La nutrición ortomolecular: la vuelta a la alimentación como medicina / nutrició ortomolecular alimentació com a medicina

Des de les antigues cultures i civilitzacions de tot el món, l’alimentació ha tingut un paper fonamental en la manera de tractar la salut. Hem esmentat ja diverses vegades en aquesta secció a Pitàgores o a Hipòcrates i el seu concepte de la salut des d’una visió global de l’ésser humà en el seu entorn.

L’aposta per una alimentació ecològica i en general per un consum i estil de vida més saludable és, sens dubte, un avantatge però no podem obviar el context social, cultural, econòmic i mediambiental en el qual vivim actualment. I els aliments, la forma d’alimentar-nos, l’estil de vida o el medi ambient de l’era moderna res tenen a veure amb els dels nostres avantpassats.

L’esgotament dels sòls, el processament industrial dels aliments, la mala qualitat de l’aire i de l’aigua, l’estrès del ritme de vida i els horaris laborals o el consum massiu de medicaments (antibiòtics, antiàcids, laxants, antiinflamatoris…) són alguns exemples de com la vida actual produeix necessàriament efectes en la nostra salut i modificacions en la nostra alimentació.

Segons el macro estudi “Global Burden of Disease” (Cost mundial de la malaltia), publicat per ‘The Lancet’, “una dieta inadequada és el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i és responsable del 21% de les morts al món; morts que serien evitables”.

Només a Espanya moren cada any 90.000 persones per malalties relacionades amb una alimentació insana

Així es recull en l’informe “Viatge al Centre de l’Alimentació que ens emmalalteix” elaborat per VSF Justícia Alimentària Global, amb dades obtingudes de l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME).

Alimentar-se no vol dir nodrir-se

Per comprendre la teràpia molecular, caldria potser recordar que mentre l’alimentació consisteix en un acte voluntari pel qual ingerim substàncies de l’exterior per mantenir la vida (cereals, llegums, hortalisses, fruites, ous,…), la nutrició és, però, un acte involuntari pel qual els éssers vius digerim, assimilem i metabolitzem aquests aliments per obtenir una sèrie de nutrients (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines, minerals, enzims ..) que compleixen diferents funcions i serveixen per mantenir l’equilibri i la salut en el nostre organisme.

L’alimentació seria doncs una cosa educable i que s’hauria de tenir molt en compte de cara a la prevenció de moltes malalties

En aquest sentit, Felipe Hernández Ramos, un dels pioners de la nutrició ortomolecular a Espanya, fundador i director de l’Institut de Nutrició Cel·lular Activa (INCA) i autor, entre d’altres, dels llibres “Que els teus aliments siguin la teva medicina” i ” Antienvelliment amb nutrició ortomolecular”, fa unes recomanacions bàsiques pel que fa a l’alimentació:

  • Triar aliments de la màxima qualitat, preferiblement ecològics o de cultiu propi.
  • Els vegetals crus han de suposar no menys de 1/3 de l’alimentació del dia, segons l’estació de l’any i les característiques particulars.
  • Evitar additius alimentaris, els edulcorants artificials, els precuinats, l’aigua clorada, els lactis comuns i els olis comuns.
  • Reduir al màxim (en alguns casos evitar) els aliments amb un percentatge alt de midó.
  • En malalties cròniques o degeneratives evitar el blat i el blat de moro, valorant l’ús de la civada i sègol. Incorporar la quinoa, el fajol, el mill i l’arròs ecològic.
  • Cuinar a temperatures baixes (menys de 110 graus centígrads). Evitar els torrats, fregits i fumats.
  • No més d’una ració al dia de proteïna animal, o millor cap.
  • Deixar per rares excepcions o millor eliminar la carn grassa, el marisc, la rebosteria i els dolços.
  • Menjar la fruita amb l’estómac buit, de cultiu ecològic, madura i de temporada.

Els orígens: la nutrició ortomolecular, avançament del Genoma Humà

Linus Carl Pauling, Premio Nobel de Química en 1952
Linus Carl Pauling, Premi Nobel de Química el 1952

El terme ortomolecular ve del grec “orhtós” (just, correcte) i de l’adjectiu molecular, que pertany a les molècules, diminutiu de “moles” (massa). Es refereix doncs a la quantitat exacta o correcta.

Va ser Linus C. Pauling, Premi Nobel, de Química en 1954 i de la Pau el 1962, el primer a utilitzar aquest terme en el seu article “Ortomolecular Psychiatry”, publicat a la revista Science el 1968. En ell, definia la medicina ortomolecular com “teràpia que conserva la salut òptima i tracta les malalties variant les concentracions de les substàncies que estan presents en l’organisme (molècula justa) i que són necessàries per a la bona salut”.

L’Associació espanyola de nutricionistes i terapeutes ortomoleculars qualificats (AENTOC) recull en el seu manifest de defensa de la nutrició ortomolecular, que “no hauríem d’oblidar, ni tan sols des dels estament mèdics més ortodoxos, que el concepte pioner de “medicina de les molècules” expressat i desenvolupat inicialment per Pauling va aportar també les bases del que arribaria a ser la investigació del genoma humà i que especialitats mèdiques com l’hematologia i serologia, immunologia i genètica aplicada deuen molt a les seves contribucions.”

Com deia Roger J. Williams, un altre de els pares de la nutrició ortomolecular, “les necessitats nutricionals de cada individu són tan úniques com les seves empremtes digitals.” Aquesta afirmació, feta ja el 1956, ha quedat també més que avalada després del projecte del Genoma Humà i els estudis de la Nutrigenòmica i la Nutrigenètica.

Més info: www.nutricioncelular.es / www.aentoc.es i en el proper número de Bio Eco Actual (Febrer 2018)

Autora: Marta Gandarillas, Periodista

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Bio Eco Actual Gener 2018