La Universitat de la Rioja va acollir el passat mes de novembre la novena edició de les Jornades Universitàries del Vi Ecològic, una trobada que demostra que el vi de producció ecològica no només està aconseguint un ràpid i merescut reconeixement per part dels consumidors sinó que també ha consolidat la seva base científica.

La viña y el vino se hacen ecológicos

La sessió inaugural de la jornada incloïa una conferència d’Ana María Díez-Navajas, investigadora de l’Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Tecnològic NEIKER-Tecnalia, sobre la realitat actual i els reptes de futur de la viticultura sostenible.

Les estadístiques indiquen que el present del sector és esperançador. En el conjunt d’Espanya, segons les dades del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, en l’any 2017, la superfície qualificada en agricultura ecològica ocupada per vinyes va ser de 106.897 hectàrees, amb un creixement del 3,1% respecte a les dades de 2016. L’anuari ministerial indica que el 2017 hi havia a Espanya 939 cellers i embotelladors de vins reconeguts com a activitats industrials d’agricultura ecològica. Per comunitats autònomes, Castilla-la Mancha va encapçalar l’any passat el rànquing amb 56.697 hectàrees de vinyes de producció ecològica, seguida de Catalunya (14.880 hectàrees) i Múrcia (12.249).

Per fer-nos una idea del creixement del sector podem recordar que el 2003, primer any del qual es disposen dades oficials, en el conjunt d’Espanya estaven registrades 16.453 hectàrees de cultiu de vinya amb mètodes d’agricultura ecològica.

L’exemple més destacat del ràpid creixement del sector de la vinya ecològic el trobem a Catalunya. L’any 2000, les vinyes que posaven en pràctica l’agricultura ecològica ocupaven només 455 hectàrees (249 a la província de Barcelona, ​​29 a Girona, 52 a Lleida i 125 a Tarragona), segons l’estadística oficial del Consell Català de la Producció Agrària ecològica (CCPAE). Després d’un ràpid i constant creixement, l’any 2017, l’extensió de vinya ecològica va arribar a Catalunya les 14.880 hectàrees (7.919 a la província de Barcelona, ​​330 a Girona, 938 a Lleida i 5.693 a Tarragona).

De fet, a Catalunya, el creixement del sector de la vinya ecològica és el més ràpid i constant de tots els tipus de cultius ecològics destinats al consum humà; només superat en el conjunt de la producció ecològica pel creixement dels cultius del sector de prats, pastures i farratges.

Les noves normes europees tenen l’avantatge d’oferir una major transparència i facilitar el reconeixement per part dels consumidors

Unificació de la normativa, empenta definitiva

Sovint es critica a la Unió Europea i tot el seu entramat administratiu, polític i jurídic amb l’argument de la burocratització. En el cas de la producció ecològica s’ha d’admetre que la UE està fent esforços per no quedar-se enrere en un progrés que sembla imparable.

En l’apartat positiu es pot destacar, per exemple, que l’acord aconseguit en 2012 per la UE sobre les normes a complir en el sector del vi ecològic ha estat un important revulsiu que ha servit per unificar criteris, millorar els controls de qualitat i facilitar la promoció dels productes amb l’ús d’una denominació i etiquetatge comuns.

La viña y el vino se hacen ecológicos

El reglament europeu va ser aprovat pel Comitè Permanent d’Agricultura Ecològica (SCOF) i va permetre la utilització oficial de l’expressió “vi ecològic” en les etiquetes dels productes que compleixen amb els requisits establerts. De fet, fins al 2012 la Unió Europea només reconeixia expressions com la de “vi elaborat amb raïms ecològics”, però no disposava d’un reglament comú sobre els processos de vinificació, és a dir, tots els passos des del raïm fins al vi.

Les noves normes europees tenen l’avantatge d’oferir una major transparència i facilitar el reconeixement per part dels consumidors. A més, ha permès reforçar la posició internacional dels vins ecològics de la UE, ja que molts altres països productors de vi (Estats Units, Xile, Austràlia o Sud-àfrica) ja havien fixat normes sobre els vins ecològics.

El Reglament en vigor des de 2012 estableix un subconjunt de pràctiques i substàncies enològiques (vinificació) per a la producció dels vins ecològics. Per exemple, en els vins ecològics no estan autoritzats ni l’àcid sòrbic ni la desulfurització, i el nivell dels sulfits al vi ecològic ha de ser d’entre 30-50 mg per litre, per sota dels seus equivalents convencionals (depenent del contingut en sucre residual).

Per descomptat, a més d’aquestes pràctiques de vinificació, el “vi ecològic” s’ha de produir naturalment a partir dels raïms ecològics; segons les normes establertes en el reglament aprovat per la UE en 2007.

La pàgina web Vinos de España explica de manera divulgativa algunes de les característiques que es poden trobar en els vins ecològics. Així, indica aquest portal especialitzat, “la primera diferència entre un vi que sigui ecològic i un de comú és la quantitat de polifenols que conté el raïm amb la qual s’elabora en qüestió. I és que els vins als quals ens estem referint tenen una quantitat de polifenols força més elevada que els altres”.

“Una altra diferència respecte als vins que coneixem tots a dia d’avui és la manera amb la qual es prevenen les plagues que poden atacar als ceps. En els ecològics no s’utilitza en cap moment cap producte químic. D’aquesta manera els pesticides en cap moment afectaran el sabor del vi ni els seus beneficis”, destaca la pàgina en un article ple d’elogis per a la producció ecològica.

Més informació:

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològica
Llegir Bio Eco Actual Gener 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here