Coneixent l’origen del primer antiadherent, el tefló, resulta difícil entendre que acabés a la cuina. Es va inventar de manera casual en els anys 30, quan un científic americà investigava sobre refrigerants. Després, es va utilitzar en la fabricació de bombes nuclears i actualment té múltiples usos (indústria, construcció, medicina i fins a les nostres cuines).

El tefló ens va mostrar el que significa utilitzar un antiadherent en les paelles i a tots ens va agradar que no es peguessin les truites i altres, de manera que la paella antiadherent entrar a totes les llars. Més tard, va venir l’alarma sobre la seva toxicitat i es va saber que es devia a un compost que contenia el tefló, el PFOA (àcid perfluorooctánico). Diem “contenia” perquè actualment ja no el conté (almenys el teflon de Dupont), degut les sancions imposades pels seus efectes cancerígens i com a disruptor endocrí.

Ara el tefló i molts altres antiadherents són de PTFE (tetrafluoroetileno), la substància principal de l’tefló i que realment té les qualitats antiadherents. Per més que s’ha investigat el PTFE (sense PFOA), es tracta d’un material inert i que no suposa cap problema de toxicitat, almenys mentre no sobrepassin els 250º – 270ºC de temperatura. Això no ha de suposar un inconvenient a la cuina, ja que aquesta temperatura no ha d’arribar mai al cuinar perquè es cremen i desnaturalitzen els olis i s’alteren en major o menys mesura tots els nutrients.

El PTFE té excel·lents propietats antiadherents, si bé la seva té el desavantatge que es deteriora fàcilment. Quan el fem servir, encara que ho tinguem cura bé (rentat a mà, no utilitzar objectes punxants, no escalfar a altes temperatures) es fa malbé amb força rapidesa la seva superfície, sent motiu per rebutjar-lo.

Alternatives al tefló

A causa dels inconvenients del PFOA per a la salut, van començar a sorgir alternatives que el substituïen. La nostra experiència, en la recerca de materials lliures de tòxics i de bona qualitat, és que es tracta d’un tema complicat i no molt clar, ja que els fabricants no mostren els “ingredients de la seva recepta” i esbrinar la toxicitat d’una paella no sol ser fàcil. Actualment, dir “lliure de PFOA” no aporta res, perquè se suposa que tots els antiadherents ho han de ser i per a nosaltres hi ha altres punts a considerar a més del PFOA.

La nostra conclusió, fins al present, és que no s’ha superat encara l’opció dels antiadherents de PTFE reforçats amb titani, el qual li dóna duresa i resistència. La marca alemanya Skk és la que més garanties ens dóna d’complir amb els nostres requisits de no contenir tòxics (parlem dels tòxics que podem identificar): metalls pesants, dissolvents i nanomaterials, condicions que no compleixen tots els antiadherents amb titani. Hi ha diferents categories de antiadherents amb titani, fins i tot SKK té diferents categories, si bé des Conasi només triem la gamma més alta, ja que es tracta del antiadherent de més gruix i capes. Són productes indeformables de fosa d’alumini, amb fons difusor i amb una manufactura semiartesanal i d’altíssima qualitat.

Hi ha parament de ceràmica antiadherent o termoceràmica que també compleix aquests requisits de materials sense tòxics, tot i que l’experiència ens mostra que la ceràmica és un antiadherent de menys durada.

Renunciar als antiadherents?

També hi ha l’opció de tornar a les paelles tradicionals, sense antiadherent. Si és així, triem estris de ferro que no contingui plom o d’acer inoxidable, tot i que no podrem evitar els metalls pesants (a considerar per cada un fins a quin punt ens preocupem per aquest assumpte, ja que se sap que hi ha una transferència de metalls als aliments i una acumulació en el nostre organisme, però no coneixem quantificacions d’aquests aspectes).

Per evitar els metalls pesants, tenim com a opcions perfectes els que considerem els materials més segurs per cuina: porcellana (la marca Eschenbach fa un tractament de vidre a la superfície de la seva porcellana per aconseguir un efecte antiadherent), ceràmiques tradicionals de bona qualitat amb esmalts lliures de metalls i parament de vidre vitroceràmic. Amb aquests materials vam recuperar la tradicional cuina lenta i utilitzem materials nobles.

Té cura de les teves antiadherents

Possiblement, el més adequat sigui prendre el millor de la tradició, basant la nostra cuina en olles i cassoles del material saludable que més ens agradi i utilitzar parament antiadherent de la millor qualitat per a aquestes preparacions que tendeixen a enganxar-se. I sempre tenint cura adequadament el antiadherent:

  • Utilitza temperatures adequades: l’oli no ha d’arribar a fumejar.
  • Rentar a mà després de cada ús (la sal del rentaplats agredeix els antiadherents).
  • Utilitza estris (espàtules, escumadores) de silicona o bé de fusta.
  • No emmagatzemar dinar al parament antiadherent.
  • Si fem preparacions amb tomàquet o altres aliments àcids, treure’ls i rentar quan haguem acabat de cuinar-los.
  • Utilitzar sempre amb greix o líquid.

Conasi, tenim cura de la teva salut a través de l’alimentació i dels materials que entren en contacte amb els aliments, fent una acurada i respectuosa selecció en tot moment.

Més informació interessant a www.conasi.eu

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Octubre 2017