La ruta de les espècies va servir d’enllaç entre les grans civilitzacions d’Europa i el llunyà Orient, durant més de 2.500 anys. Petites embarcacions àrabs, joncs xinesos i galeres portugueses i hispàniques van navegar per una extensa xarxa de ports situats estratègicament als mars i oceans del Vell Món. Les espècies i la seda es van convertir en el principal producte que Europa importava de l’Índia i d’Orient, i per facilitar-ne el trànsit, es van obrir noves rutes terrestres i marítimes. L’intercanvi cultural i de patrimoni al llarg d’aquesta gran ruta entre Occident i Orient ha estat determinant per a la Història Universal.
Des de l’Edat Antiga, les espècies i les herbes aromàtiques van adquirir un gran valor als mercats de les ciutats europees, ja que aquestes oferien quelcom encara més important que millorar la gastronomia, sovint monòtona. Gràcies a les espècies, a més d’enriquir i variar gustos, es podia conservar els aliments durant més temps, en una època en què no es disposava de sistemes de refrigeració. Així mateix, els seus efectes terapèutics ben aviat també van ser reconeguts. Aquest valor intrínsec les va convertir en moneda de canvi i en alguns casos van arribar a ser tan valuoses com l’or, fins i tot, en substitució de moneda per pagar rescats de ciutats conquerides. La possessió dels territoris productors d’espècies va significar poder i riqueses per als que comerciaven amb elles i controlaven el seu trànsit.
A mitjans del segle XV, l’Imperi turc, pont geogràfic entre Orient i Occident, va tallar les rutes que passaven pel seu territori i per tant va bloquejar l’arribada d’espècies a Europa. Arran d’aquest bloqueig, les Corones de Castella i Portugal van iniciar projectes propis per crear noves rutes marítimes per arribar a l’Índia sense haver de passar per Turquia.
El projecte de Ruta Portuguesa consistia a circumnavegar les costes d’Àfrica fins a arribar a l’Índia. Després de diversos intents fallits, l’any 1.498, el navegant Vasco da Gama va aconseguir arribar a la ciutat de Calicut, al sud de l’Estat de Kerala. La Corona de Castella, a instàncies del projecte presentat per Cristòfor Colom, va planejar una ruta que fins al moment mai ningú havia intentat. Convençuts que la Terra era rodona (tot i que aleshores encara no s’havia demostrat) creien que viatjant cap a l’Oest travessant l’Atlàntic hi trobarien l’est del continent Asiàtic. Lògicament, desconeixien l’existència del continent Americà i les illes del Carib, amb les quals, de manera inesperada, van topar-se creient que havien arribat a l’Índia.
De vegades podem confondre les espècies amb els condiments. La diferencia rau en el fet que els condiments s’empren per donar més gust al menjar, com per exemple la sal. Les espècies augmenten la presència aromàtica, com per exemple la canyella. Així, doncs, les espècies són condiments, però els condiments poden no ser espècies.
Les espècies que més fem servir són el pebre, el safrà, la canyella, el comí i la nou moscada
Avui, en el nostre patrimoni culinari, molt ric gràcies a diverses aportacions de diferents cultures, les espècies que més fem servir són el pebre, el safrà, la canyella, el comí i la nou moscada. Les herbes aromàtiques també juguen un paper molt important a la nostra cuina tradicional i en els remeis casolans. La coneixença de les virtuts medicinals de les plantes i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral van propiciar a mitjans del segle XIX el naixement d’un ofici femení: les trementinaires. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
Autora: Helena Escoda Casas, Activista pels drets dels Animals
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol-Agost 2018
