Els homínids van començar a caminar sobre dues extremitats fa al voltant de sis milions d’anys però segons alguns investigadors la forma que tenim de caminar, carregant el pes a la part davantera del peu, es va iniciar amb l’Homo erectus fa gairebé dos milions d’anys. Des de llavors els peus són els que suporten tot el pes del nostre cos, els que ens arrelen a la terra i amb ells caminem per la vida. Però a més a més, constitueixen un perfecte holograma de tot el nostre Ser i en ells estan reflectits no només tots els òrgans del nostre cos físic, sinó també les nostres emocions, la nostra forma d’estar al món i la nostra història personal.
La reflexologia podal, una teràpia mil·lenària
Això ja ho van descobrir els antics fa gairebé 5000 anys i aquí es solen situar els orígens de la teràpia que aquest mes tractem: la reflexologia podal. Recomanada per l’OMS de forma complementària a la medicina convencional i reconeguda com “una teràpia útil per al dolor”, la reflexologia consisteix en l’aplicació de massatges específics en zones, punts i àrees dels peus que corresponen a cada un dels òrgans, glàndules i estructures del nostre cos. Es creu que molt probablement sorgís a la Xina en la mateixa època que l’acupuntura i va ser practicada especialment a Orient. En el “Huáng Dì Neijing” de l’Emperador Groc, l’obra escrita més antiga i important de la medicina tradicional xinesa, ja es fa referència a l’interès dels científics de l’època pels peus i la seva relació amb la salut.
A Espanya, seguim sense regular les teràpies complementàries que altres països tenen integrades en els seus sistemes de salut
Crida l’atenció que diferents cultures tradicionals, de zones molt desconnectades entre si, coincidien en veure en els peus un camí cap a l’espiritualitat i la salut: és el cas de la Xina, les tribus indígenes americanes, Índia o Egipte. A l’Antic Egipte els massatges als peus es consideraven un tractament mèdic. S’han trobat diversos pictogrames entre els quals destaca un papir trobat a la tomba d’un metge egipci de l’any 2.330 aC., en el qual s’il·lustra l’aplicació dels massatges als peus. En diversos temples i monestirs de la Xina es poden trobar impressions dels peus de Buda dels anys 500-400 aC., mostrant punts de reflexologia.
Però la reflexologia tal com avui la coneixem la va introduir a Occident a principis del segle XX, el metge nord-americà William H. Fitzgerald. Aquest otorinolaringòleg va ser qui, juntament a un grup de metges, va sistematitzar l’estudi de les zones reflexes del peu. Va descobrir que en pressionar certes àrees de peus i mans amb els dits, es podia alleujar el dolor d’altres parts del cos. La fisioterapeuta Eunice Ingham va avançar en aquesta idea i va confeccionar els mapes per a la perfecta ubicació dels diferents òrgans del cos. En els seus treballs es destaca l’eficàcia de la reflexologia en la reducció de l’estrès i el restrenyiment, el tractament de problemes gastrointestinals, l’estimulació de la circulació sanguínia i limfàtica, dolors menstruals, l’asma, la qualitat del son, les migranyes, l’estimulació del sistema immunològic o la fibromiàlgia, entre d’altres.
Els peus són els que suporten tot el pes del nostre cos, els que ens arrelen a la terra i amb ells caminem per la vida
Avui una teràpia que complementa la medicina convencional
Per Petra Almazán, directora del departament de reflexologia podal de Philippus Thuban, “és convenient saber que la reflexoteràpia té la capacitat d’estimular les forces autocuratives que poden estar bloquejades, inhibides o adormides en el nostre interior, podent retornar al nostre organisme la possibilitat de curar cos i ment”. Després de molts anys d’experiència i milers de pacients tractats, Petra Almazán considera que “és especialment efectiva en casos d’estrès, ansietat, depressió, nerviosisme i insomni. També en problemes digestius d’origen nerviós o funcionals com restrenyiment, digestions pesades, reflux, còlon irritable, colitis ulcerosa … o en les deficiències cardiorespiratòries, taquicàrdies, hipertensió, dolor o pesadesa de cames, retencions, al·lèrgies, asma, refredats. Alleuja el dolor en casos de metatarsàlgies, galindons, peus plans …”
Països com Dinamarca, Suècia, Alemanya, Finlàndia, Singapur, Israel o els Estats Units utilitzen la reflexoteràpia en clíniques i hospitals com a teràpia complementària de la medicina convencional. Als EUA, el NCCAM (Centre Nacional per a Medicina Complementària i Alternativa) disposa d’una àmplia base de dades amb abundants assajos efectuats sobre aplicació de la reflexologia com a teràpia complementària.
Els hospitals més importants d’Israel (que atenen al 70% de la població), compten amb departaments de medicina complementària i la reflexologia és una de les teràpies líders en el tractament del pacient oncològic.
Els hospitals de Buenos Aires disposen d’equips de terapeutes reflexòlegs en plantilla que treballen fonamentalment en les àrees de cardiologia, ginecologia i oncologia, millorant l’estat de salut en pacients que han estat sotmesos a operacions.
A Espanya, on seguim sense regular les teràpies complementàries que altres països tenen integrades en els seus sistemes de salut, (amb el consegüent perjudici per als usuaris que no poden tenir les garanties de que el professional al qual acudeixen té els coneixements necessaris), vivim de nou en la paradoxa i ens trobem exemples com el de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on des de fa 15 anys s’empra la reflexologia en els pacients infantils oncològics, amb clars resultats de millora en la qualitat de vida.
Per Petra Almazán “aquest tipus de tècniques o teràpies naturals poden combinar-se i crec que així ha de ser en la mesura del possible, amb la medicina al·lopàtica o les teràpies convencionals”
En el proper número parlarem de com actua en l’organisme, com es tracta la part emocional i en quines ocasions pot estar contraindicada.
Autora: Marta Gandarillas, periodista
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2018
