Un equip internacional en el què participa una investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert recentment que l’eruga de l’arna de la cera (de nom científic ‘Galleria mellonella’) és capaç de degradar o descompondre plàstics tan resistents com el polietilè.

Aquest cuc que en altres circumstàncies suposa un perill per als ruscs d’abelles (fins a esdevenir una plaga), pot digerir el plàstic i convertir-lo en substàncies menys contaminants.

Potser en el futur, l’ús d’aquest tipus d’insectes podria ajudar a reduir el greu problema de l’acumulació de residus plàstics -especialment preocupant en els mars i oceans-, encara que la solució real hauria de passar per reduir l’ús de plàstics procedents del petroli i evitar que les seves deixalles contaminin el medi ambient.

L’acumulació de residus plàstics és un dels problemes més preocupants per al present i el futur del medi marí. Cada any arriben al mar entre 4,8 i 12,7 milions de tones de restes de plàstics sintètics, segons un estudi publicat al febrer de 2015 a la prestigiosa revista ‘Science’ per investigadors de la Universitat de Santa Bàrbara (Estats Units). De forma paral·lela, investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) calculen que la superfície de la Mediterrània conté unes 1.455 tones de residus plàstics, segons els resultats del projecte NIXE III.

Per ser conscients que el problema afecta la pràctica totalitat dels racons marins del planeta, s’ha d’esmentar també un estudi publicat el passat 19 d’abril [2017] a la revista ‘Science Advances’ en què es mostren dades actuals sobre els plàstics que s’estan acumulant en les aigües de l’oceà Àrtic. Els residus procedents de l’Atlàntic Nord estan sent arrossegats cap al Pol Nord i es concentren en una zona en la qual cada vegada hi ha menys gel per culpa del canvi climàtic. En aquest estudi, que va comptar amb la participació de l’investigador Andrés Cózar, professor de la Universitat de Cadis, es destaca que la presència de plàstics a l’Àrtic suposa una seriosa amenaça per a l’ecosistema marí i moltes de les seves espècies d’animals i plantes.

Els seus impactes negatius ja es deixen notar. Els responsables d’aquest estudi indiquen que al nord de la mar de Groenlàndia i a la frontera nord-est de la mar de Barents van ser localitzats uns 63.000 fragments de plàstic per quilòmetre quadrat.

En els últims anys s’han posat a prova algunes tecnologies que poden ajudar a reduir la presència de deixalles persistents com els plàstics. L’estiu de 2016, per exemple, la fundació The Ocean Cleanup que lidera el jove Boyan Slat va instal·lar al mar del Nord, a 23 quilòmetres de la costa d’Holanda, el primer prototip de barrera flotant per a la recollida de residus. Aquest dispositiu experimental, de 100 metres de llarg, romandrà flotant al mar fins al juliol d’aquest any [2017] per posar a prova el disseny, prestacions i resistència del sistema.

L’objectiu final de The Ocean Cleanup és construir i posar en funcionament diversos equips de grans dimensions que permetin recollir els residus flotants (principalment plàstics) a la zona del Pacífic. Diversos estudis i observacions des d’avions mostren que en aquestes aigües és on s’acumulen -per accions de les corrents marines- les majors concentracions d’aquests residus produïts pels humans.

El sistema ideat per Boyan Slat consisteix a desplegar al mar grans barreres flotants en forma de V, amb la finalitat de concentrar el residu i facilitar la seva recollida mecànica. El projecte ha rebut una desena de guardons internacionals i ha aconseguit recaptar fons suficients -i ajudes d’empreses tecnològiques- per posar en marxa les primeres fases d’investigació i desenvolupament.

Plásticos mares residuos plásticos

primeres fases d’investigació i desenvolupament.

La iniciativa del jove Boyan Slat és una de les més conegudes però no és l’única que tracta d’aplicar noves tecnologies a la neteja de l’aigua de la mar, vegem altres iniciatives interessants.

El dispositiu SeaBin, dissenyat per els joves Andrew Turton i Peter Ceglinski, és una mena de paperera marina que funciona de manera similar als dispositius de recollida de fulles i residus flotants de les piscines. Una bomba connectada amb aquest recollidor xucla l’aigua superficial i els residus flotants, que queden retinguts en un filtre. El primer prototip de SeaBin va ser posat a prova durant el 2016 al Club Marítim de Palma (Balears, Espanya).

A Baltimore (Estats Units) 2016 es va posar en servei un prototip del recollidor d’escombraries marines impulsat amb energia solar; una petita embarcació batejada com ‘Profesor Trash Wheel’ que fa pujar a bord les deixalles flotants gràcies a una cinta transportadora.

La Universitat North Carolina a Wilm ington (EUA) i el Plastic Ocean Project treballen des de 2009 en el dispositiu de recollida d’escombraries conegut com Manta Trawler. En aquest cas, una embarcació arrossegaria una xarxa semiflotant amb forma d’embut i dipòsit de recollida a la part final.

En un altre projecte realment innovador, la Abundant Seas Foundation, amb seu a Gig Harbor (Estats Units), ha proposat l’anomenat Pod Project , una iniciativa que compta amb un prototip que simula una gran boia en què es recullen els residus flotants de forma automàtica, aprofitant el moviment de les onades i els corrents marins. Quan el dipòsit d’aquesta boia s’omple, un sistema automàtic dóna un senyal al servei de recollida de deixalles.

Autor: Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual Juny 2017