Congresistas EEUU posibilidad intercambio Cuba EDIIMA20170308 0021 4

eldiario.es 22/03/2017
Sense els sòls la vida és impossible. Per Alberto Bernues.

La crisi ambiental generalitzada que vivim es ve explicant fonamentalment com una conseqüència del canvi climàtic.

Altres crisis ambientals mica menys publicitades són la pèrdua generalitzada de biodiversitat i l’escassetat d’aigua potable de boca i per a altres usos, fonamentalment agraris. No obstant això, tot just s’esmenta la degradació dels sòls que pateixen àmplies zones del planeta (segons la FAO [1], el 25% dels sòls agraris del món estan degradats de manera severa).

El sòl sol ser considerat com la capa superficial de l’escorça terrestre on es fixen i creixen les plantes … en el millor dels casos. Generalment el tractem com si fos un substrat inert, una mena d’esponja on plantar els cultius que ens alimenten, quan no ho ocupem i segellem amb infraestructures de tot tipus, la qual vam inundar, o el contaminem fent-lo servir com a abocador.

Òbviament, el sòl és molt més que l’espai físic on els humans desenvolupem les nostres activitats, el sòl és un sistema viu. Una definició més tècnica ens explica que el sòl és el resultat de la desintegració física o desgast de les roques subjacents, i de la seva alteració química, en combinació amb multitud de processos associats a les plantes, els animals i els microorganismes que el colonitzen. Hi ha multitud de tipus de sòl en el món en funció d’aquests processos, que vénen determinats en gran mesura pel clima.

Els sòls constitueixen doncs uns components essencials, complexos, vius, canviants i dinàmics dels ecosistemes, inclosos els sistemes agraris. No obstant això, la dinàmica dels sòls és lenta, molt lenta, sobretot comparat amb l’escala temporal humana: un centímetre de sòl superficial triga a formar-se de centenars a milers d’anys.

La salut dels ecosistemes, de les plantes, els animals i fins i tot les persones, està vinculada a la salut de les plantes, els animals, els ecosistemes i el sòl.

Es podria dir que pel sòl comença tot. Sense ell la vida és impossible. Els nostres cossos estan constituïts per nutrients que procedeixen dels sòls.

El tipus de sòl i el seu estat de salut són determinants de la seva fertilitat, és a dir, la seva capacitat de produir nutrients per al creixement de les plantes, que constitueixen la base de la nostra alimentació (el 95% dels nostres aliments prové directament o indirectament del sòl ). L’estat de salut del sòl depèn en gran mesura de la matèria orgànica que conté. La matèria orgànica, formada en la seva major part per residus de plantes i animals en divers estat de descomposició per efecte d’organismes invertebrats i microorganismes, és per tant essencial en l’agricultura; no només proporciona nutrients, sinó que reté l’aigua i l’aire, necessaris per al manteniment de les arrels i la vida del sòl.

El sòl, en particular la seva matèria orgànica, té a més altres funcions. Per la seva capacitat d’emmagatzemar aigua, actua com a reservori per a les èpoques de sequera, fent els cultius més resistents a la mateixa. També protegeix enfront d’inundacions, ja que una major proporció de matèria orgànica al sòl suposa major capacitat de retenció d’aigua. De la mateixa manera, és essencial en la lluita contra l’erosió, ja que redueix la quantitat de sediments que són arrossegats cap als rius. Els sòls són, per tant, claus en la lluita contra la desertificació que pateix gran part de la península ibèrica i tota la conca mediterrània.

Una altra funció del sòl, potser menys coneguda pel públic, és la seva capacitat de retenir carboni. El sòl és un reservori de carboni molt més gran que el conjunt dels boscos del planeta. De manera que el maneig dels sòls es revela com a peça clau en la lluita contra el canvi climàtic. El Grup Intergubernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) ha estimat que el 89% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents de l’agricultura pot mitigar mitjançant l’increment de matèria orgànica en el sòl.

L’agricultura, causa i solució

No obstant això, el maneig dels sòls per l’agricultura industrial actual no només no contribueix a incrementar la matèria orgànica, sinó que és la principal causa de la seva gradual desaparició, i amb ella de la degradació del sòl. El Joint Research Centre de la Comisión Europea ha estimat que 52 milions d’hectàrees (el 16% del total de terra arable a Europa) estan afectades per algun tipus de degradació. Aquest percentatge és molt més elevat en la conca Mediterrània, amb el centre i sud peninsular al capdavant, on la taxa anual de pèrdua de sòl pot sobrepassar les 15 tones per hectàrea.

La mecanització creixent i l’ús de maquinària pesada, les successives tasques de cultiu amb volteig de la terra, la permanència de sòl nu durant temps prolongats, l’ús freqüentment excessiu de fertilitzants de síntesi i pesticides, el monocultiu en grans extensions, el reg en zones susceptibles de salinització o el sobrepasturatge són algunes de les pràctiques agràries responsables de la degradació dels sòls.

Per enfrontar el problema necessitem analitzar l’agricultura i el sistema agroalimentari amb enfocaments holístics i integradors. L’agroecologia és una disciplina científica que pretén aplicar la teoria ecològica al disseny i maneig dels agro-ecosistemes perquè aquests siguin més sostenibles des d’una perspectiva ambiental, social i econòmica. Es basa en una sèrie de principis que es poden resumir en cinc:

  • Augmentar el reciclatge de biomassa i optimitzar la disponibilitat i el flux balancejat de nutrients.

  • Assegurar condicions del sòl favorables per al creixement de les plantes, particularment a través del maneig de la matèria orgànica i augmentant l’activitat biòtica del sòl.

  • Minimitzar les pèrdues mitjançant el maneig del microclima, collita d’aigua i el maneig de sòl a través de l’augment de la cobertura.

  • Diversificar específica i genèticament l’agro-ecosistema en el temps i l’espai.

  • Augmentar les interaccions biològiques i les sinergies entre els components de la biodiversitat, promovent processos i serveis ecològics claus.

L’agricultura ecològica, l’agricultura de conservació, l’agricultura regenerativa, els sistemes agroforestals, els sistemes agrícoles-ramaders integrats, la pràctiques ramaderes sostenibles (pastura extensiva, transhumància, etc.), constitueixen sistemes de maneig que segueixen diversos principis agroecològics, contribuint a la generació de matèria orgànica, la lluita contra el canvi climàtic i, en definitiva, a la salut i protecció dels sòls que sustenten els ecosistemes i les nostres vides.

People4soil, una iniciativa ciutadana per protegir els sòls

Aquesta iniciativa popular europea, promoguda per més de 400 associacions, pretén que la Comissió Europea proposi un text legislatiu per conservar els sòls. Els objectius específics són: reconèixer el sòl com un patrimoni comú que necessita protecció per part de la UE, ja que aporta beneficis fonamentals que afecten el benestar humà i la resiliència mediambiental; desenvolupar un marc jurídicament vinculant que inclogui les principals amenaces que posen en perill el sòl: l’erosió, el segellat, la pèrdua d’elements orgànics, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació; integrar els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides relacionats amb el sòl en les polítiques de la UE; quantificar correctament i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle procedents dels sectors de l’agricultura i la silvicultura.

Pots obtenir més informació i signar la iniciativa a www.people4soil.eu/es

[1] FAO (2011). The state of the world’s land and water resources for food and agriculture.

[2] Smith et al. (2007). Agriculture. In Climate Change 2007: Mitigation. Contribution of Working Group III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change

[3] European Commission (2005). Soil atlas of Europe.

Font:eldiario.es

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here