El Govern preveu demanar als cossos i forces de seguretat de l’Estat que persegueixin el frau de productes ecològics. Nota de premsa SEAE.

La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) ha declarat que l’Estratègia “ha de contemplar amb més afany la gestió del coneixement” agroecològic, des de la seva generació a la difusió (amb assessorament, formació, innovació i recerca) perquè arribi “a tots els actors de la cadena del sector “.

MADRID, (EUROPA PRESS). L’esborrany de l’Estratègia de Suport a la Producció Ecològica 2017-2020 que ha preparat el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), i que té com a principal objectiu fomentar el consum intern , contempla, entre les seves 36 línies estratègiques, establir “comunicació especial” amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat per a perseguir els “casos més greus d’ús indegut intencionat” de les mencions reservades per a productes ecològics.

Segons el document, a què ha tingut accés Europa Press, el Govern vol “defensar el consumidor” davant d’aquestes irregularitats, que poden ser causades per “una mala informació de l’operador comercial” o per una “intencionalitat que persegueixi l’obtenció d’un lucre basant-se en el prestigi “del producte ecològic.

Entre les 36 línies estratègiques, l’esborrany també preveu impulsar la presència de menjar ecològic en la restauració de l’Administració General de l’Estat i en la compra pública d’aliments, a més de concloure el projecte del Registre d’Operadors Ecològics (REGOE) amb la finalitat de crear una eina de “marcat caràcter comercial” a través d’una plataforma digital que “doni a conèixer al món” els productes sostenibles espanyols i els contactes dels operadors que poden subministrar-les.

Possibles reduccions fiscals i difusió al públic infantil

Un altre dels punts estratègics és l’estudi de la fiscalitat en la producció ecològica, ja que, en el règim d’estimació objectiva ha una “sèrie de coeficients reductors” que s’apliquen en determinats casos, com a les activitats d’agricultura ecològica.

A més, el document assenyala com a punt d’actuació l’edició de materials editables i estratègies de comunicació “especialment dissenyades per a difondre entre la població infantil” les característiques de la producció ecològica, així com estimular la “conversió” d’agricultors i guanyadors tradicionals i caracteritzar el paper dels joves emprenedors i les dones en el sistema ecològic.

Així mateix, l’esborrany preveu implantar una Interprofessional del Sector Ecològic, una figura del món agrari que engloba els cooperativistes, treballadors i empresaris del sector i fins impulsar la producció ecològica per al foment i la conservació de pol·linitzadors.

4 Objectius: consum, vertebració, consolidació i estudi

El document, en fase encara de revisió, té quatre objectius principals: fomentar el consum intern, ja que la producció espanyola ha estat “tradicionalment” orientada a l’exportació; contribuir a una “millor vertebració” sectorial de la producció ecològica; donar suport al creixement i consolidació del sector, amb especial atenció a la ramaderia ecològica; i estudiar el paper de la producció ecològica en la política de medi ambient i adaptació al canvi climàtic.

Pel que fa al consum, el document assenyala que hi ha hagut una “evolució positiva” ja que la despesa per càpita a Espanya durant 2015 va ser de 32,27 euros, enfront dels 25,89 de 2014. No obstant això, es troben encara lluny de altres països europeus: 260 euros per persona a Suïssa, 191 a Dinamarca o 177 de Suècia.

A més, el MAPAMA reflecteix que la despesa per càpita a Espanya de productes convencionals va ser de 2.133 euros el 2015 i de 2.110 el 2014. No obstant això, segons les dades del ministeri, entre 2011 a 2015 es va donar un augment del 56,6 per cent en el consum en ecològic, davant d’una disminució del 2,1 per cent en convencional.

Sobre la comercialització, l’esborrany indica que els productes ecològics han de “ser presents en tots i cadascun dels canals de distribució” i destaca les diferències amb altres països europeus: a Suïssa, la distribució minorista ecològica es dóna en un 78% per canals convencionals, en un 12% per botigues especialitzades i el 10% restant per altres; al Regne Unit, seguint el mateix ordre, la quota és de 67%, 3% i 30%; a Alemanya, 53%, 30% i 17%; a Àustria, el 74%, 13% i 13%; a Espanya, però, es dóna el percentatge més baix per canals convencionals amb un 37%, un 41% per canals especialistes i un 22% en altres.

El segon objectiu que estableix l’esborrany és el de “contribuir a una millor vertebració sectorial de la producció ecològica”. Per a això, enfortirà les entitats representatives del sector, “a més d’ampliar el ventall de les mateixes a través de diferents mecanismes com convenis i subvencions”.

El tercer eix de l’estratègia és “donar suport al creixement i consolidació de la producció ecològica, amb especial atenció a la ramaderia ecològica”. En aquest sentit, el document reconeix que, encara que en 2015 es van registrar 7.553 explotacions ramaderes, el que va suposar un augment del 50 per cent en els últims 5 anys, “un dels trets que caracteritzen l’estructura productiva bàsica del sector és l’insuficient nivell de desenvolupament de la producció ecològica d’origen animal a Espanya “.

Finalment, el quart objectiu per al MAPAMA és “estudiar el paper de la producció ecològica en la política de medi ambient i adaptació al canvi climàtic”. Així, el Govern reconeix que la “coherència” de l’agricultura i ramaderia ecològiques amb la política mediambiental podria radicar en la seva “sostenibilitat, i en la incidència sobre el manteniment o augment de la fertilitat del sòl, sobre la biodiversitat, l’adaptació al canvi climàtic, el bon ús de l’aigua i el benestar dels animals”.

L’esborrany no compta amb assignacions pressupostàries i assenyala que aquestes s’han d’establir en els pressupostos generals de l’Estat. A més, el ministeri indica que per a l’avaluació d’aquesta estratègia, elaborarà un informe amb les activitats dutes a terme, així com una anàlisi de l’impacte de les mateixes.

Reaccions de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE)

Davant d’aquest document encara no aprovat, i que ha comptat amb la col·laboració d’experts per a la seva elaboració, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) ha declarat que l’Estratègia “ha de contemplar amb més afany la gestió del coneixement” agroecològic, des de la seva generació a la difusió (amb assessorament, formació, innovació i recerca) perquè arribi “a tots els actors de la cadena del sector”.

En aquesta línia, la SEAE ja ha fet les seves aportacions, que passen per la formació als productors, el desenvolupament d’un mòdul superior de tècnic FP, establir un sistema horitzontal d’assessorament a agricultors, reforçar la divulgació tècnica i fomentar i incentivar el consum de productes ecològics en menjadors escolars i entitats públiques, entre d’altres.

Segons el director tècnic de SEAE, Victor Gonzálvez, el MAPAMA té “el difícil repte d’harmonitzar l’aplicació dels Plans d’Acció en producció ecològica en un país amb 17 comunitats autònomes”, i ha afegit que “l’altre taló d’Aquil·les” del document és que “les actuacions no estan dotades de pressupost específic”.

Fonts: Nota de prmnsa SEAE – Europa Press

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Juliol-Agost 2017