España se queda sola cultivando transgénicos conreant transgènics

Espanya segueix sent l’únic país d’Europa on es conreen quantitats significatives de vegetals transgènics (Organismes Genèticament Modificats, OGM). En concret, en 2016 es van conrear a Espanya 129.081 hectàrees amb l’única varietat biotecnològica que actualment està autoritzada d’acord amb la normativa de la Unió Europea, el blat de moro transgènic MON-810 (o blat de moro Bt), creat per la multinacional Monsanto.

La xifra de cultius transgènics de 2016 representa un augment del 19,8% respecte a l’extensió del blat de moro transgènic a Espanya el 2015, segons el balanç anual mundial elaborat pel Servei Internacional d’Adquisició d’Aplicacions de Agrobiotecnología (ISAAA, per les seves sigles en anglès), una entitat que dóna suport sense cap objecció l’ús de cultius biotecnològics.

Després d’Espanya, els únics països europeus amb transgènics són Portugal (7.069 hectàrees el 2016), Eslovàquia (138 hectàrees) i la República Txeca (75). Romania, Polònia i Alemanya, que en anys anteriors tenien petits cultius transgènics, no van registrar cap extensió amb aquesta varietat en 2016, segons s’indica en l’informe del ISAAA. Així doncs, durant l’any passat pràcticament el 95% dels transgènics d’Europa tenien el seu origen en camps de casa nostra.

Luis Ferreirim, responsable d’agricultura de Greenpeace a Espanya, considera que l’informe de l’ISAAA ve una vegada més a confirmar el “fracàs dels cultius transgènics després de més de 20 anys de comercialització”. “Malgrat que les dades mostrin un increment de la superfície respecte a l’any anterior, mostren també que el cultiu de transgènics al món continua sent molt minoritari, no arribant ni tan sols al 10% de la superfície agrària mundial, i es concentren en una vintena de països”, explica Ferreirim.

Les dades sobre cultius transgènics per comunitats autònomes mostren igualment una gran concentració territorial. Del total de 129.081 hectàrees amb transgènics a Espanya, 46.546 corresponen a Aragó, 41.567 són de camps de conreu de Catalunya i 15.039 hectàrees d’Extremadura; seguits d’Andalusia, Navarra i Castella la Manxa.

Luis Ferreirim destaca en aquest sentit que “seria important i fonamental iniciar una profunda reflexió de l’ús de transgènics a Espanya tal com van recomanar els serveis tècnics del mateix Govern d’Aragó, ja que els rendiments no són millors que els de les llavors convencionals i que les pèrdues per trepant -la plaga que evita el blat de moro transgènic que es conrea a Espanya- no són rellevants en els últims anys”.

Els sectors ecologistes que s’oposen als transgènics consideren que la utilització de varietats manipulades genèticament -com el blat de moro BT respon principalment als interessos de les empreses agroquímiques -en aquest cas Monsanto- i als agricultors que intenten treure més beneficis als seus cultius sense fer un balanç global dels seus possibles impactes ambientals o socials.

Problemes legals i oposició ecologista

Les exigències legals imposades als transgènics per la Unió Europea responen a l’oposició de diversos sectors socials i grups ecologistes -preocupats pels possibles efectes d’aquest tipus de varietats sobre el medi ambient i la salut- i el plantejament d’alguns tècnics i polítics que dubten que el cultiu d’OGM sigui la solució als problemes agrícoles als quals s’enfronta Europa.

Mentre que a Europa el cultiu de transgènics segueix sent pràcticament inexistent (sense que aquesta realitat provoqui la ruïna de l’agricultura europea), els polítics i agricultors d’altres països s’han convertit en defensors d’aquest tipus de productes de laboratori. Països com els Estats Units, Brasil, Argentina, Canadà o l’Índia s’han convertit de fet en líders mundial de la indústria agroalimentària dels transgènics.

L’informe de la ISAAA destaca que la superfície mundial conreada amb transgènics va arribar el 2016 a l’extensió total de 185,1 milions d’hectàrees, una mica superior a les 179.700.000 d’hectàrees el 2015 i les 181.500.000 d’hectàrees el 2014. “En 2016, un total de 26 països, entre els quals es trobaven 19 països en desenvolupament i 7 països industrialitzats, van plantar cultius biotecnològics [transgènics]”, exposa el resum de l’informe.

La nota informativa difosa per la ISAAA per presentar el seu informe anual acumula una llarga llista d’elogis cap als cultius transgènics; en alguns punts utilitzant expressions clarament propagandístiques. “Els cultius biotecnològics s’han convertit en un recurs agrícola indispensable per als agricultors de tot el món a causa de la gran quantitat de beneficis que ofereixen per la seva millor productivitat i rendibilitat així com també, pel menor esforç que requereixen”, va afirmar el president de la junta directiva del ISAAA, Paul S. Teng. “Als països en desenvolupament, la plantació de cultius biotecnològics [transgènics] va ajudar a alleujar la fam augmentant els ingressos de 18 milions de petits agricultors i de les seves famílies i aconseguint que gaudissin d’estabilitat financera més de 65 milions de persones”, assegura la nota difosa per la ISAAA; en una de les afirmacions que evidentment no comparteixen els grups ecologistes i altres sectors socials crítics amb la indústria dels transgénics.

Luis Ferreirim destaca que un dels exemples del poc èxit dels transgènics a escala global és que “segueixen predominant els mateix cultius que fa 20 anys: els tolerants a herbicides i a insecticides”. A més, el portaveu de Greenpeace recorda que els principals cultius transgènics “no estan destinats a l’alimentació directa humana, sinó a l’alimentació d’animals, que no poden triar el que mengen”.

Autor: Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual Setembre 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here