Aquest nom de so estranger és un producte tradicional de la cultura japonesa que gràcies a la globalització (que no sempre és negativa), ha arribat fins a nosaltres. La pruna umeboshi (que significa pruna seca) és una pruna que es recull abans de la seva maduració completa, s’asseca al sol i després es fermenta amb sal i fulles de shiso (són unes fulles de color vermell que s’assemblen a una ortiga, riques en ferro i que li donen a la ume el seu color característic), entre 6 mesos i 7 anys.
El resultat d’aquest procés és una pruna petita, arrugada, rosa, i amb sabor àcid i salat. És molt utilitzada com a aliment medicinal però també se li poden donar altres usos. Es troba en forma de pruna, però també en pasta (prunes picades), en forma de boletes, i en vinagre (líquid restant del procés de fermentació).
El seu caràcter polar la fa molt versàtil; la seva part àcida serveix per neutralitzar l’excés de yang (carn, ous, proteïna, sal refinada) i la seva part salada per neutralitzar l’excés de yin (sucre, làctics tous, refinats, cafè, alcohol, etc.) A més en el procés de fermentació es produeix àcid cítric, que el cos el fa servir per descompondre l’àcid làctic (que en excés produeix cansament i fatiga) en aigua i diòxid de carboni.
Es troba en forma de pruna, però també en pasta, en forma de boletes, i en vinagre
És per això que la pruna umeboshi es pot usar en nombroses ocasions:
- És un dels aliments amb més poder alcalinitzant que existeix.
- Té propietats antibiòtiques aturant el creixement de bacteris.
- Per a les intoxicacions alimentàries.
- Per a la diarrea o el restrenyiment ja que tonifica l’intestí.
- Els seus àcids orgànics estimulen la funció hepàtica afavorint la desintoxicació tant de toxines alimentàries com d’un altre tipus.
- Ajuda a prevenir la fatiga i a recuperar-nos del cansament.
- Quan ens maregem al cotxe.
- Com deia més amunt per neutralitzar l’efecte d’aliments amb energia molt constructiva o molt expansiva.
La seva forma d’ús és variada:
- En alguns remeis medicinals, on generalment es barreja amb kuzu (midó d’una arrel volcànica) i de vegades també amb shoyu.
- Barrejada amb el cereal o la verdura.
- Per elaborar adobs.
- Dissolta (poca quantitat) en mig got d’aigua tèbia per prendre-la al matí.
- La forma en boletes es fica directament a la boca fins que es desfan i és reconstituent.
- Bullides en aigua durant mitja hora per preparar un te.
És un aliment que val la pena tenir al rebost i portar-lo de viatge en alguna de les seves formes, ja que ens pot resultar de gran utilitat.
Autora: Dra. Eva T. López Madurga. Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Consultora de Nutrició, Macrobiòtica i Salut Integral – www.doctoraevalopez.com
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2018
