En els últims anys, el sector de l’aigua embotellada a Espanya no ha parat de créixer: la seva facturació anual és de 900 milions d’euros i el 2015 va produir 5.392.000 de litres, la majoria d’aigua mineral natural. I si prospera és perquè hi ha demanda: som el quart país d’Europa que més aigua envasada consumeix, 115 litres per càpita.

No obstant això, i tenint en compte que el 99,5% de l’aigua d’aixeta a casa nostra és potable, segons l’últim informe técnico del Ministerio de Sanidad, hi ha algun motiu per beure aigua embotellada o es tracta de pur màrqueting?

A nivell sanitari, la majoria d’experts coincideixen que l’aigua mineral natural embotellada i la d’aixeta compleixen amb tots els requisits per al seu consum, i que les propietats de cap és determinant per empitjorar o millorar la nostra salut. Així i tot, els contaminants que pot contenir cada aigua, tot i estar permesos i controlats, mantenen la controvèrsia sobre quina és més sana.

L’aigua d’aixeta es tracta amb clor i conté multitud de químics

A Espanya l’aigua corrent procedeix de diverses fonts i sol recórrer grans distàncies fins arribar a les llars. Per això, és obligatori desinfectar aquest líquid principalment amb clor i altres compostos derivats del mateix que en garanteixin la seguretat alimentària. Però ¿suposen aquests tractaments algun risc per a la salut?

Algunes investigacions han demostrat que els compostos que forma el clor amb la matèria orgànica de l’aigua augmenten el risc que un nadó neixi amb defectes congènits, o que una dona tingui càncer rectal o de bufeta, entre d’altres problemes de salut.

No obstant això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que aquests riscos són superats pels beneficis que suposa desinfectar l’aigua. A més, a mesura que s’han estudiat els efectes d’aquestes substàncies clorades s’ha creat una legislació que estableix els límits en què es poden trobar.

A l’aigua corrent, també es detecten multitud de químics, com nitrats, fluorurs, antimoni, metalls pesants, plaguicides, pesticides o diferents patògens microbiològics. La majoria entren en el medi aquàtic principalment a través d’aigües residuals, i l’activitat agrícola i ramadera.

Encara que, els nivells de tots aquests contaminants també estan regulats per llei, i subjectes a un triple control per part del Ministerio de Sanidad, els ajuntaments i les gestores del servei. A més, qualsevol persona pot accedir al registre de les proves que rep la seva aigua al web del Sistema de Información Nacional de Agua de Consumo (SINAC), que pertany al Ministerio de Sanidad.

Els que no apareixen en aquest registre són els contaminants emergents: fàrmacs, compostos perfluorats, hormones, drogues o altres químics detectats en els darrers anys en els mitjans aquàtics, i que al trobar-se en fase d’estudi no estan inclosos en la legislació vigent. Tot i així, l’ OMS i estudis sobre aigües residuals i aigües d’aixeta conclouen que la majoria de quantitats detectades són massa petites per posar en risc la salut humana.

agua embotellada o agua del grifo

Les ampolles d’aigua poden alliberar disruptors endocrins

El principal motiu per beure aigua mineral natural embotellada, segons la Asociación Nacional de Empresas de Aguas de Bebida Envasadas (Aneabe), és el seu origen natural: s’obté sempre de les mateixes fonts subterrànies, i sense passar per tractaments químics ni microbiològics.

No obstant això, els plàstics que la envasen no són naturals, i quan romanen llargs períodes de temps a temperatura ambient alliberen substàncies químiques capaces d’alterar l’equilibri hormonal de l’organisme, conegudes com a disruptors endocrins.

Un estudi, realitzat al nostre país, va detectar aquests tòxics en totes les aigües minerals naturals analitzades (29 mostres), encara que en concentracions permeses per la normativa europea. Cap d’ells era el polèmic bisfenol A, ja que a Espanya la majoria d’ampolles estan fetes de tereftalat de polietilè (PET), que està lliure d’aquest additiu.

D’aquest plàstic també pot migrar a l’aigua antimoni. Un element classificat com a possible cancerigen, i que l’OMS tampoc considera una amenaça per a la salut al  trobar-se en quantitats ínfimes.

El gust de l’aigua d’aixeta és diferent en cada regió, però sempre és més econòmica i sostenible que la d’ampolla

El sabor és un dels principals motius pel qual els espanyols decideixen beure aigua embotellada: a les comunitats on l’aigua d’aixeta té pitjor gust, com Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya, les persones compren més aigua envasada que a Madrid, País Basc o Astúries, on te millor sabor.

Pel que fa al preu no hi ha discussió sobre quina és més econòmica: un litre d’aigua d’aixeta val 0,0016 € de mitjana a Espanya, mentre que un d’aigua embotellada, de marca barata, pot costar 0,14 € si l’ampolla és de 1,5 litres i 0,08 € si és de 5 litres.

A nivell mediambiental tampoc hi ha debat sobre quina implica un major impacte ecològic: beure aigua d’aixeta evita els gasos d’efecte hivernacle procedents de la fabricació, envasat, transport, recollida i reciclatge o incineració de les ampolles. I al mateix temps, redueix el nombre de plàstics que acaben en l’entorn, que amb el ritme actual s’espera que el 2050 n’hi hagi més que peixos al mar. A més, estalvia la petjada hídrica de l’aigua embotellada: per cada litre d’aigua envasada es necessiten 3 litres del mateix líquid.

Ara bé, disposar d’aigua d’aixeta potable a la majoria de llars també té un elevat cost mediambiental: la construcció d’embassaments, conductes i plantes de potabilització, a més del seu ús i manteniment. Però, pel seu preu i possiblement també per qüestions tècniques, és l’única que garanteix el dret humà que reconeix l’ONU a l’aigua potable. I és per això que el seu impacte ecològic, encara que no sempre estigui justificat, no és evitable.

Autor: Juan Gayá, Periodista ambiental i científic
Publicat a Bio Eco Actual Febrer 2018