Eduardo Cuoco va néixer a Nàpols i allí va estudiar Ciència i Tecnologia de l’Alimentació. Va treballar pel desenvolupament de polítiques bio a Itàlia des de 1998 a 2008. El 2008 va entrar a formar part de l’European Technology Platform “TP Organics” del qual és a dia d’avui Cap del Secretariat. En 2016, va assumir la direcció de IFOAM EU. Participa en grups d’experts com són (AKIS-SCAR) Coneixement en Agricultura i Sistemes d’Innovació, i en (EMEG) Grup d’Experts Euro-Mediterrània.
Quina importància té la propera regulació de producció ecològica europea?
El nou Reglament Orgànic de la UE entrarà en vigor el 2021 i substituirà l’actual Reglament Orgànic (CE) no 834/2007. Tot i que la legislació secundària -els requisits detallats del reglament- s’ha de desenvolupar en els pròxims dos anys, es pot dir que la nova regulació no serà una gran revolució.
No obstant això, es fan alguns canvis importants. Entre els canvis positius es troba una definició més estricte de la producció de cultius en el sòl, que obliga els conreus a connectar-se al sòl i prohibir la hidroponia, la prohibició dels nanomaterials genèticament dissenyats, la possibilitat d’utilitzar materials més adaptats a l’orgànic com el material heterogeni de plantació i la possibilitat de certificar un grup de productors a la UE.
IFOAM EU treballa ara per contribuir a la producció de la legislació secundària per tal que el nou conjunt de regles sigui fàcilment implementable per el sector.
Com influeix IFOAM EU en la consecució d’objectius per a la prevenció del canvi climàtic?
IFOAM EU actua sobre el canvi climàtic a tots els nivells: global, europeu i en finca. IFOAM EU – l’organització europea per l’orgànic – uneix els seus esforços amb els de IFOAM – Organics International – l’organització global per l’orgànic. Junts, participem a la Conferència anual de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
Els lectors interessats en el canvi climàtic poden llegir el nostre informe ‘Agricultura orgànica, mitigació del canvi climàtic i més enllà. Reducció dels Impactes Ambientals de l’Agricultura de la UE” produït per IFOAM EU i FIBL. L’informe està traduït al castellà i destaca el potencial de l’agricultura orgànica per mitigar-lo i adaptar-se al canvi climàtic. També subratlla la importància d’adoptar un enfoc sistèmic per reduir tots els impactes ambientals de l’agricultura.
Com veu el fet que Espanya, primer productor ecològic d’Europa, tingui també tantes hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic?
IFOAM EU defensa la prohibició total de la producció de OGM. La coexistència genera contaminació dels cultius no transgènics, i els costos d’això són suportats per agricultors lliures d’OGM. El nostre sistema agrícola ha de centrar-se en els mitjans de producció ecològics, agroecològics i locals en lloc d’un sistema de monocultius a gran escala que perjudiqui el medi ambient i la salut humana a causa d’un ús excessiu de pesticides sintètics.
Quins són els passos més importants a nivell local per a promocionar la producció i consum ecològic?
A nivell local, es pot promoure la producció i el consum orgànic establint un marc normatiu i polítiques que permetin que cada pas de la cadena de subministrament orgànica prosperi. Els plans d’acció orgànics són una bona eina per establir objectius i coordinar polítiques. L’adquisició pública verda i l’establiment de objectius per al consum de productes ecològics, escoles i menjadors públics han demostrat ser un bon impuls per fomentar la producció ecològica local.
A nivell regional, els programes de desenvolupament rural de la política agrícola comuna (PAC) segueixen sent crucials per recolzar els agricultors ecològics durant la conversió i després. Proposem que la pròxima PAC permeti als països i regions fer més per retribuir als agricultors que presten béns públics, atenent els recursos naturals com els sòls, l’aigua i la biodiversitat.
A més, és fonamental que els consumidors comprenguin el preu real dels aliments. El preu d’una disminució de la biodiversitat no s’inclou en els cultius que es conreen com a monocultius a gran escala, i tampoc els costos per al medi ambient causats pels pesticides sintètics que s’utilitzen per tractar aquests monocultius vulnerables contra les plagues.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2018
