aceite palma Efeverde

EFE Verde 05/04/2017
Oli de Palma, un producte barat però exterminador

L’oli de palma és un element bàsic en l’alimentació de bona part del món on aquest arbre creix de forma ràpida i fàcil. Les grans multinacionals també han tirat l’ull a aquesta planta, del fruit s’elabora un oli barat per a elaboració d’agrocombustibles i productes.

Imatge: Un treballador indonesi càrrega al camió el fruit de la palma a Indonèsia

Del fruit d’aquesta planta s’elabora un oli que resulta més barat que l’oli d’oliva, produït a la zona de la Mediterrània. No obstant això, per als països pobres, particularment els de l’Àfrica o Àsia, on hi ha mancances alimentàries, l’oli de palma resulta un aliment molt valuós.

De la planta, de la família de les Arecaceae, s’utilitza tant la polpa com l’ametlla, de la qual s’extreu l’oli, mentre que els residus sòlids d’aquestes ametlles, denominats coca de palma o coca de palmist, són utilitzats en la alimentació animal.

Oli de palma, pros i contres

El seu baix cost és pel que ha arribat a formar part consubstancial de l’alimentació industrial occidental i s’ha posicionat com el segon oli més consumit al món. És utilitzat per als olis de fregit, margarines, plats precuinats, sopes, patates fregides, gelats, pa de pessic, gelats, galetes, etc.

L’oli de palma també s’utilitza per a la indústria química, cosmètica, d’alimentació animal i, en l’actualitat, en l’elaboració dels anomenats agrocombustibles.

Els beneficis de l’oli de palma per al sud-est asiàtic són els mateixos que l’oli d’oliva per al món mediterrani. És la font per cuinar i un ingredient bàsic, de la mateixa manera que a la Mediterrània no s’entendria la gastronomia sense l’olivera.

Però, en ser molt barat, gran part dels aliments que nosaltres consumim estan elaborats amb aquest oli, que té un excés de greixos saturats pel seu procés industrial i que no són bons components des del punt de vista dietètic.

Per a la responsable d’Agricultura i Alimentació d’Amigos de la TierraBlanca Buibal, l’expansió del cultiu de palma també està molt relacionada amb l’homogeneïtzació de la dieta mundial i el descens de la qualitat dels aliments.

Oli de palma, un greix molt barat

“L’oli de palma -va dir- és un greix molt barata perquè s’obté una gran quantitat d’oli per hectàrea. Per això s’ha convertit en la preferida de la indústria alimentària en substitució d’altres olis com el de colza, sèsam, oliva etc”.

“L’omnipresència d’aquest greix de baixíssima qualitat en la dieta mundial té també efectes en la salut, en forma de diabetis, obesitat i malalties coronàries que se senten en països que no són productors si no consumidors d’aquest producte”, va afegir Buibal.

Els països que cultiven el palmell es troben a les zones tropicals. Tot i que és originària d’Àfrica Occidental, el 87 per cent de la producció mundial procedeix d’Indonèsia i Malàisia. Altres països que posseeixen camps de cultiu de la palma i també es dediquen a la seva exportació són, en ordre de producció: Tailàndia, Colòmbia i Nigèria. Altres països productors són Papua Nova Guinea, Costa d’Ivori, Equador, Hondures, Ghana, Camerun, Costa Rica, Perú o Colòmbia.

En l’actualitat, la Xina s’ha convertit en el principal importador mundial d’aquest oli, seguit de la Unió Europea, l’Índia i el Pakistan.

L’arbre, originari del Golf de Guinea a l’Àfrica Occidental, s’ha estès per totes les regions tropicals del món. A causa del seu millor rendiment per hectàrea, els seus baixos costos de producció i les seves múltiples usos, la palma de l’oli es va convertir en la principal font d’oli vegetal del planeta per davant de la soja.

Països com Indonèsia i Malàisia són els que estan patint les pitjors conseqüències de l’interès per la palma, donat l’afany desmesurat d’alguns països desenvolupats d’obtenir aquest producte, segons la representant de l’associació ecologista “Amigos de la Tierra”.

El responsable d’agroalimentació i agrocombustibles d’Ecologistes en AccióTom Kurcharz, va dir a EFE que, en l’actualitat, a causa de la demanda dels agrocombustibles, s’estan accelerant els impactes mediambientals del cultiu de l’oli de palma. S’estan desforestant selves d’Indonèsia i Malàisia i altres zones selvàtiques com les de Colòmbia, per obrir pas a aquests cultius.

Kurcharz va denunciar que a l’illa de Sumatra (Indonèsia) hi ha una situació que grups ecologistes, indígenes, camperols i científics han denunciat durant molts anys. “La quantitat d’incendis provocats per determinades empreses per” netejar “els boscos i reemplaçar amb plantacions agroindustrials ha deixat en 50 anys més de 74 milions d’hectàrees de boscos destruïts i els seus” productes “han estat transportats al món sencer”.

Per cultivar la palma es talen extensions de bosc verge amb l’objectiu de plantar aquesta espècie. “El principal motiu de preocupació mediambiental -va assenyalar Kurchartz- és l’augment d’aquests cultius per a l’elaboració d’agrocarburants”.

El cultiu de l’oli de palma es realitzava en règim de monocultius, però ara, a causa de les seves extensions, es realitza amb usos abusius de químics i herbicides.

Segons Kurcharz, “en el procés de contrareforma agrària, milers d’indígenes i camperols han estat estat desallotjats de les seves terres, i centenars de persones, que van intentar resistir-se, torturats. En les plantacions industrials s’han registrat múltiples violacions dels drets humans i una injustícia laboral generalitzada”.

Font: EFE Verde – www.efeverde.com

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here