Els residus de productes químics perillosos en els aliments, com els plaguicides, poden tenir efectes perjudicials per a la salut dels consumidors, com provocar càncer o comportar conseqüències adverses par als sistemes reproductiu, immunitari o nerviós. Diferents experts adverteixen de la relació entre l’exposició a químics i danys en el desenvolupament cerebral i malalties com la leucèmia.

Els organismes internacionals, com la FAO i l’OMS,  estudien els nivells màxims d’ingesta diària d’aquestes substàncies, a partir dels quals s’estableixen el límits màxims de residus (LMR), per a que la quantitat de plaguicides als que estem exposats els consumidors en els aliments que ingerim al llarg de la nostra vida no tinguin efectes perjudicials per a la nostra salut. Aquests estudis es limiten als principis actius presents en la fórmula dels productes i només una petita part d’ells s’han avaluat per l’Agència Internacional d’Investigacions contra el Càncer (IARC) en relació al seu risc cancerigen.

Hi ha tota una sèrie de temes importants que qüestionen l’efectivitat d’aquests LMR. Per exemple, l’efecte combinat dels residus de diversos plaguicides presents en un mateix aliment, encara que tots estiguin per sota dels seus límits individuals. També s’hauria de considerar l’efecte de certes substàncies secundàries en les que es degraden aquests residus, o inclús en l’efecte tòxic de certes substàncies que s’inclouen en la composició dels pesticides, diferents del principi actiu, i que a vegades poden resultar molt més tòxiques  que aquests. També influeixen els hàbits alimentaris de les persones, en relació al nivell de consum de certs aliments, el seu estat de salut o el seu grau de vulnerabilitat, com per exemple en el cas dels infants.

L’aplicació de plaguicides també pot causar danys a altres organismes que en principi no en són el seu objectiu, incloent aus, abelles i peixos

Els cultius alimentaris tractats amb plaguicides contenen invariablement una quantitat més o menys imprevisible d’aquests productes químics, per tant, és imprescindible utilitzar sistemes per a la seva descontaminació. El rentat amb aigua o remull en solucions de sal i altres productes químics poden ser efectius per reduir el nivell de certs pesticides. Els passos preparatoris com pelar, retallar, etc., eliminen els residus de les porcions externes dels aliments. Diversos tractaments tèrmics, com la pasteurització i altres sistemes, s’han trobat valuosos en la degradació de diversos plaguicides. Per contra, certes tècniques de conservació, com l’assecat i la deshidratació, augmenten el contingut de plaguicides a causa de l’efecte de concentració. Tanmateix, l’efecte de disminució sempre dependrà de la concentració inicial dels pesticides en el moment de la collita.

Roundup pesticidas residuos tóxicos

Per altre banda, l’aplicació de plaguicides també pot causar danys a altres organismes que en principi no en són el seu objectiu, incloent aus, abelles i peixos. Aquests residus també causen  danys ambientals, a través de la contaminació del sòl, aigua i plantes, i també contribueixen a generar una major resistència dels organismes que es volen eliminar, sobre els quals cada cop són menys efectius. De fet, només el 0,1% dels pesticides que es tiren als camps i conreus arriben al seu objectiu, el 99,9% restant són residus perillosos que poden acabar a molta distància del lloc on han estat aplicats, fins i tot a milers de kilòmetres.

Tant els residus de plaguicides en els aliments, com la gran quantitat de productes que s’aboquen i queden al medi, combinat amb els seus efectes potencialment negatius, ens haurien de fer pensar sobre la nostra responsabilitat en tant que consumidors, no tant sols pel que fa al medi ambient, que potser el veiem més lluny i potser creiem que és responsabilitat d’altres, sinó per les amenaces directes sobre la nostra pròpia salut, o de la nostra família, que ja és una preocupació que ens toca de més a prop.

Els pesticides són una “amenaça global contra els Drets Humans”, responsables de la mort de 200.000 persones cada any, tal i com recull un informe de Nacions Unides, elaborat per la Relatora Especial sobre el Dret a l’Alimentació, Hilal Elver, amb la participació del Relator Especial sobre Productes Tòxics, Baskut Tuncak .

“L’afirmació promoguda per la indústria agroquímica que els plaguicides són necessaris per aconseguir la seguretat alimentària no només és inexacta, sinó que és perillosament enganyosa.”

Aquest  informe senyala com l’agroindústria nega els perills de certs plaguicides, així com l’envergadura de les seves conseqüències, mentre culpa els agricultors per mal ús dels seus productes, en un desplaçament inadequat de la responsabilitat.  També expressen la seva preocupació per les tàctiques de màrqueting agressives i poc ètiques, i per les enormes quantitats de diners gastats per la poderosa indústria química per influir en els responsables polítics i refutar l’evidència científica. Segons els experts, els pesticides són un tema que afecta els drets humans de manera global i la seva mala utilització “afecta el dret a l’alimentació”.

La recent publicació dels #PoisonPapers és un exemple ben clar d’aquestes pràctiques agressives i de la connivència que aquesta indústria, en ocasions, troba en els propis responsables de l’autorització i regulació dels pesticides, en aquest cas, de la pròpia Agencia de Protecció Ambiental dels EEUU.

l’alternativa a l’ús dels pesticides: la pràctica de l’agroecologia

Els mateixos experts de Nacions Unides senyalen l’alternativa a l’ús dels pesticides: la pràctica de l’agroecologia. Els estudis indiquen que les pràctiques agroecològiques són capaces de proporcionar rendiments suficients per alimentar la població mundial i assegurar-ne la seva adequada nutrició, sense minar els drets de les generacions futures a una alimentació i salut adequada. Els aliments procedents de la producció ecològica tenen tota una sèrie de clars avantatges que cada cop més estan sent posats en evidència per la ciència, entre els quals hi ha el seu menor contingut de residus de pesticides.

Igual que en moltes altres àrees, és més barat prevenir que curar. Efectivament, és més barat i efectiu invertir en desenvolupar les pràctiques agroecològiques que reparar els danys ambientals i sobre la salut causats pels plaguicides perillosos.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom

Bio Eco Actual, informatiu mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Novembre 2017