El consum de productes ecològics té una sèrie d’objectius d’interès general que l’haurien de situar en una posició política molt més rellevant que la que ocupa actualment. Tenint en compte que les actuacions polítiques habitualment busquen un rendiment directe per a la societat a la que es dirigeixen, és a dir, per al territori de l’entitat política que les impulsa, cal que aquest impuls es doni en aquest nivell, és a dir, a nivell nacional o regional.

Propuestas políticas para aumentar el consumo de productos ecológicos
123rf Limited©tixti. Discurs de Chellie Pingree sobre l’alimentació durante la Expo Milan 2015

Les propostes s’han de dirigir tant a l’increment de les produccions com del consum. Ambdós objectius són indestriables per aconseguir uns resultats adequats, tant en la població que els consumeix com en l’entorn on es realitza aquesta producció. Així doncs, es tracta de potenciar produccions orientades principalment a abastir el mercat interior, ja que d’aquesta forma es pot millorar la sobirania alimentaria i les possibilitats del teixit productiu i comercial autòcton.

Si aquestes produccions es realitzen de forma sostenible, com és el cas de les produccions ecològiques, llavors s’aconsegueixen optimitzar totes les variables que haurien de preocupar als polítics encarregats de la gestió del territori: l’alimentació, la salut, el medi ambient, l’energia, l’economia i el consum.

Així doncs, aquesta hauria de ser la columna vertebral de qualsevol política orientada al sector agroalimentari i mediambiental: potenciar de forma transversal produccions sostenibles orientades al mercat intern. La paraula transversal és molt important, ja que els objectius que es persegueixen i les eines necessàries no depenen només d’un ministeri o d’una conselleria en particular, ans al contrari, depenen de la conjunció d’una sèrie d’esforços que han d’esmerçar-se per diferents agents polítics.

Es tracta de potenciar produccions orientades principalment a abastir el mercat interior

Aquesta necessitat planteja un primer repte, ja que l’administració, malauradament, segueix actuant de forma massa compartimentada i estanca, el que comporta l’establiment de polítiques excessivament limitades en un mon on els reptes són cada cop més globals i transversals. Com hem dit, la producció d’aliments no es pot aïllar de les necessitats del medi ambient, de la salut dels ciutadans, de la gestió de l’aigua i l’energia, dels reptes plantejats pel canvi climàtic, de la sobirania alimentaria, del despoblament rural, …

Per tant, cal modernitzar amb urgència l’administració per poder donar respostes adequades a problemes complexos. Igual que l’escola està canviant el seu paradigma cap a un model de treball per projectes, en comptes de les clàssiques assignatures tancades, l’administració també ha de superar les actuals estructures temàtiques verticals i crear equips interdisciplinaris més permeables que es puguin ocupar de projectes transversals.

Per tant, caldria la creació d’un equip interdisciplinari de tècnics i professionals que de forma transversal s’ocupessin de potenciar i fomentar produccions agroalimentàries sostenibles i ecològiques orientades al mercat intern, amb l’objectiu de potenciar una oferta de productes saludables per a la població, rendible per a les empreses i adequada als reptes mediambientals i socials que tenim com a país, especialment a mig i llarg termini.

Des d’aquest enfocament global, caldria determinar quines produccions es necessiten i en quins llocs es podrien obtenir amb millors condicions. Aquesta anàlisi s’ha de realitzar de forma conjunta amb els actors socials del territori, no pot ser un exercici teòric impulsat només per tècnics, investigadors o polítics. Cal la participació del màxim número d’agents implicats a tots els nivells.

Parlem d’orientar les produccions agroalimentàries cap a models més sostenibles i locals. D’educar a les noves generacions en aquests valors ja des de l’escola. No ens hem de fixar només en quins sistemes de producció d’aliments cal impulsar, també cap a quina mena d’alimentació i models de consum ens convé desenvolupar com a societat.

Orientar les produccions agroalimentàries cap a models més sostenibles i locals

Actualment, amb l’auge de l’alimentació ecològica, veiem que s’han posat en marxa tota una sèrie de tendències que caldria corregir des dels poders polítics. En primer lloc, l’increment de la demanda desconnectat de la producció ens porta a un escenari molt semblant a l’actual, on els aliments recorren llargues distàncies en mans de poques empreses, que controlen els preus i condicionen la sostenibilitat del sistema alimentari i, en última instància, la mateixa imatge dels productes, que es veu malmesa i perd credibilitat.

Per altra banda, des dels poders polítics també cal fer un esforç molt més gran per impulsar la recerca i la millora dels sistemes de producció agraris envers la seva sostenibilitat. Aquesta tecnologia ha d’estar en mans, principalment, dels propis productors, no de les grans corporacions que controlen la genètica, l’alimentació i la sanitat de conreus i bestiar. Des d’aquestes corporacions, que són les responsables del finançament de la recerca, veiem actualment com s’impulsa una campanya que cada cop serà més agressiva contra els aliments ecològics, negant que aquests aportin avantatges, en comparació amb els aliments de la producció industrial intensiva.

Per últim, i per afavorir sistemes alimentaris sostenibles de base local, cal que el consumidor conegui el sistema de producció i l’origen dels productes que pot trobar a les botigues. Els poders polítics també tenen un important paper en aquest sentit, impulsant la creació d’un distintiu en l’etiquetatge dels aliments que informi els consumidors. Actualment existeixen un gran número d’indicacions i logotips, uns oficials, altres privats, que poden arribar a confondre més que informar. Cal que es desenvolupin sistemes que permetin al consumidor conèixer en un únic indicador el grau de sostenibilitat del producte i que inclogui tots els aspectes que s’han comentat. Aquest és el gran repte dels poders polítics.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here