Xenoestrógenos: Qué son y cómo evitarlos Xenoestrògens: Què són i com evitar-los

La majoria dels productes de cura personal com el xampú, cremes i desodorants contenen en abundància xenoestrògens en forma de ftalats o parabens, que són afegits pels fabricants perquè suavitzen la pell, els donen una major vida útil i permeten que les aromes siguin persistents i duradors. Els aliments van empaquetats en plàstics que els contaminen amb substàncies químiques estrogèniques.

Els productes de neteja de la llar, especialment els que tenen poder antibacterià, contenen ingredients estrogènics com el triclosan que és un disruptor hormonal conegut. Els efectes nocius sobre el sistema endocrí d’aquestes substàncies químiques s’han posat en evidència en innombrables estudis científics, i, no obstant això, segueixen sense estar regulades i són utilitzades per la indústria.

Els xenoestrògens són anomenats de diferents formes. Es coneixen com a productes químics disruptors endocrins (EDC s), disruptors endocrins, hormones disruptives químiques, disruptors hormonals, xenobiòtics, falsos estrògens o metaloestrògens. La seva característica fonamental és que interrompen l’equilibri hormonal natural. Per això es coneixen com a disruptors endocrins, ja que són substàncies químiques que alteren la funció normal de les hormones estrogèniques. El estrogen és una hormona natural que és fonamental per al creixement i la reproducció. El cos regula la quantitat necessària d’hormona a través de complexes vies bioquímiques. El nostre sistema endocrí allibera hormones que indiquen als diferents teixits orgànics com han de funcionar i què és el que han de fer. Els xeroestrògens són substàncies que imiten les funcions dels nostres estrògens naturals, i quan ingressen al cos s’uneixen als receptors hormonals de les nostres cèl·lules, unint-s’hi i bloquejant-los. La conseqüència és que es produeix una interrupció de les funcions dels estrògens, la funció dels quals és controlar el creixement i el desenvolupament dels teixits, i la capacitat reproductiva. Això és particularment perjudicial per als òrgans sensibles a les hormones com l’úter i la mama, els sistemes immunològic i neurològic, així com per al desenvolupament.

Els xenoestrògens no són biodegradables, de manera que s’emmagatzemen en les nostres cèl·lules de greix. L’acumulació de xenoestrògens pot estar implicada en patologies diverses com el càncer de mama, pròstata i testicular, obesitat, infertilitat, endometriosi, pubertat d’inici avançat, avortaments espontanis i diabetis.

triclosán disruptores endocrinos contaminantes hormonales

tenim contacte amb elles en productes diversos d’ús quotidià com les fruites i verdures tractades amb pesticides, els plàstics de transport i emmagatzematge d’aliments, l’esmalt d’ungles, perfums, productes de bellesa i cura del cos,… La llista de xeroestrògens és extensa, i només cito aquells compostos més habituals. A les locions i cremes trobem el 4-Methylbenzylidene càmfora (4-MBC), la benzofenona, i els parabens, metilparabé, etilparabé, propilparabé i butilparabé, que són utilitzats normalment com a conservants. Entre els plàstics destaquen el bisfenol A, ftalats, DEHP, els èters de bifenil polibromats (PBDE), i els bifenils policlorats (PCB). En el menjar els ingerim en forma de colorants i conservants, com la eritrosina, la fenosulfotiazina, i el hidroxibutilanisol, o a través dels aliments tractats amb insecticides i herbicides. En la nostra llar els trobem en forma de biocides, de conservants de la fusta, en adhesius, pintures, lubricants, com són el pentaclorofenol i els bifenils policlorats. Estan presents en els detergents, com el alquilfenols, o a la píndola anticonceptiva oral, en forma d’etinilestradiol, estrogen derivat de l’estradiol que és usat en les seves fórmules.

Llavors, què podem fer per evitar aquestes substàncies químiques tan comuns? Cal prevenir l’exposició als xeroestrògens, tant en la nostra alimentació, com en productes de neteja, de salut i bellesa, o en els plàstics que usem diàriament a la llar o lloc de treball. En el menjar hem d’evitar tot aliment que tingui contacte amb pesticides, herbicides i fungicides, sempre optant per aliments orgànics. Si són d’origen animal hem d’optar per carns i productes lactis lliures d’hormones i pesticides, i si fem servir fruites i verdures no orgàniques cal pelar-les per evitar la contaminació. Els productes de neteja de la llar, de salut i bellesa són una altra via d’entrada d’aquests compostos. Hem de fer servir productes de neteja biodegradables lliures de químics, lliures de clor i si pot ser, hem de filtrar l’aigua potable. Cal evitar productes cosmètics i cremes que continguin químics i ingredients estrogènics, com els parabens i el clorur de estearalconi, ingredient antiestàtic amb una gran varietat d’aplicacions en xampú, detergents, desinfectants, tèxtils i paper, esmalts d’ungles i dissolvents. S’han d’usar fragàncies naturals a base d’olis essencials, i sabons i pastes dentals lliures de químics. Pel que fa als plàstics d’ús domèstic, una mesura preventiva és reduir el seu ús sempre que sigui possible, evitar escalfar menjar en aquests recipients, i no fer servir embolcalls de plàstic per cobrir els aliments al emmagatzemar-los. Substituïm el plàstic pel vidre.

Coneguem on es troben aquestes substàncies químiques nocives i rebutgem aquells productes que els contenen. Visquem lliures de disruptors endocrins.

Autor: Raúl Martínez, Biòleg, especialista en Medi Ambient i Salut

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2018

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here