis natura medicatrix” (la força curativa de la natura) per restablir de nou aquest equilibri perdut i recuperar la salut.
És a més fonamental anar a la causa, atenent els diferents nivells de la persona: físic, psíquic, mental, social i espiritual, com el tot integrat que proposava el Naturisme de les antigues escoles pitagòriques del qual arrenca la Naturopatia. És molt important el concepte de malaltia ja que es concep com un procés que no es produeix de sobte, com normalment se sol creure, sinó de forma progressiva i gradual. En paraules de Francisco Cepas, naturòpata des de fa més de 20 anys i professor de fitoteràpia, estímuls naturals, Flors de Bach i altres disciplines dins de la Naturopatia, “la malaltia és l’expressió d’un silenci a través del cos com a adaptació d’aquest en un factor intern o extern que va quedar sense resoldre en el temps”. La malaltia s’entén així, com una oportunitat per prendre consciència d’alguna cosa que hem de canviar en la nostra forma de vida.
Es tendeix a confondre la Naturopatia amb l’Homeopatia, la qual es considera una tècnica que la Naturopatia pot emprar en aquesta recerca de no combatre el símptoma sinó d’estimular les pròpies forces curatives de l’organisme. La Homeopatia, que ha viscut una polèmica recent al nostre país i de la qual parlarem en propers articles, és utilitzada per milions de persones a tot el món i està integrada a la Seguretat Social de diversos països del nostre entorn. La medicina convencional al·lopàtica combat el símptoma directament mentre que la Naturopatia, en general, s’enfoca cap a la prevenció més que cap a la terapèutica. Però d’alguna manera, el propi procés de desenvolupament de la societat ha conduït a practicar moltes vegades una Naturopatia alopatitzada en la que simplement es substitueix el fàrmac de síntesi per un altre biològic que atenua els efectes secundaris, però que també elimina el símptoma. Per als que han begut de les fonts de l’antic Naturisme de què parlàvem, “cal recuperar aquesta visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn”.
Així ho expressa Sergio Nieto, naturòpata amb gairebé 40 anys d’experiència i també professor de Naturopatia, ferm defensor de la importància de l’estudi del Naturisme per entendre que es tracta “d’una forma de vida per gestionar els diferents problemes que l’ésser humà té. Per tant hi ha una pràctica física, psíquica i mental però sempre hi ha una pràctica social que porta a conceptes polítics, econòmics i per tant a crear societats diferents perquè es creen individus diferents”. Per a Sergio Nieto, “avui s’està tornant a recuperar part d’aquesta visió a través de la ciència (per exemple amb la física quàntica) i s’està fent un pensament integratiu però amb un concepte racional molt interessant i amb l’afegit de l’objectivitat científica”. “A més cal recuperar un concepte que és revolucionari ja que és un qüestionant que les malalties no són un procés d’un individu, sinó que es desenvolupen en un, però tenen a veure amb les interaccions amb el Medi Ambient”.
D’altra banda, com dèiem en l’article anterior sobre la situació de les teràpies naturals a Espanya, cal una regulació i un ensenyament reglat amb un nivell formatiu mínim imprescindible per exercir les teràpies naturals amb una adequada capacitació tècnica. Segons Moisès Cobo, naturòpata i director del Centre d’Estudis Superiors i Teràpies Naturals Philippus Thuban de Madrid, “durant els últims 10 anys hem experimentat un canvi evident en el nostre alumnat i la seva edat. Cada vegada són més les persones que un cop acaben Batxillerat es plantegen realitzar els nostres estudis (…) El problema que aquestes professions no estiguin regulades a Espanya, a diferència de molts altres països europeus, és que hi ha moltes formacions que no són rigoroses i generen desconfiança”, afegeix el director d’aquest centre, l’únic que ofereix un títol universitari propi amb l’aval del Real Centro Universitario Escorial Maria Cristina (que no és oficial per aquesta falta de regulació) i que segueix l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Per Moisès Cobo, “no podem perdre de vista l’objectiu final, que és la cura de la salut entenent l’ésser humà en tota la seva dimensió: cos, ment i ànima. El futur ha de passar per una regulació professional, que en definitiva garanteixi la seguretat i protecció de l’usuari final que voluntàriament vol ser tractat amb teràpies no convencionals. I les dades existents corroboren que cada vegada hi ha més persones que volen cuidar la seva salut amb mètodes naturals”.
Autora: Marta Gandarillas, periodista
Bio Eco Actual Març 2017
