Espanya, des de fan uns anys, és el país europeu on es dedica més superfície total a obtenir productes ecològics i ocupa, a nivell mundial, la cinquena posició, encapçalada per Australia. A finals de 2015 hi havia gairebé dos milions d’hectàrees certificades en producció ecològica a tot l’estat que, hores d’ara, ja s’hauran sobrepassat, atenent els imparables índexs de creixement que s’han produït any rere any.
De fet, Espanya ocupa la quarta posició mundial quant al creixement anual de superfície convertida a producció ecològica. Per darrera d’Espanya, a nivell europeu, hi trobem Itàlia, Alemanya i França, que just passen del milió d’hectàrees cadascun i, a més distància, la resta de països europeus.
Aquests són els números absoluts, si els mirem de forma relativa la cosa canvia, ja que els països on hi ha més percentatge de producció ecològica respecte del total són uns altres, com per exemple Àustria, amb més del 20% del total de la seva superfície agrícola en producció ecològica, seguida per Suècia i Letònia, amb més del 16%. A Espanya, més del 7% de la superfície agrícola està en producció ecològica, el que representa, per fer-nos una idea aproximada, que tota la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana fos ecològica.
Les dades de producció, però, contrasten molt amb les dades de consum de productes ecològics, on la situació és del tot diferent. Mentre les produccions són força elevades, el consum encara és molt baix, amb una despesa anual de poc més de 20 euros per persona, molt lluny dels més de 220 euros que es gasten els suissos, per exemple. Malgrat tot, cal dir que aquest consum està creixent amb força, tot i que per darrere del creixement de les produccions.
Totes aquestes dades s’han d’agafar amb una certa reserva, ja que la situació és molt dinàmica i canvia constantment. Així doncs, si ens fixem en la situació dins d’Espanya, es poden apreciar grans diferències entre diferents zones, no hi ha una situació homogènia. Podem veure que la producció està concentrada sobre tot en el sud, amb més de la meitat a Andalusia, seguida per Castella La Manxa, mentre que les indústries transformadores i comercialitzadores es concentren sobre tot a Catalunya, amb més d’una quarta part del total. Pel que fa al consum a nivell estatal, més d’una quarta part es produeix a Catalunya, seguida per Madrid i València.
Si ens allunyem una mica dels números i ens fixem en el seu significat, podem provar d’interpretar les tendències, que és el més interessant. El primer tret que crida l’atenció és que es pot comprovar com les produccions i el consum no sempre van de la ma, de fet, més aviat van per camins diferents. Així, en unes zones es desenvolupen amb força les produccions, a vegades molt especialitzades, mentre que en altres creix molt la demanda i el consum. De forma general, s’observa que a les zones més riques hi ha cada cop més consum i una demanda més diversificada i àmplia, que no es pot abastir de les produccions pròpies, i cada cop més productes es porten de zones productives on, sovint, les condicions econòmiques i socials són força pitjors. Si això ho referim als dos mercats de consum més importants a nivell mundial, els EEUU i Europa, que junts signifiquen aproximadament el 90% de les vendes mundials totals d’aliments ecològics, es comprova que una gran part de les produccions mundials van destinades a l’exportació cap aquests dos mercats.
Però aquesta situació també es reprodueix dins d’aquestes dues zones. Dins de la Unió Europea, hi ha països que són bàsicament productors, com Espanya, i destinen una gran part de les seves produccions a altres països on la demanda és molt més elevada, com Alemanya i Dinamarca. El mateix passa als EEUU, on alguns estats concentren les produccions i altres el consum. De fet, aquest és el mateix esquema amb el que funciona el sistema alimentari global a nivell mundial, els productes ecològics no s’allunyen gaire d’aquesta dinàmica, sobre tot quan el mercat de productes ecològics es va desenvolupant i cada cop més consumidors s’interessen per aquest tipus de productes. Aquest sistema permet que aquests consumidors puguin trobar cada cop més productes i a un millor preu, mentre que al mateix temps permet la supervivència i continuïtat als productors d’altres zones més agrícoles i/o menys desenvolupades.
Fins aquí, independentment de si parlem de productes ecològics o no, tot sembla obeir les mateixes lleis del mercat globalitzat, sobre tot quan es tracta de mercats madurs, com és el cas dels països amb més consumidors i més consum de productes ecològics. La pregunta que sorgeix és si hi ha espai per sistemes comercials més ecològics, o només es pot aspirar a produccions més ecològiques comercialitzades de forma convencional. Si la comercialització ha de ser forçosament convencional i globalitzada, l’impacte positiu dels productes ecològics queda limitat al sistema de producció i a l’obtenció de productes més segurs pel consumidor, que evidentment no són avantatges menyspreables. Si a aquests efectes positius hi sumem altres avantatges relacionats amb el model comercial, com ara potenciar el consum de productes ecològics d’origen més local i comercialitzats en cadenes curtes, llavors es pot aconseguir una millor sobirania alimentaria i potenciar un desenvolupament rural molt més equilibrat. I per aconseguir aquesta mena de distribució cal consumidors conscients, informats i crítics, que sàpiguen triar, amb la seva opció de compra, el que realment ens convé.
Autora: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Bio Eco Actual Abril 2017
