cacahuete tesoro nutritivo cacauet

El cacauet (Arachis hypogaea) és una planta anual de la família de les Fabaceae, els fruits contenen llavors amb un alt valor nutritiu i molt apreciades en la gastronomia.

En moltes cultures solen consumir-se com crema o mantega. Tot i que la majoria de persones creu que els cacauets són fruits secs, en realitat són llegums, doncs pertanyen a la família de les lleguminoses relacionades amb els pèsols, les llenties, les faves, els cigrons, etc… El fet de posseir una closca llenyosa sense polpa és el que fa que el cacauet es consideri popularment un fruit sec, en lloc d’un llegum.

Els Arachis hypogaea són originaris del Sud del continent Americà, on encara creixen algunes varietats de forma silvestre. Aquesta espècie de planta va ser domesticada, segons les restes arqueològiques de Pachacamac i del Senyor de Sipán, pels pobles indígenes pre-inques a la regió andina del Perú, fa entre 8000-7000 anys. L’arqueòleg nord-americà Tom Dillehay va descobrir a Paiján ia la vall de Nanchoc, al Perú, restes de cacauets d’una antiguitat aproximada de 7840 anys. Allà es van trobar representacions del cacauet en peces de terrisseria i atuells.

Per la seva riquesa en calories, proteïnes i greixos es va convertir en un aliment molt valuós per a les civilitzacions Maya i Azteca

Durant el període d’expansió imperial dels Incas, els cultius de cacauets es van estendre fins a arribar a regions tan allunyades com Mesoamérica, on per la seva riquesa en calories, proteïnes i greixos es van convertir en aliments molt valuosos per a les civilitzacions Maya i Azteca.

Durant la conquesta d’Amèrica, els invasors espanyols i portuguesos van traslladar el cultiu del cacauet al continent africà i a Amèrica del Nord durant l’inici del tràfic d’esclaus. A l’Àfrica, el cultiu es va difondre amb tal rapidesa que esdevenir aliment bàsic en la dieta de nombrosos països. Durant alguns segles, Àfrica va ser el principal productor mundial, però en l’actualitat, ja que el cultiu de cacauets s’ha estès àmpliament per regions d’Àsia i Oceania, el primer productor mundial és la Xina i el segon Índia, en els dos països s’utilitza tot com a matèria primera per a la producció de “oli de cacauet” molt popular a la cuina índia.

Durant el segle XVII, mercaders portuguesos van introduir el cultiu a la Xina i durant el segle XIX, missions nord-americans van introduir noves varietats d’aquest. A la cuina xinesa es va fer tan popular que molts plats tradicionals van incloure la crema de cacauet.

A la dècada dels anys 80 del segle XX, la seva producció va començar a incrementar-se fins que el 2006 la Xina es va consolidar com el major productor de cacauets del món. Un factor important en aquest increment va ser el canvi del sistema comunista cap a un sistema econòmic de mercat lliure, on els grangers trien què sembrar i què vendre.

Els Estats Units són un dels països que consumeix més cacauets. El botànic afroamericà George Washington Carver va proposar per a la indústria l’ocupació dels derivats del cacauet.

Les closques, per exemple, obtingudes com a subproducte, s’empren com un eficient combustible.

Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB)

Bio Eco Actual, mensual gratuït imprès i digital 100% ecològic
Bio Eco Actual Desembre 2017

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here